El 2004, en inscriure'm per crear aquest blog, vaig haver de posar-li un nom. El títol triat no és original. Fa anys Marta Pessarrodona
va titular així uns articles per al diari Avui, en record de Virginia Woolf, que va anomenar "La lectora corrent" uns reculls de crítica literària.

divendres, 18 de juny de 2010

Viure del sol?

L'any passat vaig parlar aquí d'Elysia, aquell llimac marí que viu del sol, com si fos una planta o un organisme fotosintètic, gràcies a una associació simbiòtica que estableix amb els cloroplasts d'una alga de la qual s'alimenta. A la costa Brava també hi ha llimacs fotosintètics, però no tenen la vistositat d'Elysia, que viu a la costa atlàntica de Nord-amèrica, des de Nova Escòcia (Canadà) fins a Carolina del Nord (EUA).

En el seu últim llibre (El viaje al poder de la mente), Eduard Punset imagina un diàleg entre una palmera i un lleó que ha esdevingut fotosintètic i ja no ha de caçar i menjar-se altres organismes per viure. El lleó explica a la palmera que la seva espècie (la del lleó) ha adquirit el poder de les plantes fotosintètiques gràcies a una alga que colonitzava les aigües d'un estany de l'oasi, on s'abeuraven els seus avantpassats.

Naturalment, això és ciència ficció i ara per ara els únics animals fotosintètics que es coneixen són el grup de mol·luscs als quals pertany Elysia. No obstant això, hi ha una pràctica coneguda amb el nom de sungazing (literalment, mirar fixament el Sol) que proposa que es miri el Sol fixament a primera hora del matí i a última hora de la tarda, just abans de la seva posta i que això és suficient per alimentar-se. El gurú del sungazing, Hira Ratan Manek, afirma que, si es fa aquesta pràctica durant nou mesos, després es pot parar i no cal tornar a ingerir aliment en tota la vida. Ell assegura que no ha menjat res des del 1995. Vaja, que viu del Sol, com el llimac fotosintètic o el lleó imaginari de Punset..

Que aquest home digui que mirant el sol pot viure sense menjar des de fa quinze anys, seria un cas anecdòtic. Però que faci proselitisme de les seves idees i hi hagi persones que se les creguin i intentin viure només "del sol" és preocupant. Per una banda, mirar directament al sol, sense protecció, és una de les causes de les retinopaties que veuen els oftalmòlegs. Per una altra, és una pràctica autodestructiva, una incitació a l'anorèxia.

Octavi Planells és l'autor d'un bloc que és una agenda de la cultura científica, i recull les activitats de divulgació que es fan a Catalunya. En la seva cerca d'activitats per incloure al bloc, ha trobat una activitat que el Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació inclou en la seva Agenda Cultural, classificada en l'àrea temàtica "Divulgació - Ciència, tecnologia i medi ambient", i que no és altra cosa que un curset que té com a finalitat instruir en la pràctica del sungazing. S'anuncia aixi:

Xerrada i curs pràctic sobre a tècnica del Sun gazing 'El missatger del Sol'. A càrrec d'Hira Rattan Manek, originari de l'Índia, que porta més de 10 anys alimentant-se del Sol (pràcticament no menja aliments sòlids), el qual ens ensenya a través d'aquesta tècnica i la va difonent arreu del món.

Tot i que ja es matisi i es digui que "pràcticament no menja aliments sòlids", continua essent un anunci d'una pràctica perillosa per a la salut (per a la vista i per a la pròpia supervivència) i que no té res a veure amb la divulgació de la ciència, sinó amb la pseudociència. Em sembla vergonyós que el Departament de Cultura, si més no la persona responsable de l'Agenda, demostri aquesta falta d'incultura (científica) i de sentit comú. No segueixo aquesta Agenda, però, si es regeixen pel criteri actual, suposo que també s'hi podran veure anunciats cursos de tarot o astrologia o de com fer servir les les polseres de plàstic que recullen energies, conferències de Cobra (els que creuen que el virus de la sida no existeix), etc.

Jo he expressat la meva queixa al Departament, a través de la seva bústia de contacte. Potser si ho fes molta gent, tindria algun ressò i s'ho pensarien una mica a l'hora d'anunciar activitats "culturals".

Actualització 18.06.2010, 18.50
M'han dit que el Departament de Cultura ha retirat l'anunci de la xerrada i curs pràctic de sungazing. Fa un moment he comprovat que ja no hi és; ara hi ha una nota que diu: Aquesta activitat ja no és vigent o no existeix a la base de dades.

9 comentaris:

Enric Marco ha dit...

Hola Mercè,

Com a astrònom que fa molta divulgació, t'he de dir que una de les principals coses que conte en les visites de les escoles que venen a veure el Sol en els nostres telescopis és la seguretat ocular. Els conte les diverses maneres d'observar la nostra estella sense perill. En això el màxim expert és el metge canadenc R.b. Chou del que es pot llegir:

http://www.mreclipse.com/Special/filters.html

o bé açò:

http://eclipse.gsfc.nasa.gov/SEhelp/safety.html

Parla d'eclipsis però es pot extendre a qualsevol moment.

