El 2004, en inscriure'm per crear aquest blog, vaig haver de posar-li un nom. El títol triat no és original. Fa anys Marta Pessarrodona
va titular així uns articles per al diari Avui, en record de Virginia Woolf, que va anomenar "La lectora corrent" uns reculls de crítica literària.

dilluns, 12 de maig de 2008

La grip, els virus i els bitllets de banc

Per controlar un brot infecciós d'una malaltia, una epidèmia o fins i tot una pandèmia (epidèmia que s'estén a molts països) és fonamental saber el mitjà o mitjans de transmissió dels microbis que l'han causat. En el cas de la grip se sap que el contagi pot tenir lloc a través de les gotetes que s'expulsen en respirar o en esternudar, algunes molt petites i d'altres més grans (els 'capellans' o esquitxadetes de saliva). Per això, un lloc tancat com ara la cabina d'un avió en un viatge de moltes hores pot ser una magnífica incubadora de refredats, grips i altres malalties de les vies respiratòries.

No és nou que els bacteris i virus, a més de transmetre's directament (amb la respiració, gotetes expulsades per la boca, contacte amb ferides i punts d'infecció, etc.) poden passar d'unes persones a altres a través de substàncies o objectes inanimats on els microbis patògens poden sobreviure durant un temps més o menys llarg. (En terminologia mèdica, aquests objectes o substàncies inanimats que actuen d'agents transmissor del patogen s'anomenen fomites.) Exemples de fomites són un llibre, el pom d'una porta, un drap de cuina, un llapis o bolígraf, una peça de vestir, una moneda o un bitllet de banc.

Un grup d'investigadors suïssos ha fet un estudi de la supervivència del virus de la grip en els bitllets de banc, i els resultats s'han publicat en el número de maig 2008 de la revista Applied and Environmental Microbiology. En l'experiment es van inocular diferents concentracions de virus de la grip de quatre soques de procedències geogràfiques diferents en bitllets de 50 francs suïssos molt gastats (s'havien retirat ja de la circulació). En els casos en què la concentració era alta, la supervivència sobre el bitllet era de fins a tres dies en tres de les soques analitzades (virus influenza A) i d'un dia en la quarta (virus influenza B). Però si amb l'inòcul s'afegia una mica de mucositat respiratòria (imitant el que passa quan s'expulsen amb la respiració o els esternuts), la supervivència podia ser de fins a 17 dies.

Feia anys s'havien fet estudis sobre la supervivència de virus en diferents tipus de superfícies i es va comprovar que era inferior en les superfícies rugoses i poroses, on no passava de 12 hores (els virus influenza A) o de 8 (virus influenza B). Es més fàcil contagiar-se tocant el pom d'una porta que abans hagi tocat una persona griposa que no pas amb un bitllet de banc que hagi passat per les mans de la mateixa persona. O això és el que es pensava. Cal tenir en compte, però, que els bitllets suïssos actuals tot i tenir una matriu de cotó, que és un material porós, estan recoberts d'una resina que els fa més resistents i la seva superfícies és equivalent a la d'un material sense pors, com el metall del pom d'una porta.

No sé de què estan fets els bitllets d'euros, però sigui quina sigui la seva composició convé anar en compte quan es manegen diners. Quan he de comprar aliments que es mengen directament, sense rentar, procuro fer-ho en botigues o parades del mercat on no els toquen directament els productes amb les mans. I no m'agraden gens els bars o forns on tenen les tapes o el pa sense protegir a poca distància de la clientela (està prohibit, però n'hi ha molts que encara ho tenen així). Ara veig que les meves manies tenen el seu fonament.
Influenza A virus, un dels causant de la grip humana
Foto: Centers for Disease Control and Prevention. Domini públic

Bitllet de 50 francs suïssos