divendres, 2 d’octubre del 2009

Els altres Nobel

Cada any, mentre a Suècia preparen amb tota solemnitat la proclamació dels premis Nobel de les diverses categories, a l'altre costat de l'Atlàntic té lloc la gran festa dels Ig Nobel, una paròdia dels Nobel original que premien un tipus de recerca que primer "fa riure i després fa pensar". La "cerimònia" de lliurament dels Ig Nobel es fa en un teatre de la Universitat de Harvard, a Cambridge (no el Cambridge anglès, sinó el de Massachusetts), que és un viver de premis Nobel de ciència --dels genuins .

Aquesta nit passada s'ha celebrat la festa dels Ig Nobel. El resultat pot veure's en el web "Improbable Research" (recerca improbable), l'organització que convoca els premis Ig Nobel, que és una de les moltes activitats que organitzen. A més de l'objectiu esmentat abans de fer riure la gent i després fer-la pensar, volen esperonar la curiositat i plantejar la pregunta "com es decideix què és important i que no ho és, i què és real i què no ho és?" Això, en ciència i en qualsevol aspecte de la vida.

M'ha cridat l'atenció que un dels treballs de recerca que han aconseguit un guardó (el premi de veterinària) sigui el que relaciona un augment en la producció de llet amb el fet que les vaques tinguin nom i que les persones que se n'ocupen s'hi adrecin cridant-les pel nom. El 28 de gener 2009, quan es va fer la pre-publicació electrònica d'aquest treball (no va sortir imprès fins al març) me'n vaig fer ressò perquè el vaig trobar molt curiós.

Vaques al Montseny. Deuen tenir nom? (Foto M. Piqueras, agost 2003)

El premi de química ha recaigut en uns mexicans que han aconseguit produir diamants a partir de tequila. El de medicina destaca no per les conclusions a què arriba --que no sé si les indiquen--, sinó per la paciència de l'investigador que ha fet la recerca: durant més de seixanta anys, cada dia ha fet petar els nusos dels dits de la seva mà esquerra per saber si això podia ser causa d'artritis en els dits. Que no hagi fet petar els de la mà dreta pot tenir dues explicacions, complementàries: a) l'ha deixada com a control, i b) deu ser dretà i per si de cas...

El premi de biologia l'ha rebut un investigador que ha demostrat que la massa de brossa orgànica de casa pot reduir-se en un 90 per cent si es tracta amb uns bacteris que es troben en les femtes del panda gegant. Ja ho sabeu, si us abelleix tenir un animal de companyia (o mascota, com se sol dir ara) exòtic, podríeu triar un panda gegant. A més de fer-vos companyia, us ajudaria a reduir la brossa orgànica.

Però el premi Ig Nobel 2009 que em sembla millor que cap altre és el de salut pública, que ha recaigut en un grup de Chicago que ha inventat uns sostenidors que, en cas d'emergència, poden convertir-se en dues mascaretes antigàs, una per a la dona que duia el sostenidor i l'altre per a qualsevol persona que en necessiti una i no en tingui. L'invent està patentat i en el web Free Patents on Line se'n pot veure la descripció, amb diversos dibuixos.

"Copa" de sostenidor adaptada com a màscara antigàs Patent US7255627