Per això em sembla una bestiesa i un perill incitar a mirar el Sol. Provocarà, segur, lesionats oculars.
A veure després qui se'n fa responsable.

Salutacions des de la Universitat de València.

Enric Marco

Raquel ha dit...

No em puc acabar de creure el que acabo de llegir.

Que aquests cursets els organitzi un particular, no em sorprendria gens després de tot el que he arribat a veure (n'has citat uns quants exemples), però que vingui del Departament de Cultura ho trobo una falta de respecte i de coneixements bàsics molt gran. Vergonyós.

El pitjor és que hi ha molta gent que es creu més totes aquestes històries que el que pugui dir un científic amb molts anys d'investigació a l'esquena.
Així va el món.

Per cert, al llegir el títol m'ha vingut una pregunta:

"Curs pràctic" vol dir que tothom que hi vagi es posarà a mirar el Sol directament?
Ho trobo una brutalitat.

Natxo ha dit...

És intolerable, inadmissible i vergonyós que barbaritats acientífiques com aquestes rebin suport (del tipus que sigui) institucional.

Penso sumar-me a la teva acció i també presentaré la meva queixa al Departament.

La lectora corrent ha dit...

Enric, quan hi va haver l'eclipsi de 1999, que va ser visible a bona part d'Europa, em van encarregar un article per al dominical d'una diari català. Vaig parlar amb alguns oftalmòlegs sobre el risc de mirar l'eclipsi directament i em van dir que sempre que hi ha eclipsis, els serveis d'urgència reben persones que han tingut lesions a la retina per mirar-lo sense la protecció adequada.

Raquel, no ho organitza el Departament de Cultura, però ho inclouen en l'agenda d'activitats culturals que es fan a Catalunya, a la qual tothom pot enviar informació d'activitats que es fan en el país. Em pregunto, però, si hi anuncien qualsevol cosa que rebin, sense considerar primer si és adequat.

Natxo, estic d'acord amb tu. Encara que no estigui organitzat pel Department, el fet d'anunciar-ho és com si hi donessin suport. Per altra banda, hi ha coses com l'astrologia o el tarot que, tot i ser acientífiques, en el fons són com un passatemps. Però aquesta pràctica de mirar el Sol i no menjar és autodestructiva.

uncnoun ha dit...

És trist, però no m'extranya gens. Al cap i a la fi és el mateix govern que va intentar regular les "teràpies naturals".

Natxo ha dit...

És cert que aquestes activitats acientífiques, no permetem que les (mal)anomenin "pseudociències", poden ésser aparentment no perilloses, però no podem oblidar que poden esdevenir una addicció, amb els greuges que això implica.

És cert que per elles mateixes no són perilloses per a la salut, però a segons quines activitats millor no donar-i cap mena de pàbul des de les institucions.

Respecte les teràpies naturals encara resta molta investigació per fer, però hi ha molta saviesa tradicional que es basa, sense saber-ho, en fonaments científics.

La lectora corrent ha dit...

Natxo, el prefix "-pseudo" significa fals, no autèntic. Per a mi, una pseudociència és tot allò que es vol presentar com a ciència sense ser-ho.

Estic d'acord que les teràpies naturals sovint es basen en saviesa tradicional. És el coneixement empíric: la gent sabia que anava bé, però no sabia per què. Però hi ha gent que creu que "natural" i "bo" són sinònims. La major part dels verins que coneixem som "naturals". I un mateix producte natural pot ser bo o dolent --fins i tot mortífer-- segons la persona i segons la dosi.

Aram ha dit...

Molt adient la crítica a aquest tipus de divulgació!!!

Anònim ha dit...

Ahir vaig poder comprovar l'abus d'algunes persones respecte a la ignorància de la gent. Vaig poder veure amb els meus ulls una "conferència" de Hira Rattan Manek. Més aviat era un plec de preguntes de gent entusiasmada i credula amb aquesta pràctica. Desprès efectivament van fer la pràctica en un moment en el que sol era perjudicial per a que el miressin directament. A més ens van fer pagar 20 euros per tot aquest engany, em sembla vergonyòs tot això però a l'estar organitzar per una "comuna hippi" sense cap fonament cientific no es pot reclamar en cap lloc. Ahir em va servir per veure la vulnerabilitat de l'espècie humana respecte a tòories sense fonament cientific i realment perilloses per la salut. De fet una dona va expresar que feia temps que realitzava la pràctica i que havia perdut visió de lluny, demanava explicacions a Hira i no va haber cap resposta resolutiva sino que segurament ella habia fet malament la pràctica, la va corregir i ella es va quedar encantada amb ànims de continuar amb aquest absurd.