El 2004, en inscriure'm per crear aquest blog, vaig haver de posar-li un nom. El títol triat no és original. Fa anys Marta Pessarrodona
va titular així uns articles per al diari Avui, en record de Virginia Woolf, que va anomenar "La lectora corrent" uns reculls de crítica literària.

dijous, 3 de juny de 2010

Un any més, el Corpus: hòsties i ous

Quan fa un parell de dies parlava aquí dels ous i del perquè es conserven millor crus que bullits, no vaig adonar-me que aquesta setmana és una setmana d'ous: la de l'ou com balla del Corpus, que des de fa alguns anys a Barcelona es pot veure en diversos patis històrics del barri Gòtic.

Com que el 2008 i el 2009 ja vaig escriure sobre els aspectes científics relacionats amb aquesta festa cristiana, no em repetiré, però si a algú li interessa pot veure el que vaig escriure aquells anys:

Corpus: el miracle que mai no existí
27 de maig 2008

Corpus i tradició: L'ou com balla
14 de juny 2009

A través de Jordi Mur, físic, he conegut aquest altre article que explica el fenomen de l'ou com balla. És de Jaume Pont, i es va publicar el 2009 a la revista Recursos de Física, de la Societat Catalana de Física. És molt adequat per tractar-ho a classe de física de batxillerat, quan s'estudia la dinàmica de fluids i les lleis de Newton:
Estudi de l'equilibri d'una pilota en un brollador