El 2004, en inscriure'm per crear aquest blog, vaig haver de posar-li un nom. El títol triat no és original. Fa anys Marta Pessarrodona
va titular així uns articles per al diari Avui, en record de Virginia Woolf, que va anomenar "La lectora corrent" uns reculls de crítica literària.

dimecres, 14 de maig de 2008

Irena Sendler (1910-2008)

Dilluns, 12 de maig, va morir a Varsòvia, Irena Sendler (o Sendlerowa, com l'anomenen a Polònia). Fins fa pocs mesos jo no havia sentit mai parlar d'aquesta dona. Vaig conèixer la seva història a través d'una presentació en powerpoint d'aquestes que corren per Internet. Vaig fer una mica de cerca per comprovar que fos un personatge real, perquè per la xarxa corren moltes històries inventades, i vaig trobar articles que confirmaven i ampliaven la seva història exemplar.

Irena, fent-se passar per infermera, entrava i sortia del gueto de Varsòvia durant l'ocupació nazi i hi duia diners, menjar i medicines. A més, amb un grup de col·laboradors d'una organització anomenada Zegota, que ella va dirigir, va poder salvar uns 2500 nens i nenes jueus als quals treien del gueto "de contraban", amagats en maletes, carrets o caixons. Sota una identitat falsa, eren lliurats a famílies poloneses o a asils catòlics. Ella va mantenir un registre de cada nen, obrint-los sengles fitxes amb tota la informació. Però amb els nazis ocupant el país, hauria estat molt perillós tenir aquesta documentació en un arxiu normal. Per ocultar-la, anava ficant la informació en ampolles de vidre que després enterrava en un jardí perquè no poguessin trobar-la.

Tot i les seves precaucions, Irena va ser arrestada i torturada per la Gestapo, i condemnada a mort. Va escapar a l'execució perquè l'organització Zegota va aconseguir subornar uns oficials nazis, que la van abandonar, amb les cames i els braços trencats, en un bosc.

A Irena Sendler no li agradava que diguessin d'ella que era una heroïna. En una de les últimes entrevistes que li van fer deia que era tot el contrari d'una heroïna i que tenia remordiments de consciència per haver fet molt menys del que hauria pogut. La foto que incloc és de Wikimedia Commons, presa el 2005 pel fotògraf polonès Mariusz Kubik. S'hi veu una iaieta afable, que traspua bonhomia. M'hauria agradat posar-hi la que publicava ahir El País amb la necrològica, en què aquesta afabilitat i bonhomia encara es noten més i el somriure d'Irene és deliciós, però és una foto d'agència.