diumenge, 4 de maig de 2008

La meva veïna la merla

Des que visc en aquest pis --i ja en fa molts anys-- sempre he vist i sentit merles pel voltant de casa. Els primers anys desapareixien a la tardor i tornaven a la primavera. Amb el temps, no sé si perquè noten el canvi climàtic o perquè la ciutat, amb els seus fums, els proporciona prou calor, hi són tot l'any. En canvi, les garses han desaparegut; fa molt de temps que no en veig ni en sento cap. I em fa l'efecte que la seva desaparició va coincidir amb la irrupció de les cotorres, que de vegades inunden els arbres i fanals propers.

De les merles del veïnat, n'hi ha una --un mascle: plomatge negre, bec groc-- que és el visitant més assidu i cantaire. La Guía de campo de las aves de España y demás païses de Europa, un llibre que conservo des dels meus temps d'estudiant i que m'aprecio molt, defineix així la veu de la merla: "Un algareo rechinante, cuando se levanta: una persistente nota 'chinc-chinc-chinc'; un 'chuucc' inquieto; un fino 'tsii', etc. Canto pausado melodioso, con vigorosos gorjeos, bien diferente del del zorzal común por sus notas más puras y aflautadas, carencia de repeticiones y final débil no musical."

A la nostra merla li agrada molt situar-se sobre un fanal que hi ha davant del mercat de Les Corts. S'hi passa hores deixant anar pausadament les seves notes aflautades. Ahir a la tarda volia fotografiar-la, però quan vaig arribar sota el seu fanal ja havia marxat. S'havia situat en un xiprer a l'altre costat del carrer. La sentia però no la veia. Després de donar unes quantes voltes a l'arbre buscant-la --algunes persones que van passar per allà em miraven i aixecaven la mirada potser per saber que atreia la meva atenció-- vaig localitzar-la a l'extrem d'una branca. Vaig fer-li una foto i de seguida va arrencar el vol i va anar molt enlaire, fins a un terrat. Aquest matí tornava a ser damunt del fanal i li he fet alguna altra foto. És una llàstima que el zoom d'aquesta camereta no doni per a molt, perquè les fotos que li vaig fer no permeten distingir-ne els trets. I també és una llàstima que no pugui captar-ne la veu tan melodiosa.

Merla (Turdus merula), posada sobre la branca d'un xiprer

La merla després d'enfilar-se fins a un terrat

La merla al seu fanal (1)

La merla al seu fanal (2)