Segons diuen els mitjans de comunicació italians, dissabte 19 de setembre, San Genari va acudir puntual a renovar el suposat miracle de la suposada liqüefacció de la suposada sang seva, que es conserva en un reliquiari (l'única cosa que no és suposada). El miracle va produir-se a les 9 i 22 minuts del matí.
Fa dos anys vaig escriure en aquest bloc sobre el miracle de Sant Genari i sobre el fenomen físic que pot explicar perquè es liqua la sang. No vull fer-me pesada repetint-lo avui, perquè qui en vulgui saber l'explicació només ha de clicar sobre l'enllaç.
La Campània, la regió italiana on es troba Nàpols, és una zona deprimida econòmicament i ahir el mateix cardenal, en dirigir-se als fidels que havien assistit al miracle, deia que era un bon auguri per a una ciutat "que ha viscut sempre de pa i d'esperança". Penso que San Genari algun any podria fer un esforç i en comptes de concentrar-se a aconseguir que la sang es liqüés, podria esforçar-se a resoldre molts problemes socials de Nàpols, com ara l'atur o la presència de la camorra.
En el diari La Repubblica, Roberto Saviano explica la seva experiència quan el van dur per primera vegada a veure el miracle. El va sorprendre els insults que li dedicaven desenes i desenes de dones per provocar-lo i que acabés fent el miracle. Diu també que algú s'ha dedicat a esbrinar les desgràcies que han tingut lloc a Nàpols els anys en què el miracle no s'ha produït: epidèmies, sequeres, invasions i guerres, erupcions volcàniques, entre d'altres. No diu, però, si algú ha estudiat les desgràcies que s'han produït a Nàpols els anys que hi ha hagut miracle.
Entrades del bloc relacionades:
- El miracle que mai no existí (27.05.2008)
- El miracle de la sang de San Gennaro (15.09.2008)
- San Gennaro, el miracle i la camorra (21.09.2008)
2 comentaris:
ja tens raó ja, no només a Nàpols, sembla que a tot Itàlia els convenen uns quants miracles. Ara, això de les sangs, molt interessant l'article anterior, més que liqüar-les, el que fan és fer-les bullir, si més no la sang dels que tenen dos dits de front.
Clídice, el millor miracle que podria passar a Itàlia seria no que és liqüés, sinó que s'evaporés Berlusconi. O que fos teletransportat a una illa deserta en mig d'un oceà. I seria molt bo que el miracle es repetís en altres països i amb Berlusconi desapareguessin uns quants polítics més (o bastants).
Publica un comentari a l'entrada