El 2004, en inscriure'm per crear aquest blog, vaig haver de posar-li un nom. El títol triat no és original. Fa anys Marta Pessarrodona
va titular així uns articles per al diari Avui, en record de Virginia Woolf, que va anomenar "La lectora corrent" uns reculls de crítica literària.

dissabte, 26 de juny de 2010

Vint anys sense Pedrolo

Vaig sentir-ho a les notícies: avui fa vint anys de la mort de Manuel de Pedrolo. Confesso que vaig descobrir aquest autor quan una de les meves filles va haver de llegir El mecanoscrit del segon origen. No sé qui se'l devia empassar més de pressa, si ella o jo. No m'acostumen a agradar les obres de ciència ficció, i si l'analitzem la novel·la de Pedrolo amb una mica de cura, la història no s'aguanta massa, especialment que l'Alba i en Dídac siguin els els únics supervivents d'aquella catàstrofe. No obstant això, la novel·la em va enganxar. Sé que després vaig llegir altres coses de Pedrolo (diria que fins i tot alguna novel·la policíaca), però l'únic llibre seu que em ve al cap és el Mecanoscrit.

Ara deuen ser ja unes quantes les generacions de nois i noies que han llegit el Mecanoscrit, i aquella Alba verge i bruna segur que ha esdevingut una vella amiga de milers o milions persones. I vet aquí que un detall important de la novel·la que avui dia seria normal, quan Pedrolo la va escriure era un exotisme. Potser els nois i noies que la llegeixin ara no s'adonin que aquest autor va ser un visionari en imaginar una nova civilització d'origen mestís, a partir de l'Alba, que tot i que sigui bruna suposem caucasiana, i en Dídac, el noi negre. La immigració massiva de persones d'altres ètnies ni tan sols la sospitàvem.