El 2004, en inscriure'm per crear aquest blog, vaig haver de posar-li un nom. El títol triat no és original. Fa anys Marta Pessarrodona
va titular així uns articles per al diari Avui, en record de Virginia Woolf, que va anomenar "La lectora corrent" uns reculls de crítica literària.

dijous, 4 de febrer de 2010

La Royal Society i la prevenció de la verola abans de Jenner

La biblioteca virtual de la Royal Society és com el cofre d'un gran tresor per a qui tè interès en la història de la ciència. Normalment, si vols veure alguna peça d'aquell tresor, cal pagar per a fer-ho. De tant en tant, però, els membres d'aquella institució se senten generosos i obren el cofre perquè la gent pugui mirar què hi ha dins. I encara que te'n quedis alguna peça, no hi fa res, perquè allò que t'enduus és només una còpia i el tresor continua allà íntegre per a tothom.

Enguany, la Royal Society celebra els seu 350è aniversari i per començar la celebració han tornat a obrir el cofre dels tresors: uns 35.000 articles científics que van des del 6 de març de 1665, quan va començar a publicar-se la revista Philosophical Transactions, fins a l'actualitat. Philosophical Transactions és la revista científica més antiga que es publica avui dia, tot i que ara està dividida en diverses publicacions que abasten diferents camps de la ciència. (Si algú té interès per la història de les revistes científiques, pot veure'n un resum aquí.).

Un exemple d'aquests petits tresors que la Royal society comparteix ara amb tothom es un article de 1736 en què Hans Sloane (1660-1753) relata la inoculació de la verola, una pràctica preventiva anterior a la vacunació, que va arribar a Anglaterra des de Turquia gràcies a una dona, lady Mary Wortely Montagu , esposa de l'ambaixador anglès en aquell país (en l'article de Sloane, el cognom està escrit Montague, però en documents relacionats directament amb ella, no hi duu la "e" final). Gràcies a aquesta inoculació, coneguda com a variolació, moltes persones van adquirir resistència al virus de la verola molt abans que Edward Jenner (1749-1823) provés la primera vacuna contra aquesta malaltia, el 14 de maig de 1796.

Lady Montagu era una gran viatgera i escriptora de cartes, moltes de les quals s'han conservat i publicat. El projecte Gutenberg (un altre cofre dels tresors d'Internet) en té un recull i també n'hi ha de publicades electrònicament a partir dels llibres originals escanejats. És molt coneguda la carta en què descriu la tècnica de la variolació que va aprendre a Turquia: "La verola, tan mortal i estesa entre nosaltres, és aqui completament inofensiva gràcies a la invenció de la inoculació [...] Un grup d'ancianes s'ocupen de fer aquesta operació cada tardor durant el mes de setembre, quan ja no fa tanta calor. [...] Es reuneixen amb aquesta finalitat i quan es troben tots (normalment unes quinze o setze persones) arriba la vella amb una clofolla de nou plena de matèria procedent del millor tipus de verola i pregunta quina vena vols que t'obri. Immediatament et fa una esquinçada a la pell allà on li dius amb una agulla llarga (no et fa més mal del que et faria una esgarrapada corrent) i et posa dins la vena tanta matèria purulenta com cap en en la punta de l'agulla i després tapa la ferida amb un bocí còncau de clofolla; i d'aquesta manera obre quatre o cinc venes." Explica també que després de vuit dies " la febre comença i cal que s'estiguin dos dies allitats, molt rarament fins a tres. Normalment no els en surten més de vint o trenta [pústules] a la cara i mai no deixen marques; i als vuit dies es troben tan bé com abans. [...] Sóc prou patriota com per prendre'm la molèstia d'introduir aquest invent tan pràctic a Anglaterra i fer que s'imposi. I no em cansaria d'escriure a alguns dels nostres metges sobre això, si sabés que algun d'ells seria capaç de renunciar a una bona part dels seus ingressos pel bé de la humanitat."

Inoculació de verola humana (esquerra) i verola bovina (dreta)
(G. Kirtland, 1802, Col·lecció d'Arxius i manuscrits, Wellcome Library, UK)

En l'article de Philosophical Transactions, Sloane descriu l'interès que aquesta tècnica va despertar en la cort i com la reina Caroline --quan encara era princesa de Gal·les-- va fer que ho provessin amb mitja dotzena de nens d'una casa de caritat i després va adreçar-se a Sloane per preguntar-li si aconsellaria la inoculació per a les seves filles, les princeses. El metge, que devia voler curar-se en salut, li va explicar que en algun cas es produïen efectes adversos i va dir-li que ell no intentaria convèncer-la que ho fes, però tampoc intentaria dissuadir-la. També explica que, dels més de dos-cents casos que ell ha aconsellat que se sotmetessin a la inoculació i dels quals ha tingut cura, només un va acabar malament.

Els grans avenços de la ciència no solen sorgir del no res, sinó basar-se en l'acumulació prèvia de coneixement i experiència. La variolació va ser un pas previ a la descoberta de la vacuna.