El 2004, en inscriure'm per crear aquest blog, vaig haver de posar-li un nom. El títol triat no és original. Fa anys Marta Pessarrodona
va titular així uns articles per al diari Avui, en record de Virginia Woolf, que va anomenar "La lectora corrent" uns reculls de crítica literària.

dimecres, 13 de febrer de 2008

Robert Redford a Barcelona

Els mitjans en van plens: Robert Redford és a Barcelona. Hi ha vingut per participar en el congrés de telefonia, aquesta macroreunió milionària que diuen que atreu al voltat de 50.000 visitants. En alguns llocs parlen de Robert Redford com a sex symbol, un qualificatiu que, en el cinema nord-americà, després es va dedicar a Richard Gere.

Quan Robert Redford era jove (i jo encara n'era més, però tampoc no tant) el trobava massa guapo. I pensava que el seu sex-apppeal emmascarava la seva vàlua com a actor. Va ser a mesura que Redford 'madurava' físicament (i jo també, però menys) que vaig començar a descobrir el seu encant. El Redford de Memòries d'Àfrica em va fascinar; em va fer pensar en allò de "l'arruga és bella". I encara més em va agradar parlant als cavalls a cau d'orella.

La presència de Redford en el congrés de telefonia crec que està relacionada amb el cinema independent i la producció de curts que poden --o podran, que no sé si ja funciona-- veure's a través del mòbil. Ell promou aquest tipus de cinema des de fa anys a través del Sundance Institute, que es troba a Utha, i del festival amb el mateix nom. Quan vegeu una pel·lícula nord-americana que s'allunyi dels cànons del cinema holywoodià, és molt probable que el film tingui alguna relació amb el Sundance Institute o amb el Sundance Festival. Una que ara hi ha en cartell és Juno, un film fresc, divertit, amb una fotografia molt bona i una música agradable. Tot i que em va semblar com si a la guionista la història acabés per escapar-se-li de les mans, val la pena de veure.