El 2004, en inscriure'm per crear aquest blog, vaig haver de posar-li un nom. El títol triat no és original. Fa anys Marta Pessarrodona
va titular així uns articles per al diari Avui, en record de Virginia Woolf, que va anomenar "La lectora corrent" uns reculls de crítica literària.

divendres, 2 d’octubre de 2009

Decepció a Madrid

M'emprenya la gent tipus Jiménez Losantos i companyia, que només fan que criticar i insultar Catalunya, però també em molesta molt la gent que cau en el mateix extremisme, però des del costat català. S'hi posen a la mateixa alçada.

S'ha elegit la ciutat olímpica per al 2016 i ha estat Rio de Janeiro, i la tria ha deixat decebuts els madrilenys i molta altra gent que confiava que aquesta vegada seria la decisiva perquè la vil·la del oso y del madroño esdevingués ciutat olímpica. Doncs en els webs d'alguns diaris, ja hi ha ple de comentaris de persones suposadament catalanes que riuen del resultat i hi deixen comentaris de molt mal gust. Vegeu els de La Vanguardia (suposant que no els treguin).

Jo m'alegro que la ciutat triada hagi estat Rio de Janeiro, però no perquè això signifiqui que Madrid no organitzarà de moment els jocs. Me n'alegro perquè Brasil és un país emergent i un país d'un subcontinent on mai no s'ha celebrats els Jocs Olímpics. Com també m'hauria alegrat si haguessin decidit fer-los a Buenos Aires, a Valparaíso, a Alexandria, a Nairobi o a Uagadugu, per esmentar algunes ciutats de Sud-amèrica i d'Àfrica.

Però no per això em fico amb els madrilenys. Pel poc que he vist, m'ha semblat que Madrid havia preparat una bona candidatura. Però com es fa sovint, acabem confonent el poble amb els seus polítics. Potser és que d'aquell esperit olímpic de Pierre de Coubertin, ja en queda molt poc, si és que en queda res.

7 comentaris:

merike ha dit...

Se m'acontenta amb el resultat com és la primera vegada per Amèrica del Sud. Era una decepció per a Obama! No parlava bé aquesta vegada. Salutacions des d'una temperatura de congelació:-)

Júlia ha dit...

L'antimadriddisme és com l'antiamericanisme, visceral i absurd, però existeix, con l'anticatalanisme en d'altres contrades. Sempre que he anat a Madrid he trobat gent excel·lent, també hi ha persones antiolímpiques com jo mateixa per allà, que saben que tots aquests esdeveniments fan pagar peatge a la llarga, com ha passat a Barcelona.

Sobre els comentaris dels diaris, enviats per la gent, s'haurien de limitar ja que la gent hi escriu veritables barbaritats de tots colors, insults i disbarats, suposo que en ser efímers ni se'n preocupen.

La tria de la ciutat respon a un gran joc d'interessos, per tant el mèrit de guanyar o no és dubtós. Personalment, si a molts madrilenys els feia il·lusió, me n'hauria alegrat, però també crec que estava dat i beneït que seria Rio.

Les grans ciutats com Madrid o Barcelona tenen molts colors, la rivalitat en Barcelona, en el camp de la bonhomia de la gent normal, fins i tot em diverteix, quan parlo amb gent d'allà i està bé per fer broma. La resta, aquesta visceralitat, resulta inquietant.

La lectora corrent ha dit...

"Salutacions des d'una temperatura de congelació" Merike, aquí sembla que torni l'estiu. Tenim una temperatura ideal.

Julia, tens raó, hi ha molts prejudicis que no se sap d'on surten i que fan que una rivalitat entre dues ciutats es converteixi en alguna cosa pitjor. Pots trobar-te gent d'aquí que mai no ha estat a Madrid o al revés, gent de Madrid que mai no ha estat Barcelona i, sense conèixer l'altra ciutat, li veuen tots els defectes --a la ciutat i als seus habitants.

És possible que la política i el futbol siguin dues de les causes d'aquesta rivalitat que ja frega l'odi. Sobre el futbol no tinc res a dir perquè no m'interessa i em sembla el "panem et circensem" del segle XXI, ja sigui a Madrid, Barcelona, Londres o Rio i segurament a qualsevol racó del planeta on hi hagia una parabòlica. Quant a la política, diria que no hauríem de confondre mai un poble amb els seus polítics.

Anònim ha dit...

Soy madrileño y me parece tan absurdo como a ti esa extraña manía por Barcelona o Catalunya que hay por aquí. Yo no quiero entrar en los posibles orígenes sino que me gustaría que ambos pueblos siguieran avanzando juntos por la Libertad y la Justicia.

maikix ha dit...

Jo també me n'alegro de que Madrid no hagi guanyat, però no per ràbia ni per Madrid ni pels madrilenys, ans al contrari, perquè, com s'ha demostrat a Barcelona, la celebració dels jocs olímpics és una oportunitat pels especuladors i per aquells que volen una ciutat-aparador, i no una ciutat còmoda i sostenible.
És evident que l'elecció de la ciutat olímpica és una qüestió política, i ara "tocava" Río, però tot i la projecció que suposadament donarà a la ciutat, ja els planyo!

La lectora corrent ha dit...

Gracias, madrileño anónimo, por tu comentario.

Maikix, a mi no em sembla tan dolent el resultat que els Jocs van tenir per a Barcelona. Crec que les grans embranzides que ha tingut la ciutat en els darrers segles han estat conseqüència de sengles esdeveniments internacionals: les exposicions de 1888 i de 1929, i els Jocs de 1992.

Després del 92 em temia --i em sembla que no era l'única que ho pensava-- que la ciutat entrés en una espècie de letargia, però no va ser així. Els Jocs van ser un encebador per a molts projectes nous a la ciutat. Aquesta nova evolució de la ciutat ha tingut aspectes positius i negatius, però crec que els positius predominen.

vigilant ha dit...

Jo tampoc sóc partidari de l'antimadridisme (i encara menys dels missatges encesos que es pengen per comentar les notícies), però sí que entenc força l'actitud, diguem-ne, no partidària de Madrid per part de molts catalans (una actitud que em penso que és majoritària i que crec que s'ha amagat en el cas de M-2016, en dir que "tot Espanya està amb nosaltres").

I entenc l'actitud allunyada de molts catalans (jo entre ells) a la possibilitat que Madrid faci uns Jocs perquè em penso que convé tenir en compte aquestes 3 idees:
- Molta gent de Madrid i de Castella ha donat suport als Jocs de Madrid perquè senzillament no poden suportar que Barcelona hagi fet amb èxit una cosa com els Jocs i ells no l'hagin poguda fer fins ara. No suporten, per dir-ho ras i curt, un "desequilibri de forces" entre MAD i BCN a favor de BCN, diguin el que diguin. Només cal llegir uns quants dies premsa de Madrid (jo ho faig cada dia des de fa molts anys) per detectar aquest sentiment, per molt amagat que el tinguin. No ho poden sofrir.
- Molta gent d'aquí suporta cada cop menys el creixent nacionalisme espanyol (havia estat adormit després de la mort de Franco i ara revifa amb força) i pensen, crec que amb raó, que si Madrid tingués els Jocs el que ens esperaria els anys vinents en aquest sentit seria una dosi d'upa. Per això no em sembla "provincià" desitjar, en aquest cas, que guanyés la candidatura de Rio per damunt de la de Madrid, encara que amb la de Madrid compartim (ara per ara) el mateix estat.
- Molta gent pensa, crec que amb motius, que uns Jocs són cars, que Madrid no els necessita per "créixer" (com sí que els necessitava BCN els anys 80-90) i que Madrid ja està prou protegida i agombolada per tota mena de poders (polítics i econòmics) com per abocar-hi al damunt una morterada de milions "amb l'excusa dels Jocs" (morterada de milions que ja hi han abocat, i que d'alguna banda sortiran).

Dit tot això, torno al començament i repeteixo que hi ha maneres i maneres d'expressar aquesta opinió, i que la majoria de les que s'expressen en els comentaris a les notícies aparegudes aquests dies eren molt barroeres i no les comparteixo.