El 2004, en inscriure'm per crear aquest blog, vaig haver de posar-li un nom. El títol triat no és original. Fa anys Marta Pessarrodona
va titular així uns articles per al diari Avui, en record de Virginia Woolf, que va anomenar "La lectora corrent" uns reculls de crítica literària.

diumenge, 4 de maig de 2008

La meva veïna la merla

Des que visc en aquest pis --i ja en fa molts anys-- sempre he vist i sentit merles pel voltant de casa. Els primers anys desapareixien a la tardor i tornaven a la primavera. Amb el temps, no sé si perquè noten el canvi climàtic o perquè la ciutat, amb els seus fums, els proporciona prou calor, hi són tot l'any. En canvi, les garses han desaparegut; fa molt de temps que no en veig ni en sento cap. I em fa l'efecte que la seva desaparició va coincidir amb la irrupció de les cotorres, que de vegades inunden els arbres i fanals propers.

De les merles del veïnat, n'hi ha una --un mascle: plomatge negre, bec groc-- que és el visitant més assidu i cantaire. La Guía de campo de las aves de España y demás païses de Europa, un llibre que conservo des dels meus temps d'estudiant i que m'aprecio molt, defineix així la veu de la merla: "Un algareo rechinante, cuando se levanta: una persistente nota 'chinc-chinc-chinc'; un 'chuucc' inquieto; un fino 'tsii', etc. Canto pausado melodioso, con vigorosos gorjeos, bien diferente del del zorzal común por sus notas más puras y aflautadas, carencia de repeticiones y final débil no musical."

A la nostra merla li agrada molt situar-se sobre un fanal que hi ha davant del mercat de Les Corts. S'hi passa hores deixant anar pausadament les seves notes aflautades. Ahir a la tarda volia fotografiar-la, però quan vaig arribar sota el seu fanal ja havia marxat. S'havia situat en un xiprer a l'altre costat del carrer. La sentia però no la veia. Després de donar unes quantes voltes a l'arbre buscant-la --algunes persones que van passar per allà em miraven i aixecaven la mirada potser per saber que atreia la meva atenció-- vaig localitzar-la a l'extrem d'una branca. Vaig fer-li una foto i de seguida va arrencar el vol i va anar molt enlaire, fins a un terrat. Aquest matí tornava a ser damunt del fanal i li he fet alguna altra foto. És una llàstima que el zoom d'aquesta camereta no doni per a molt, perquè les fotos que li vaig fer no permeten distingir-ne els trets. I també és una llàstima que no pugui captar-ne la veu tan melodiosa.

Merla (Turdus merula), posada sobre la branca d'un xiprer

La merla després d'enfilar-se fins a un terrat

La merla al seu fanal (1)

La merla al seu fanal (2)