El 2004, en inscriure'm per crear aquest blog, vaig haver de posar-li un nom. El títol triat no és original. Fa anys Marta Pessarrodona
va titular així uns articles per al diari Avui, en record de Virginia Woolf, que va anomenar "La lectora corrent" uns reculls de crítica literària.

dimecres, 9 de juny de 2010

Assajos clínics: encara més homes que dones

En la dècada de 1990 va posar-se de manifest que els assajos clínics estaven esbiaixats pel que fa al sexe. La participació de les dones no reflectia el percentatge que representaven en la població. En els Estats Units i Canadà, si a més de ser dones, eren negres i velles, la seva participació en els assajos encara era més improbable. Perquè l'edat també era un factor que no estava ben representat en els grups que participaven en estudis mèdics. Es va començar a analitzar la participació de les dones en aquests tipus d'estudis i també com afectaven a les dones algunes malalties en els estudis de les quals n'havien estat incloses molt poques.

Un article de 1998 de la revista Archives of Internal Medicine presentava una perspectiva històrica de la malaltia coronaria en les dones. Tot i que fos la primera causa de mort en les més grans de 50 anys, aquesta malaltia havia estat poc estudiada en el sexe femení. La participació de més dones en els estudis mèdics --seguint les recomanacions de diverses institucions governamentals dels Estats Units-- va demostrar que la malaltia coronària cursa de manera diferent en les dones que en els homes i que els factors de risc tampoc són iguals en els dos sexes.

La revista Nature publica en el seu número del 10 de juny de 2010 tres articles que tracten del biaix de sexe en els estudis mèdics i hi dedica també un editorial. Resulta que aquest desequilibri de sexe (ho sento, però tot i que la revista britànica fa servir --de manera molt políticament correcta-- la paraula gender, per a mi això és sexe, qüestió de cromosomes) es dóna també en els estudis de laboratori que es fan amb animals. S'esmenta el cas dels estudis de neurociència que es fan en models animals: per cada femella es fan servir 5,5 mascles. Nature està considerant demanar als autors d'articles que descriuen algun tipus de recerca feta amb animals que indiquin la proporció d'individus de cada sexe en els experiments duts a terme i suggereix que altres revistes facin el mateix.

Per altra banda, malgrat que en la dècada de 1990 es va reconèixer el problema de la insuficient representativitat de les dones en els assajos clínics, el problema no està resolt. Conclou l'editorial que la medicina basada en l'evidència és menys basada en l'evidència en les dones que en els homes.(L'expressió 'medicina basada en l'evidència', en català hauria de ser 'medicina basada en les proves', però està tan arrelat aquell calc de l'anglès, que no crec que es pugui corregir.)

Hi ha un tema molt delicat en la inclusió de dones en els estudis clínics, especialment en aquells que impliquen assajos de nous fàrmacs. Cal incloure-hi també dones embarassades? L'editorial diu que les dones prenyades també emmalalteixen i que hi ha dones malaltes que es queden prenyades. La seva absència en assajos d'aquest tipus fa que molts medicaments portin en el prospecte aquell advertiment típic indicant que no se'n coneixen els efectes secundaris durant l'embaràs. Com s'han de conèixer, si mai s'han pogut estudiar? L'editorial suggereix que una solució seria fer una recollida sistemàtica de dades retrospectives a partir dels casos de dones que, durant l'embaràs, han hagut de prendre un fàrmac d'efecte desconegut.

És necessari i convenient que de tant es facin estudis d'aquest tipus. Als Estats Units es tenia la impressió que era un problema ja resolt, però no és així. M'agradaria saber quina és la representativitat de la dona en els estudis clínics que es fan a casa nostra.

7 comentaris:

Claudi Mans ha dit...

Poso un comentari no relacionat amb els assajos clínics però sí amb l'equitativitat entre gèneres. Acabo de tornar de Suècia, que, com a país nòrdic, ens sembla el paradignma d'igualtat. Una publicació oficial de la Universitat d'Estocolm indica que un 27% del professorat són dones. A la UB ("La UB en xifres", http://www.ub.edu/web/ub/galeries/documents/universitat/xifresUB.pdf), del personal docent i investigador (PDI) les dones representen el 43,2%.
No ho entenc.

Claudi

La lectora corrent ha dit...

Claudi, m'alegro que la Universitat de Barcelona ja hagi arribat a una proporció que cau dins dels marge que es va marcar la Unió Europea el 1998: que no hi hagués més d'un 60 per cent d'homes (o de dones) en el món de la recerca. Pel que fa al que dius de Suècia, mereix una entrada, més que un breu comentari.

Io ha dit...

Este escrito suyo me ha interesado especialmente.Había preparado otro comentario pero no lo he colocado bien, a lo que se ve, porque no ha aparecido.
Quizás me anime a traducirlo y colgarlo de una web de una médico de aquí.
La animo a visitar la web de esa doctora en la que hay cosas de medicina y otras ligadas a lo que a ella le interesa más:

http://colesterol.euria.blogspot.com

Sonia podría haber sido una buena investigadora pero la vida no le ha permitido ir por esa vía y ahora traduce su interés por la medicina y por los demás a través de la radio, en un programa de divulgación sanitaria de radio Euskadi, "Sin cita previa" que se emite los sábados, a las 11:35, más o menos.

Saludos, la seguiré leyendo. Y gracias por dejar compartir sus reflexiones.

Io ha dit...

La dirección de la web está equivocada. Ya lo siento.

Es http://colesterol-euria.blogspot.com

Euria significa lluvia en vasco, como probablemente recordará. Y ahora mismo está lloviendo de nuevo,

Saludos.

Lectora corrent ha dit...

Gracias por los comentarios, por tu interés y por aclararme lo de "euria". Por desgracia, a pesar de tener mucha relación con Euskadi, mi conocimiento de la lengua se limita a unas pocas palabras. Cuando hubiese tenido tiempo para estudiarlo, no había ningún sitio en Barcelona para poder hacerlo. Y cuando inauguraron la Euskal Etxea, yo había empezado otra etapa de mi vida y no tenía tiempo para actividades extras.

Io ha dit...

Agraeixo la resposta. Jo no conec gairabé res del vasc, encara que em passejo forca pel Pais Vasc.

Y vuelvo a la lengua común porque, entre otras cosas, mi teclado me hace difícil poner la "c trencada" y no gasto tiempo en pasar corrector.

La animo a visitar la web de Sonia, una mujer con gran curiosidad, mucho interés por la investigación médica y facilidad para expresarse poéticamente, entre otras cosas.

La próxima vez que baje a Vitoria me miraré los árboles del parque con otros ojos, gracias a sus fotos y a los comentarios que hicieron, por más que no fijaran la especie.
;-)

Le deseo lo mejor y que siga escribiendo en su blog.

Saludos.

La lectora corrent ha dit...

Gracias por los comentarios, Io. He dado una mirada al blog "colesterol", es muy interesante, pero el nombre del bloc despista: puede parecer que se trata de un blog exclusivo de medicina.