El 2004, en inscriure'm per crear aquest blog, vaig haver de posar-li un nom. El títol triat no és original. Fa anys Marta Pessarrodona
va titular així uns articles per al diari Avui, en record de Virginia Woolf, que va anomenar "La lectora corrent" uns reculls de crítica literària.

dijous, 29 de maig de 2008

Les granges i xocolateries

La granja Pallaresa, del carrer Petritxol, de Barcelona, va unida als records de la meva infantesa. Anar a comprar amb la meva mare al centre de Barcelona significava fer una pausa per anar a berenar a aquesta granja i prendre-hi, indefectiblement, un suís amb melindros o amb ensaïmada. Si era estiu, normalment hi havia propina i també preníem una orxata. Més tard hi vaig anar amb amigues; i més tard encara, amb les meves filles i el meu fill.

No fa molt hi vaig passar pel davant a mitja tarda. Em vaig aturar davant l'aparador. Mentre hi contemplava la xocolata desfeta, el suís, els flams d'ou, el recuit, el mató de Pedralbes, el menjar blanc i l'arròs amb llet, la porta va obrir-se i una flaire d'ensaïmada va acariciar les meves cèl·lules olfactives. Una flaire especial, que potser no sigui ben bé la que desprenen les ensaïmades mallorquines, però que no té res a veure amb l'olor fada i anodina d'aquestes pastes que en molts forns i pastisseries de Barcelona anomenen ensaïmades. No vaig poder resistir la temptació i hi vaig entrar. Era com obrir una finestra al passat. En comptes del suís, vaig demanar un Cacaolat (fa temps que vaig haver d'oblidar-me de la nata). Però l'ensaïmada no vaig perdonar-la.

Fa anys van canviar la decoració de la Pallaresa i ara és bastant diferent d'aquella granja de la meva infantesa. Tanmateix, la disposició de la barra, les taules i el petit aparador es mantenen en el mateix lloc. Les fotos antigues de les parets em sembla que són les mateixes que hi havia fa trenta, 40 o més anys. I com que ja fa tant de temps d'aquella reforma, molta gent segurament pensarà que aquesta granja sempre ha estat com és ara.

A mitja tarda hi havia alguns grups de dones grans, alguna parella jove (potser hi havien vingut de petits amb la família?), alguna parella ja en la tercera edat (potser hi havien dut la mainada?) i em sembla que érem també unes quantes dones les que anàvem soles. Les dones d'edat madura i avançada solen freqüentar bastant granges i xocolateries. Entreu-hi a mitja tarda i sempre n'hi trobareu algun grupet; o potser veureu taules només amb dues dones o amb una de sola, com jo l'altre dia. En canvi, no s'hi sol veure grups d'homes ni homes sols. On van, doncs, els homes? Potser a un bar convencional on puguin beure una cervesa o una copa de conyac, fumar i jugar al dominó o a les cartes? O potser no van enlloc, no tenen aquest sentit gregari de les dones?

L'aparador de la Pallaresa. Per fer la boca aigua!

2 comentaris:

Lidiaa Moreno Mariscal. ha dit...

Sóc una noia de Llinars del vallès, i al buscar al Google les paraules "xocolateries barcelona" aquesta ah sigut la quarta opció. Sé que li és igual tot això, però tan sols era una manera de fer-li saber que m'ha agradat molt aquesta entrada. Gàcies.

La lectora corrent ha dit...

Lidiaa, no m'és igual tot això. La meva intenció, quan vaig començar a escriure el bloc, no era atreure molts lectors o lectores (hi ha qui ho fa i sembla que sigui el seu objectiu fonamental quan obren un bloc), però no he d'amagar que comentaris com el teu m'afalaguen.

Que allò que escriu una dona pràcticament de la tercera edat agradi a una noia tan jove com tu és per sentir-se afalagada. Gràcies.