El 2004, en inscriure'm per crear aquest blog, vaig haver de posar-li un nom. El títol triat no és original. Fa anys Marta Pessarrodona
va titular així uns articles per al diari Avui, en record de Virginia Woolf, que va anomenar "La lectora corrent" uns reculls de crítica literària.

dilluns, 26 de maig de 2008

"Teruel existe"

Puzzle turolenc

"Teruel existe" és el lema d'un moviment ciutadà de Terol sorgit el 1999 per reivindicar la seva província, que tan oblidada ha estat pel Govern de Madrid, independentment del partit que hi hagués al front. Actualment, a Internet, Teruel-existe és el nom d'un bloc de turisme sobre la ciutat de Terol i la seva província. Confesso que jo no havia estat mai a Terol i em sembla que tampoc havia visitat cap poble de la seva província fins al cap de setmana passat, en què hi vaig anar amb un petit grup, en una excursió que va combinar turisme científic amb turisme "de l'altre", el de monuments històrics i culturals.

El problema de Terol és que no és un lloc de passada; cal anar-hi expressament. Però val la pena desviar-se per visitar aquesta ciutat aragonesa i la seva província i adonar-se que no sols existeix, sinó que està ben viva. A més, tot i que ja s'hi veuen alguns turistes, Terol és una ciutat que es pot visitar encar amb tranquil·litat, sense les aglomeracions turístiques que es donen en moltes altres ciutats. En dissabte, vaig pujar a la torre mudèjar del Salvador i per les escales només em vaig creuar amb dues o tres persones. Únicament a Dinópolis, un parc temàtic de paleontologia situat als afores de Terol, vaig veure aglomerar-se la gent, i no a l'estil d'altres parcs temàtics. Hi havia sobretot invasions de famílies que buscaven passar-hi un dia de lleure entretingut amb la mainada. Un dels motius d'haver construït aquest parc temàtic és el de difondre les descobertes paleontològiques que s'han fet --i es continuen fent-- en aquesta província. De fet, a més d'aquest parc bastit a la capital, a la província de Terol hi ha altres centres que hi estan vinculats i que, en conjunt s'anomenen Territorio Dinópolis.

A la ciutat, però, hi ha prou motius per atreure els visitants encara que Dinópolis no existís. I fins i tot per sorprende'ls. Si més no, a mi m'ha sorprès molt agradablement. Sabia que Terol era un ciutat on podria veure les millors obres de l'art mudèjar. Ignorava, però, que també conté algunes joies del modernisme. A la plaza del Torico --el cor de la ciutat-- hi ha dos edificis dissenyats per l'arquitecte tarragoní Pau Monguió (1865-1956): La casa del Torico i La Madrileña.
La casa del Torico (Pau Monguió) i la font del Torico
Cases i porxos de la plaça del Torico. Al centre, "La Madrileña" (Pau Monguió)

De tota manera, es nota que la ciutat no compta encara amb el turisme com a font d'ingressos. Diumenge al matí, quan faltaven pocs minuts per a les deu, la pastisseria on volia comprar una trenza mudéjar per dur a casa, era encara tancada (totes les pastisseries i forns del centre eren tancats encara). Si algun dia aneu a Terol, no deixeu de provar-la!