El 2004, en inscriure'm per crear aquest blog, vaig haver de posar-li un nom. El títol triat no és original. Fa anys Marta Pessarrodona
va titular així uns articles per al diari Avui, en record de Virginia Woolf, que va anomenar "La lectora corrent" uns reculls de crítica literària.

divendres, 30 de maig de 2008

El Premi Príncipe de Asturias i la malària

Llegeixo a la premsa que el Premi Príncipe de Asturias de Cooperació Internacional 2008 ha estat atorgat conjuntament a quatre organitzacions que lideren la lluita contra la malària (o paludisme) a l'Àfrica: el Centro de Investigaçao em Saúde de Manhiça (CISM), a Moçambic; l'Ifakara Health Research and Development Centre (que canvia el seu nom pel d'Ifakara Health Institute, IHI), de Tanzània; el Malaria Research and Training Center (MRTC), de Mali; i el Kintampo Research Centre (KHRC), de Ghana. Són quatre centres de recerca que lluiten per combatre aquesta malaltia que amenaça el 40% de la població mundial, però que afecta especialment l'Àfrica sub-sahariana. El Jurat ha tingut en compte l'aportació fet per aquest centre en el foment de la recerca, en el treball que fan per trobar una vacuna que sigui efectiva i per contribuir a la millora de les persones afectades de malària en aquests països.

15 de febrer 2005 (Foto: M. Piqueras)

Pedro Alonso, codirector del guardonat centre de Manhiça, en una conferència que va fer el 2005 a l'Associació Catalana de Comunicació Científica, va explicar que la malària és una malaltia que encaixa molt bé en el concepte de cercle viciós de malaltia i pobresa expressat pel microbiòleg nord-americà i expert en salut pública Charles-Edward A. Winslow (1877-1957). En un text, esdevingut clàssic, publicat per l'Organització Mundial de la Salut (OMS) el 1951, Winslow va escriure "Els homes i les dones emmalaltien perquè eren pobres, i s'anaven fent encara més pobres perquè emmalaltien". Deia Pedro Alonso que la malària és el paradigma de malaltia relacionada amb la pobresa perquè causa una mortalitat i una morbiditat enormes, endarrerint o fins i tot impedint el desenvolupament d'àmplies zones del món.

Segons les dades de 2005, cada 40 segons mor al món una persona per causa d'aquesta malaltia, que és endèmica en més d'un centenar de països, els quals concentren la meitat de la població del planeta. El 90% de les víctimes de la malària són nens i nenes africans de menys de cinc anys; hi ha regions africanes on gairebé la meitat dels casos es donen en edats inferiors a l'any. I això passa en països en desenvolupament on la malària no és l'única malaltia que posa en perill les vides infantils. Hi ha un gran desequilibri entre la sort d'un nadó a Catalunya, on la mortalitat infantil era del 3,2 per mil l'any 2004, i d'un altre nascut, per exemple, a Sierra Leona, on, de cada 1000 nadons, més de 300 moriran abans dels 5 anys.

Darrere la greu situació sanitària que hi ha en molts països en desenvolupament, sovint hi ha també problemes socials, polítics, econòmics i ètics. Tot i que Moçambic és un dels països més pobres del planeta, el Centre d'Investigació en Salut de Manhiça (CSIM) és la primera infraestructura estable de recerca que va establir-se en una zona on la malària és endèmica. El Centre va crear-se el 1996 i es manté gràcies a la col·laboració de diverses entitats: l'Agència Espanyola de Cooperació Internacional, l'Hospital Clínic de Barcelona, el Ministeri de Salut de Moçambic i la Facultat de Medicina de la Universitat Eduardo Mondlane, de Maputo (Moçambic). Compten a més amb la col·laboració internacional, pública i privada, per afrontar un problema de salut tan complex com és el que causa la malària. Destaquen l'ajut rebut els últims anys de la Fundació Melinda i Bill Gates i del filantrop nord-americà Warren Buffet.

És molt difícil fer estudis epidemiològics en països on sovint bona part de la població "no existeix" oficialment perquè ni tan sols està censada. Per lluitar contra una malaltia cal disposar de dades; saber el nombre de persones afectades i la resposta als tractaments preventius o curatius que se'ls aplica. El CSIM es troba en el centre del poblat i té delimitada la seva zona d'actuació a través de GPS (sistema de localització geogràfica), amb la situació de les cases que l'integren. El 2005 tenien censades unes 70.000 persones i l'actualització anual del cens inclou dades sobre natalitat, mortalitat, emigració, immigració, embarassos i canvis interns de residència.

No he seguit els resultats dels darrers anys de la recerca sobre la vacuna de la malària duta a terme pel grup que lidera Pedro Alonso, però el novembre de 2005, la revista The Lancet publicava un article amb els resultats d'un estudi fet per aquell grup en 200o nens i nenes durant 18 mesos. La vacuna assajada arribava a assolir un 50% de protecció en els casos més greus de la malaltia. Tenint en compte que la infància és el grup d'edat més afectat per la malaltia i amb la mortalitat més gran, aquest resultats són molt esperançadors. Convé, però, continuar en la cerca d'una vacuna que sigui 100% efectiva i en el desenvolupament de nous fàrmacs per tractar la malaltia. Els països rics haurien de participar-hi encara que sigui de manera egoista. Amb el canvi climàtic, les contínues migracions humanes i la facilitat de desplaçament, és molt probable que la malària i altres malalties de zones més càlides s'estenguin i participin també de la "globalització". Grècia, Itàlia, Espanya, França, el sud dels Estats Units són regions geogràfiques que en altres èpoques van tenir zones endèmiques de malària i podrien tornar a tenir-ne en el futur. Cal estar preparats.

Consultes externes a Manhiça


Visita "a domicili", a Manhiça

(Les fotos de Manhiça van estar cedides pel Centre de Salut Internacional de l'Hospital Clínic de Barcelona per a La lluita contra la malària (ACCC, 2006), que recull la conferència de Pedro Alonso del 15.02.2005)