El 2004, en inscriure'm per crear aquest blog, vaig haver de posar-li un nom. El títol triat no és original. Fa anys Marta Pessarrodona
va titular així uns articles per al diari Avui, en record de Virginia Woolf, que va anomenar "La lectora corrent" uns reculls de crítica literària.

dimarts, 22 de juny de 2010

Creuen que és morta, la mar Morta!

Llegeixo en el diari britànic The Guardian, un article sobre un pla per bombejar aigua del mar Roig a la mar Morta. De moment, estan mesclant aigua de les dues mars en unes basses experimentals per veure què en podria resultar de la mescla. És un estudi fet per encàrrec del Banc Mundial, que compta amb el suport de Jordània i d'Israel.

El cas és que, al llarg dels darrers 50 anys, el nivell de la mar Morta ha baixat 25 metres i continua baixant a una mitjana d'un metre per any. Aquesta baixada tan gran del nivell respon principalment a dues causes: a) Israel, Jordània i Síria extreuen més del 90 per cent de l'aigua del riu Jordà; i b) es bombeja molta aigua de la mar Morta, que va a basses d'evaporació per extreure'n les sals dissoltes. Alguns balnearis que eren a ran de mar ara queden força retirats de la riba.

Segons The Guardian, el científic que dirigeix l'experiment afirma que ningú no pot saber la resposta de la natura a la barreja de les aigües dels dos mars, i que cal anar amb molta cura amb el projecte fins que no se'n coneguin millor els efectes químics i biològics; podrien produir-se microimpactes que passessin desapercebuts fins que els efectes afectessin els humans.

La periodista, Harriet Sherwood, afegeix que el científic li explica que el color vermell que té una de les basses d'experimentació és per causa de les algues que hi estan proliferant. I que la presència d'algues indica que la mescla de les aigües a gran escala estimularia el creixement d'organismes vius en un mar sense vida.

El subratllat és meu perquè penso que la periodista ho deu haver entès malament. No puc imaginar-me que un científic que està fent un estudi a la mart morta afirmi que és un mar sense vida. És un exemple més del desconeixement que és té de la biodiversitat invisible com també de l'antropocentrisme amb què els humans acostumem a veure la natura.

La mart Morta és un d'aquells ambients que ecologia s'anomenen extrems, perquè s'hi donen els valors extrems per a la vida d'algunes variables com ara la temperatura, la pressió, la salinitat o la radiació. De fet, la concentració de sals en aquest mar és d'uns 350 grams per litre, unes deu vegades més que a la Mediterrània. Jo m'hi vaig banyar el 2001 i la sensació és estranyíssima. No únicament pel fet que suris (en algun lloc he de tenir la típica foto llegint el diari; me'n vaig endur expressament un exemplar de l'Avui), sinó que l'aigua té un tacte raríssim, com si no t'hagués de mullar. A més, no s'ha trepitjar el fons amb els peus nus perquè és ple de sals cristal·litzades que poden fer talls considerables. I en sortir cal anar directament a la dutxa, altrament la pell queda com encartonada i resseca, amb una sensació molt desagradable. Però després es nota un efecte contrari, com si les sals fessin els teixits turgents.

Cristalls de sal sobre les roques i pedres de la mar Morta.
Poden destrossar els peus de les persones que s'hi banyen.

El fet que la mar Morta sigui un ambient extrem i que la majoria d'éssers vius no hi pugui viure no vol dir, però, que els organismes que hi viuen ho facin en condicions precàries. Al contrari, hi ha éssers vius que necessiten concentracions elevades de sal per viure bé. Són els anomenats halòfils (literalment, que els agrada la sal). Però tenen un inconvenient perquè els tinguin en consideració: la seva mida. Són microbis: bacteris i arqueus, algues unicel·lules i alguns altres protists, i fongs filamentosos.

Si el projecte del Banc Mundial tira endavant, la salinitat de la mar Morta canviaria perquè el mar Roig, tot i l'alta evaporació que s'hi produeix, només és una mica més salat que la Mediterrània. Aquest canvi provocaria un desequilibri ecològic.

Per a mi, l'experiment més interessant que s'hi pot fer és deixar-lo com és ara per veure si, com afirmen els ecologistes que s'oposen al projecte, arribarà un moment en què ja no baixarà més el nivell perquè l'entrada d'aigua serà igual a l'aigua que es perd per evaporació.

Curiosament, hi ha un altre col·lectiu que s'oposa al projecte, però per motius ben diferents: son els empresaris que extreuen sal i altres minerals de les aigües de la mar Morta. Que de moment, segueix ben viva!

Articles del bloc relacionats amb aquesta entrada:
Mar Morta? Bastant viva (29.08.2008)
Biodiversitat invisible (16.04.20109

2 comentaris:

Júlia ha dit...

Es fan alegrement afirmacions d'aquest tipus sovint, és lamentable.

Per cert -i ara en broma- una monja del cole quan jo era petita ens feia uns dictats ortogràfics amb frases com ara: 'Ni el mar Negro es negro ni rojo el mar Rojo'. Hi podia haver afegit 'ni muerto el mar Muerto'.

La lectora corrent ha dit...

Júlia, jo també recordo frases que només sortien en dictats com aquella de "el aya estaba sentada debajo de una haya" o ·"Los campesinos organizaron una batalla nabal [de nabos, que es llençaven]". En aquells temps, però, ningú no s'havia parat a mirar a través d'un microscopi l'aigua de la mar Morta, i es considerava que era, com el seu nom, morta.

Per cert, la teva monja, en el dictat de les majúscules, hauria pogur afegir "ni azul el río Azul, ni amarillo el río Amarillo..." o "tomar el sol es saludable y la ropa tendida al sol es como mejor se seca, pero mirar fijamente al Sol es perjudicial".