El 2004, en inscriure'm per crear aquest blog, vaig haver de posar-li un nom. El títol triat no és original. Fa anys Marta Pessarrodona
va titular així uns articles per al diari Avui, en record de Virginia Woolf, que va anomenar "La lectora corrent" uns reculls de crítica literària.

dilluns, 26 d’octubre de 2009

Amb la boca oberta


La setmana passada vaig anar al dentista. No hi vaig anar per necessitat, sinó per previsió, per fer una neteja bucal. Tot i la comoditat del seient, en el qual podria quedar-me adormida si no fos perquè algú està burxant en la meva boca, és una mitja hora que se'm fa llarguíssima. Amb un pitet d'usar i tirar i amb la boca oberta de bat a bat, començo a sentir les vibracions d'aquella maquina que sembla una taladradora. Les vibracions s'escampen per tot el meu cos , com si fossin les ones d'un corrent elèctric. I l'aigua que expulsa la maquineta, i que ho esquitxa tot, sembla que hagi de sobreeixir de la meva boca. Però no, immediatament entra en acció l'aspiradora. De vegades em fa l'efecte que m'ha d'engolir sencera, que començarà per la geniva i seguirà per la llengua, les galtes, la faringe... i totes les parts toves del meu cos. Que, al final, en aquell seient quedarà només el meu esquelet. Amb unes dents netíssimes i blanques, això sí.

Mentre aquella noia burxava entre les meves genives vaig pensar que aquella activitat frenètica dins la meva boca devia ser un terrabastall per als seus habitants, les nombroses espècies de bacteris que hi viuen habitualment, algunes de les quals són les responsables de la formació de la tosca (sarro). I és que la cavitat bucal humana és un paradís per als microbis, amb unes 700 espècies bacterianes --no totes a la mateixa boca, però, no us espantéssiu!

En un estudi publicat el 2005, un equip de microbiòlegs i dentistes nord-americans i noruecs van analitzar nou llocs de la boca de cinc persones que no patien cap malaltia dental. Així podien tenir la seguretat que els bacteris que hi trobessin no eren bacteris patògens causants d'alguna infecció. A més, van tenir cura que fossin persones que no haguessin fet servir antibiòtics durant els darrers sis mesos. Això és perquè els antibiòtics maten tots els microbis contra els quals tenen activititat, siguin o no "dolents". (És com si, per eliminar un nostre enemic que sabem que està ocult en una casa, hi llencem una bomba que, a més del nostre enemic, matarà totes les persones que hi hagi dins la casa.) En aquestes condicions, van poder trobar bacteris que són normals en una boca sana; de fet, en cap de les persones estudiades no van trobar cap de les espècies que, de manera específica, s'associen a la periodontitis o piorrea. Com tampoc hi van trobar bacteris típics de les càries o que afecten la dentina quan la càries ha progressat molt. Sempre acostumem a associar microbi amb malaltia, però els bacteris patògens són una mínima part de les espècies descrites.

Quan vaig al dentista acostuma a passar-me com quan duc el cotxe a una revisió rutinària i que li canviïn l'oli. El mecànic de torn sempre hi troba alguna coseta que cal reparar. I el dentista també troba a la meva boca alguna cosa que falla. Així que demà tornaré a seure en la còmodíssima cadira de les tortures. Tornaré a pensar en les 700 espècies que pul·lulen per les nostres boques.

Il·lustració: Dent que somriu, Flicker

5 comentaris:

Raquel ha dit...

Realment anar al dentista pot ser motiu de molts mals de panxa!

Jo fa anys que no hi vaig -mal fet! fa setmanes que dic que ara truco per demanar hora...-, però fa poc hi vaig anar d'acompanyant i et puc assegurar que la senyora, per dir-ho finament, no va fer massa feina. Això sí, va quedar claríssim que li encanta passar el temps parlant i que és bruixa perquè segons com tens les dents sap si ets esquerrà o dretà...

Vam sortir d'allà que no sabíem si riure o plorar!
Va ser la consulta més surrealista de la meva vida.

Potser algun dia hauria d'escriure totes aquestes anècdotes.

Va, demà demanaré hora... :P

Jesús M. Tibau ha dit...

sovint més val no pensar

Assur ha dit...

Ara potser riuràs, però és cert com que hi ha món: Des que van haver de posar uns implants a la boca de la meva dona (res: quatre peces, no et pensis) i vam veure la factura, tinc moltíssima més cura de la que tenia amb la meva boca. :))

La lectora corrent ha dit...

Raquel no esperis massa. La prevenció sempre val la pena.

Jesús, prefereixo centrar els meus pensament en els microbis que pul·lulen per la meva boca que en alguns "macrobis" --especialment si són de l'espècie "Homo sapiens"-- que pul·lulen pel nostre país.

Assur, tens raó: veure les factures del dentista pot ser un bon al·licient per tenir cura de la pròpia higiene bucal. Per altra banda, no donem massa importància a les infeccions de la boca --més que les pròpies del dolor que ens poden causar-- i poden arribar a ser molt greus, fins i tot causar la mort (no és que ho hagi sentit dir; n'he conegut alguns casos de primera mà).

MrTorture ha dit...

és estrany lo poc que valorem al salut bucal -potser per por a la factura del dentista, però que després sempre serà molt pitjor-.

i dono fe de l'anècdota que descriu la Raquel. tant que he decidit que he d'anar a una altre i fer una neteja.