El 2004, en inscriure'm per crear aquest blog, vaig haver de posar-li un nom. El títol triat no és original. Fa anys Marta Pessarrodona
va titular així uns articles per al diari Avui, en record de Virginia Woolf, que va anomenar "La lectora corrent" uns reculls de crítica literària.

dissabte, 9 de febrer de 2008

La meva cotxa

No m'he equivocat en el títol, no vull parlar del meu 'cotxe', sinó de la meva 'cotxa' fumada, aquest ocell anomenat en castellà colirrojo tizón i que els zoòlegs coneixen com a Phoenicurus ochrurus. Des de fa uns quants dies només he d'aixecar la vista de l'ordinador per veure-la. Me la van regalar per Nadal i vaig decidir penjar-la a la paret:

El dibuix és de Carles Puche, dibuixant autodidacta que va començar en el món del còmic i amb els anys s'ha especialitzat a dibuixar la natura, cosa que no deu ser molt difícil per a un dibuixant traçut i experimentat que té el seu estudi a Campins, en el parc natural del Montseny. La meva cotxa està posada damunt les branques d'un Cotoneaster, segurament el Cotoneaster pyracantha o piracant, que és un arbust rar a la natura, però cultivat sovint com a planta ornamental pels seus fruits vermells. Les boletes de color blau fosc que picoteja la cotxa de la il·lustració són els fruits d'una altra planta, d'una vinya verge (Vitis coignetiae).

No recordo haver vist mai cap cotxa fumada al natural. O, si l'he vista, no he sabut distingir-la. Ara que la tinc al davant m'agrada poder identificar-la amb un nom, que no sigui només un 'ocell' o un 'moixó' d'aspecte agradable. Perquè, a la gent de ciutat, amb els ocells ens sol passar com amb les plantes, que malgrat que cada dia en veiem moltes espècies, sovint només en coneixem els noms d'unes quantes. M'alegra haver-ne après el d'aquest simpàtic moixó.

2 comentaris:

gar-mar ha dit...

M'ha sorprès agradablement aquesta entrada i el títol "la meva cotxa fumada" perquè jo també puc ben bé anomenar així a la cotxa (aquesta al natural)que cada dia des de fa uns dos mesos ve a passar la nit al garatge de casa meva (visc en una masia de l'Alt Camp). La meva dona (admiradora i lectora de Virginia Woolf; per això també la curiositat) i jo estem més que contents i cofois de tenir-la d'hoste a casa nostra i prenem totes les precaucions quan entrem i treiem els cotxes perquè no s'espanti.
En veiem moltes pels voltants de casa, tant mascles com femelles. La que dorm al garatge és una femella.
Vicent Garrido

Lectora corrent ha dit...

Quina sort! Jo només puc veure-la en el dibuix que tinc penjat a la paret. Que gaudiu de la vostra cotxa molt de temps!