Els mitjans en van plens: Robert Redford és a Barcelona. Hi ha vingut per participar en el congrés de telefonia, aquesta macroreunió milionària que diuen que atreu al voltat de 50.000 visitants. En alguns llocs parlen de Robert Redford com a sex symbol, un qualificatiu que, en el cinema nord-americà, després es va dedicar a Richard Gere.
Quan Robert Redford era jove (i jo encara n'era més, però tampoc no tant) el trobava massa guapo. I pensava que el seu sex-apppeal emmascarava la seva vàlua com a actor. Va ser a mesura que Redford 'madurava' físicament (i jo també, però menys) que vaig començar a descobrir el seu encant. El Redford de Memòries d'Àfrica em va fascinar; em va fer pensar en allò de "l'arruga és bella". I encara més em va agradar parlant als cavalls a cau d'orella.
La presència de Redford en el congrés de telefonia crec que està relacionada amb el cinema independent i la producció de curts que poden --o podran, que no sé si ja funciona-- veure's a través del mòbil. Ell promou aquest tipus de cinema des de fa anys a través del Sundance Institute, que es troba a Utha, i del festival amb el mateix nom. Quan vegeu una pel·lícula nord-americana que s'allunyi dels cànons del cinema holywoodià, és molt probable que el film tingui alguna relació amb el Sundance Institute o amb el Sundance Festival. Una que ara hi ha en cartell és Juno, un film fresc, divertit, amb una fotografia molt bona i una música agradable. Tot i que em va semblar com si a la guionista la història acabés per escapar-se-li de les mans, val la pena de veure.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada