El 2004, en inscriure'm per crear aquest blog, vaig haver de posar-li un nom. El títol triat no és original. Fa anys Marta Pessarrodona
va titular així uns articles per al diari Avui, en record de Virginia Woolf, que va anomenar "La lectora corrent" uns reculls de crítica literària.

dissabte, 12 de juny de 2010

El Sordi de la política italiana

"El Sordi de la política italiana" és la definició de Berlusconi que fa Carlo De Benedetti, president del grup editorial L'Espresso, al qual pertany el diari La Repubblica, que és el malson del primer ministre italià. En una entrevista diu d'ell: "Té el cap tan fora de lloc, que ell creu que està fent un bé al país. No és un pocavergonya i tampoc és de cap manera un canalla. Silvio Berlusconi és tot el que som nosaltres, únicament que ell ho és en grau extrem. És l'Albert Sordi de la política. Nosaltres som una mica mentiders, una mica canalles, una mica fatxendes. Per això també una mica simpàtics. Ell ha agafat totes aquestes coses i les ha elevat a la tercera potència. Tanmateix, ha tingut èxit." (Per a qui no recordi o no l'hagi conegut, Alberto Sordi [1920-2003] va ser un actor que representava l'italià mitjà, amb tots els defectes que se li atribueixen, sovint exagerats.)

Aquestes declaracions de De Benedetti són amb motiu de la polèmica Legge Bavaglio (= llei mordassa) que Berlusconi ha fet a la seva mida, per impedir que els mitjans de comunicació parlin dels processos judicials en els quals està implicat. La llei és una mordassa per als mitjans de tota mena --fins i tot els blocs!--, que no podran fer pública la documentació relativa a casos judicials en curs, fins i tot quan ja no es troben sota secret de sumari. Tampoc podran publicar-se i difondre els noms dels fiscals en relació als processos que els hi hagin estat encomanats.

El Cavaliere no vol més escàndols com el de la revelació de les seves converses telefòniques amb les dones amb qui havia mantingut contactes íntims; o potser d'altres que el comprometrien socialment; al cap i a la fi, a un italià, les aventures amb dones se li perdonen i fins i tot poden despertar enveja, com va declarar el mateix Berlusconi.

El diari La Repubblica ha sortit aquest divendres (11 de juny 2010) amb la primera pàgina en blanc i una nota al mig, sobre un fons groc --com un post-it gegant-- que deia: "La Llei Mordassa nega als ciutadans el dret a ser informats". Aquesta ha estat la protesta del diari, justificada en el seu editorial per aquesta violència que, per llei, s'infringeix al circuit democràtic a través del qual els diaris informen i la ciutadania se n'assabenta i pot, per tant, jutjar i controlar.

Agafeu un diari de Barcelona dels darrers mesos i elimineu-ne tot el que faci referència als casos Gurtel, Millet i el de Santa Coloma (no recordo com l'anomenen). Quants quilòmetres de tinta de menys que tindrien!

1 comentari:

Basseta ha dit...

Berlusconi marca un camí que mols volen seguir (Rita Barberá es una bona alumna).