El 2004, en inscriure'm per crear aquest blog, vaig haver de posar-li un nom. El títol triat no és original. Fa anys Marta Pessarrodona
va titular així uns articles per al diari Avui, en record de Virginia Woolf, que va anomenar "La lectora corrent" uns reculls de crítica literària.

dijous, 1 de maig de 2008

Graffiti: vandalisme o art? (I)

Els graffiti, que en català es denominen grafits (el terme ja es troba incorporat al Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans, el DIEC), tenen molts detractors, però també molts partidaris. En primer lloc, cal distingir entre grafits i pintades, perquè hi ha qui ho fica tot en un mateix sac. Segons el DIEC, un grafit és una 'inscripció o dibuix fet en una paret, un monument, etc.' Per altra banda, el DIEC defineix una pintada com: 'Paraula o frase de contingut social o polític escrita en la paret d'un lloc públic.'

Trobo incompleta la definició de 'grafit'. O potser la idea que jo en tinc no coincideix amb la que en tenia qui va redactar aquesta entrada del diccionari normatiu català. Un dels exemples que s'indiquen és 'monuments'. És possible que hi hagi grafits fets sobre monuments, però en aquest moment no puc recordar-ne ni un. En canvi, sí que hi he vist moltes pintades. M'hauria semblat més adient haver triat portes, parets mitjanceres o trens com a exemples d'espais on hi sol haver grafits. Pel que fa a la definició de 'pintada', tampoc no em sembla que sigui completa. El DIEC oblida que hi ha pintades que no són de caire social ni polític. Fa poc vaig veure una declaració d'amor en una porta de ferro d'un local comercial.

Hi ha qui confon grafits i pintades, les considera una manca de civisme i voldria que desapareguessin i es castigués qui es dedica a fer-les. També hi ha qui confon grafits i pintades, però veient-los com una manifestació artística i social, i creu que prohibir-los va contra la llibertat d'expressió.

Jo em trobo a mig camí. En general, no m'agraden les pintades en les parets, especialment si es tracta de monuments artístics i històrics. Però no em molesten gens algunes pintades enginyoses que he vist de vegades sobre murs atrotinats o llocs on visualment no feien cap nosa. Recordo que en la dècada de 1980, quan moltes pintades eren de caire polític, en una tàpia de Sarrià va aparèixer un dia una pintada --que va durar anys-- que deia "Tinc una pixera que m'arriba a la Jonquera". Em va fer gràcia, perquè em va semblar una mena de menfotisme, algú que passava d'escriure sobre els murs consignes polítiques, que era el que es feia.

Pel que fa als grafits, no entenc aquesta dèria de perseguir els artistes que els fan (sempre que no els pintin damunt d'un monument o en les façanes d'edificis nobles o històrics). A Barcelona, hi ha carrers de Ciutat vella on passejar a les hores en què les botigues estan tancades és anar a veure una exposició d'art a l'aire lliure perquè moltes portes de ferro tenen grafits. I les entrades per tren a moltes grans ciutats del món són més agradables gràcies als grafits que es poden veure en tàpies i murs i en vagons de tren vells.

Fa anys vaig veure un documental sobre els grafiters del metro de Nova York i la guerra que tenien contra ells alguns inspectors de la companyia, que anaven desesperat per enxampar-los. Per als artistes, era com un repte pintar els vagons i no ser atrapats. No puc entendre que els prohibissin fer aquells dibuixos tan bonics que conferien al vagó un aspecte molt més alegre.

Mur en El Forum de Barcelona dedicat a grafits
Foto Vicent Ramos, de
fr.wikipedia

En el meu barri --Les Corts-- en el lloc on hi ha els jardinets de la sortida del metro, hi va haver una pintada en el mur que tapava el solar que ara ocupen els jardins. Crec que es va fer amb permís de l'Ajuntament. I en algunes portes de botigues del barri també hi ha grafits, aquest art del carrer que anima les ciutats modernes.

Grafit sobre l'especulació. En algun lloc del barri de Ciutat Vella, a Barcelona.

A tocar dels Jardins del Dr. Fleming, a Barcelona. La paret era ruïnosa

En el carrer Dolors Masferrer, de Les Corts.

A mig camí entre pintada i grafit. Però unes portes
més alegres que la del costat, de color uniforme.
Carrer Dolors Masferrer, les Corts

Aquest grafit va durar molt poc. De seguida va quedar ocult per capes de pintura.
Travessera de les Corts a tocar de C/ Joan Güell.






Pizzeria "Al Tall", Travessera de les Corts

2 comentaris:

Anònim ha dit...

el graffiti es poner tu nombre en todas las superficies que puedas no se ace ni para decorar ni para reibindikar se hace para joder somos egocentristas no artistas ni nada somos como la publicidad
estamos en todos laos

Anònim ha dit...

estoy contigo, pero también es cierto que en muchos de la calle se muestra la originalidad, el amor por el dibujo, representaciones de como ven y cree o sienten en si mismos...
para mi eso es arte no vandalismo!
para vandalismo hay muchas otras cosas.