dissabte, 17 d’octubre del 2009

Botox o cèl·lules mare, per a rejovenir la pell?

Ja fa alguns anys que es comercialitza el Botox, un producte de cosmètica que conté toxina botulínica, una neurotoxina produïda pel bacteri Clostridium botulinum. És la toxina més potent que es coneix, amb una dosi letal 50% de tan sols 0,005 a 0,05 micrograms (un gram conté un milió de micrograms) per quilo; és a dir, que una quantitat petitíssima mata la meitat de les persones exposades a aquesta dosi. Durant la segona meitat del segle XX es va començar a aprofitar per a usos mèdics la capacitat d'aquesta toxina per actuar sobre el múscul, i el 2002 va començar a usar-se en cosmètica, per eliminar les arrugues. Una empresa de Califòrnia va produir una forma diluïda de toxina botulínica --comercialitzada amb el nom de Botox®-- que actua sobre les arrugues fent-les desaparèixer. S'aplica per infiltració en el múscul sota la pell i els seus efectes duran entre tres i sis mesos. El tractament amb Botox ha fet possible que moltes persones s'estirin la pell, perquè tingui un aspecte més jove-- sense necessitat de passar per la sala d'operacions.

Però és possible que, al Botox, li hagi sortit una competència. Si més no, m'ho va semblar quan vaig veure aquest anunci en un aparador de l'antiga farmàcia Masó Arumí, una farmàcia modernista que hi ha a la cantonada de la Rambla amb el carrer del Bonsuccés.


El producte anunciat es diu "Laboína stems", i diuen que són "células madre vegatales activas". Afegeix l'anunci: "Ayuda a alisar y rellenar las arrugas" i "Ayuda a reactivar y renovar la piel". És un producte de Labo, uns laboratoris amb seu a Basilea, que en el seu web informen de la Laboína i altres preparacions fetes a partir de cèl·lules mare vegetals. La informació que donen, però, és una mica confusa. Em fa l'efecte que allò que conté la Laboína són productes obtinguts de cèl·lules mare, tot i que també diu: "Además, Laboína Stem contiene E.G. EXtract, sustancia que prepara la piel para recibir las Células Madre Vegetales Activas de la nueva patente."

No sé què val el Botox ni tampoc quin és el preu de la Laboína, però m'imagino que deuen ser tractaments molts costosos. El Botox, si més no, se sap que és eficaç, però la Laboína, més recent, caldrà deixar passar algun temps per saber-ho. Un article del gener 2009 en la revista Nature Reports Stem Cells ('stem cells' és com s'anomenen en anglès les cèl·lules mare) parla de diversos productes cosmètics desenvolupats a partir de cel·lules mare, i posa en dubte el seu efecte beneficiós en el tractament de les arrugues. A més, indica els preus de venda d'alguns d'aquests productes: "Amatokin", 190 dòl·lars l'ampolleta de 30 mil·lilitres; i "RéVive Skincare's Peau Magnifique", 1500 dòl·lars la caixa amb 4 ampolletes d'un mil·lilitre. No sé quan deu costar la Laboína de la Farmàcia Masó Arumí, però em fa l'efecte que no deu ser un producte barat. Però sempre hi haurà persones disposades a pagar el que sigui per tal de rejovenir el seu aspecte. Aquell eslògan que deia "l'arruga és bella" no fa per a elles. Jo prefereixo tenir arrugues a la cara que no pas a l'ànima.

7 comentaris:

Júlia ha dit...

El problema és que ni amb productes ni amb cirurgia 'no queden bé', es perd expressivitat i el conjunt té un inquietant aspecte de màscara, neguiteja veure com grans actrius d'altre temps -o del nostre, cada vegada es fa tot això més aviat- han perdut el rostre que coneixíem per mostrar una cosa estranya. Quina bella dignitat la d'aquella Bette Davis rebregada!!! Però vaja, tot són gustos i modes, i com en tot, veig que ens anem acostumant al tema.

Xiruquero-kumbaià ha dit...

M'encanta la farmàcia, és una obra d'art.
Com que a mi m'agraden les dones "d'aigua i sabó" -com deia la meva àvia- em declaro absolutament incapaç d'entendre determinades manipulacions.

La lectora corrent ha dit...

Eeep, Xuriquero, que el botox i l'estirament de pell no són cosa únicament de dones. He conegut alguns homes que o s'han fet alguna cosa d'aquestes o deuen haver venut la seva ànima al dimoni. I com que no crec en el dimoni, m'inclino per pensar que han recorregut a la cirurgia o al Botox.

Com diu Júlia, la gent no queda bé amb aquests tractaments. Hi ha actors i personatges públics que sembla que tinguin una cara postissa, com de plàstic. Mireu Berlusconi, per exemple. On són les arrugues que hauria de tenir un home de la seva edat? Deu pensar que les dones que se'n van amb ell ho fan pel seu aspecte físic? Malauradament, encara que fos un quasimodo, hi hauria "velines" i altres dones que anirien a les seves festes i es ficarien en el seu llit pel benefici que en poguessin treure. Prefereixo una cara arrugada i expressiva a aquestes cares artificials a base de botox i estiraments.

Raquel ha dit...

Jo no entendré mai aquesta cultura de no envellir. Tot el nostre voltant està fet per encaminar-nos a la falsa eterna joventut: que si cremetes pel contorn dels ulls de dia de nit, pel contorn dels llavis de dia de nit, anticel·lulítics, antiestries, dietes miraculoses, aparells màgics...

Com sempre diré:
Que el ferro s'oxidi no és ni bo ni dolent, tan sols és un fet natural. Que les persones s'oxidin(envelleixin) tampoc és bo ni dolent, tan sols és!

Jo també m'estimo més tenir arrugues a la cara que a l'ànima!

La lectora corrent ha dit...

Raquel, jo tampoc entenc que la gent vulgui ocultar els signes de l'envelliment. Jo em poso crema a la cara, perquè tinc la pell molt seca --me n'hi poso des que era jove--, però no recorreria al Botox o estiraments per tenir un aspecte que no correspon a la meva edat.

Tinc els anys que tinc (déu n'hi do, els que tinc) i per més que vulgui ocultar el pas del temps, només podria fer-ho en la façana. Preferiria poder fer alguna cosa per restaurar les meves articulacions i altres coses que no es veuen i tenir la memòria i la capacitat de fer coses que tenia de jove.

Baró de Bidet ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Baró de Bidet ha dit...

Cèl·lules mare vegetals? L'altre dia ho vaig veure anunciat a la televisió i, de fet, em va sobtar molt.
El cas es que estic fent el treball de recerca sobre les cèl·lules mare i les seves aplicacions terapèutiques, i això de les vegetals actives m'ha sorprès una mica.
No en tinc ni idea si existeixen o no, el cas es que em fa l'efecte que només sigui una estrategia de l'empresa per vendre el producte aprofitant el títol de "cèl·lula mare vegetal" per deixa clara la seva eficàcia i, alhora, deixa de banda les cèl·lules mare animals, ja siguin adultes o embrionàries i la polèmica que comporten.

Salutacions