El 2004, en inscriure'm per crear aquest blog, vaig haver de posar-li un nom. El títol triat no és original. Fa anys Marta Pessarrodona
va titular així uns articles per al diari Avui, en record de Virginia Woolf, que va anomenar "La lectora corrent" uns reculls de crítica literària.

diumenge, 27 de juny de 2010

La comissaria virtual (30): Galileo i Júpiter

Si fa unes setmanes Newton suplantava Arquimedes en El País (comissaria virtual 29), ahir, 26 de juny 2010, el mateix diari tornava a fer una relliscada científica, aquest cop amb Galileo. L'article: "La nueva casa del hereje Galileo", que rescato de l'edició digital (per poder llegir els textos de les captures de pantalla, cliqueu al damunt i en veureu la imatge ampliada):

L'article explica que, a Florència, la commemoració dels 400 anys de les descobertes que Galileu va fer amb el telescopi ha deixat la seva empremta en el moderníssim Museu Galileu, situat a l'antiga seu del Museu de la Ciència "a pocos metros del Ponte Veccio" (sic).

En el segon paràgraf es parla de la descoberta que va fer Galileu el 1609:

Diu literalment: "[...] entre otros instrumentos, dos telescopios, con los cuales [Galileo] descubrió el planeta Júpiter, en 1609."

Júpiter és el més gran dels planetes del sistema solar i es coneix des de l'antiguitat. En temps de Galileu feia segles que Júpiter es deia així; van ser els romans els qui van posar-li el nom del més gran entre els seus deus, l'equivalent al Zeus dels grecs. Per tant, com es pot descobrir una cosa que ja té nom i tot? La periodista segurament devia sentir trons però no sabia d'on venien. Perquè és cert que Galileo va fer algunes descobertes relacionades amb Júpiter: va descobrir quatre dels seus més de seixanta satèl·lits (Io, Europa, Ganimedes i Cal·listo), que per aquest motiu es coneixen com a satèl·lits galileans.

Més endavant, l'article parla de les valuoses col·leccions científiques de les dinasties que van ser al front de la Toscana durant gairebé quatres segles. Entre les peces exposades hi ha "la enorme esfera dorada, de cuatro metros de alto y dos de diámetro, construida por..." Quina esfera més original! És el doble d'alta que d'ampla. Deu tenir un diàmetre variable?

Trobo en l'article alguna altra informació que em sembla estranya, com ara que un compàs militar serveixi per mesurar la quantitat de pólvora dels canons o que Galieu revolucionés el món amb una lent (jo creia que l'havia revolucionat amb les seves idees), però potser tingui el seu fonament, que jo desconec.

Aquest article no sembla una notícia de les que s'escriuen a corre-cuita, perquè si no ja deixen de ser notícia. El Museu Galileu es va inaugurar el 8 de juny i l'article s'ha publicat el 26 de juny. Em sembla que hi hagut prou temps per escriure un article acurat i perquè la mateixa autora el revisés abans de donar-lo com a definitiu. Llàstima que no ho hagi fet!