Ronaldinho està trist. Què tindrà Ronaldinho? (18.11.2007)Foto:Filipe Fortes, Creative commons Attribution-Share Alike 2.0
Deia fa un parell de dies que no llegeixo la premsa esportiva i és cert. Però seguia pensant en el cas Ronaldinho i el que vaig sentir explicar al metge especialista en medicina de l'esport sobre la síndrome de sobreentrenament i he buscat si en deien res a la premsa esportiva. L'única referència que he trobat és un diari general gratuït (20 Minutos, em sembla), que comentava el que va explicar el mateix metge de medicina esportiva que vaig sentir jo el dia 7 de maig a l'Hospital de la Vall d'Hebron.
Algunes coses sobre el baix rendiment de Ronaldinho que he trobat:
De sport.es (25.11.2007)
Frank Rijkaard, en una entrevista concedida a 'L'Équipe', analizó el rendimiento hasta ahora del brasileño Ronaldinho: "Es recuperable, no es un robot y actualmente trabaja mucho".
Diu "trabaja mucho". Si l'exercici no és adient i variat, pot empitjorar la síndrome de sobreentrenament
De notícies d'agència, publicat al' esportiudigital.com (05.12.2007)
No obstant Rijkaard, en una entrevista concedida a Ona FM, qualifica Ronnie com "el jugador més gran" i subratlla que "es pot dir que un entrenador no fa seure Ronaldinho, sinó que el responsable és ell mateix el, perquè quan vol, està al camp sempre".
----------------------------------------
Rijkaard, a més, ha elogiat el "bon comportament" de Ronaldinho "amb els seus companys" i ha confirmat que ha parlat amb el seu jugador sobre la seva suplència. "És normal que els jugadors necessitin moments per reaccionar i mentalitzar-se després rendir moltíssim per a l'equip. Hi ha moments en què cal lluitar contra les circumstàncies i reaccionar amb orgull, amb caràcter, amb el cor i amb passió".
No ho entenen. Quan una persona té la síndrome de sobreentrenament no es pot dir això que "quan vol, està al camp sempre". És com la gent que diu a una persona amb depressió que s'ha d'animar per sortir-se'n.
De El Periódico (16.03.2008)
Però el mal que té el brasiler va més enllà del purament físic o muscular. És una punxada que fa molt temps que té instal.lada al cos i que ha derivat en una falta d'actitud professional i compromís amb el club i els seus companys. És així des de fa més d'un any i així ha estat aquesta setmana. (Jordi Tió)
Aquest periodista encerta en part. Descriu el fet que no és únicament un mal físic, però la manera com ho expressa sembla com si el mateix jugador en tingués la culpa.
De elsesports.cat (19.03.2008)
La lesió fantasma de Ronaldinho, inexistent per als serveis mèdics del club, ha tornat a posar al centre de les crítiques el brasiler, que ahir es va entrenar al marge del grup durant una hora. El retorn del Gaúcho podria coincidir amb l'anada de les semifinals de la Champions, si bé la confusió que envolta el seu cas no permet establir una data en concret.
És cert que pot no existir lesió, però el noi no es troba bé físicament, i és com si estigués lesionat. A qui li interessi aquest tema li recomano que llegeixi un article del 2006 que descriu detalladament la síndrome de sobreentrenament. Està publicat en una revista de medicina esportiva (European Journal of Sport Science), però és força comprensible. (Si hi accedeix des d'una universitat o centre de recerca podrà veure'l tot, si no, només el resum, llevat que pagui una quantitat. Si a algú li interessa, en tinc el pdf.)
2 comentaris:
nhblMercè,
jo crec que aquest "pobre" noi més que aquesta síndrome, té alguna cosa al cap que no rutlla 100% bé. I no m'estranya, no deu ser pas una vida fàcil això d'aconseguir-ho "tot" essent tan jove...
Ha perdut l'alegria i el plaer de disfrutar...
En finnn, molt bé això de revisar la premsa esportiva. Què en penses de la marxa de l'entrenador? :)
La síndrome de sobreentrenament causa també problemes psicològics i es va retroalimentant. Jo també crec que això de ser al cim d'aquesta professió a una edat tan jove ha de ser difícil. Qui ha conquerit l'Everest ja no pot pujar més amunt. Clar que hi ha uns quants vuitmils també en el fútbol, pero abans de pujar un altre 8000 cal baixar del primer. El cas de Ronaldinho no és el primer ni serà l'últim, segurament. I el mateix públic que abans l'adorava ara en diuen pestes.
Però això també passa amb els equips. Fan una final d'una copa d'Europa i al finalista que no guanya només li dediquen crítiques, tot i que no guanyar en una final de futbol vulgui dir quedar segon. En molts campionats i als jocs Olímpics, el segon té una medalla de plata i fins i tot en donen una de bronze al tercer classificat. En el futbol és o tot o res.
Amb els entrenadors és igual. Jo no crec que un professional --en qualsevol àmbit-- pugui d'un dia per l'altre (o d'un any per l'altre) perdre les bones qualitats que hagi demostrat tenir. Suposo que en la manca de rendiment d'un entrenador --rendiment en forma de victòries de l'equip-- també influeixen molts factors.
Però no hi entenc de futbol. És un món que no m'interessa.
Pel que fa a la meva opinió sobre la marxa de l'entrenador, penso que els de Polònia estan perdent alguns dels millors personatges, ara que també han perdut Acebes. De vegades, veient Rijkaard en els telenotícies penso que fa molt bé el seu personatge i que cada vegada s'assembla més al de Polònia. ;-)
Publica un comentari a l'entrada