El 2004, en inscriure'm per crear aquest blog, vaig haver de posar-li un nom. El títol triat no és original. Fa anys Marta Pessarrodona
va titular així uns articles per al diari Avui, en record de Virginia Woolf, que va anomenar "La lectora corrent" uns reculls de crítica literària.

dijous, 8 d’octubre de 2009

Szostak, els ribozims i els telòmers

De tornada a casa, he buscat les fotos i el llibre de resums del congrés sobre l'origen de la vida que es va fer a Barcelona el 1993. Hi he trobat un Jack Szostak --un dels guardonats amb el premi Nobel de fisiologia o medicina 2009-- setze anys més jove. (Tots i totes teníem setze anys menys. I com es nota en alguns casos...; gairebé no em reconec en aquelles fotos!) I també hi he trobat el resum de la ponència que va presentar al congrés: Approaches to the selection of an RNA polymerase, en un simposi sobre l'origen de l'RNA, del DNA i de les proteïnes.

El grup de Szostak tractava de reproduir en el laboratori allò que tal vegada s'esdevingué en l'origen de la vida. Com en el debat sobre la gallina o l'ou (què va ser primer?), en els estudis sobre l'origen i evolució de la vida s'ha debatut molt quin àcid nucleic va ser primer: el DNA (àcid desoxiribonucleic) o l'RNA (àcid ribonucleic)? El treball de Szostak ha aportat proves que donen suport a l'anomenat "món de l'RNA". L'àcid ribonucleic és una molècula que, en l'origen de la vida, pot haver dut a terme la transmissió d'informació genètica i pot haver actuat de catalitzador; són dues funcions que ara duen a terme el DNA i els enzims proteics, respectivament.

Szostak i els seus col·laboradors han obtingut, per selecció natural in vitro, molècules d'RNA que s'uneixen a molècules diana. Aquesta recerca té moltes possibilitats d'aplicació en el diagnòstic i el tractament de certes malalties, i com a biosensors. Amb el mateix mètode, han aconseguit sintetitzar ribozims, que són molècules d'RNA amb propietats enzimàtiques. Hi ha ribozims naturals, però els que s'han sintetitzat tenen una capacitat enzimàtica molt superior.

Tot i que el treball de Szostak sobre el món de l'RNA i el que duu a terme actualment intentant obtenir una cèl·lula artificial són de gran interès, la part del premi Nobel que li correspon és per a una recerca feta fa prop de trenta anys juntament amb Elizabeth Blackburn, una altra de les persones guardonades enguany. Blackburn havia descobert, en el protozou Tetrahymena, una seqüència genètica, CCCCAA (C i A són adenina i citosina), que es repetia diverses vegades als extrems dels cromosomes. Al mateix temps, Szostak havia descobert que una molècula de DNA linear, una mena de cromosoma en miniatura, es degradava ràpidament si s'introduïa en cèl·lules de llevat. Van decidir fer un experiment junts en què Blackburn va aïllar la seqüència i Szostak, després d'enganxar aquella seqüència als extrems dels seus microsomes, repetia l'experiment d'introduir els minicromosomes en cèl·lules de llevat. El resultat va ser sorprenent: aquella seqüència procedent de Tetrahymena podia protegir els cromosomes d'un altre organisme molt diferent, el llevat.

Quan avui dia molta gent creu que l'única recerca vàlida és l'aplicada, el premi Nobel ha reconegut un tipus de recerca bàsica, però que pot tenir moltes aplicacions en el futur. I és que, com deia Pasteur, no hi ha ciència aplicada, sinó aplicacions de la ciència.

Jack Szostak a la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona
Congrés ISSOL, juliol 1993 (Foto: copyright Elena F. de Castillo)