El 2004, en inscriure'm per crear aquest blog, vaig haver de posar-li un nom. El títol triat no és original. Fa anys Marta Pessarrodona
va titular així uns articles per al diari Avui, en record de Virginia Woolf, que va anomenar "La lectora corrent" uns reculls de crítica literària.

dilluns, 29 de juny de 2009

Amb la maleta cap a Londres

La idea que jo tenia de Londres quan era petita era la d'una ciutat on sempre hi havia tanta boira que gairebé no es podia ni entrellucar el sol i on sempre feia fred; una ciutat amb policies de barret alt, autobusos de dos pisos, cabines de telèfon vermelles i on els cotxes circulaven pel costat contrari. En algunes coses, Londres continua essent aquella ciutat, però hi ha algunes coses en què ha canviat molt: la "boira" ha desaparegut. I és que no era boira, sinó smog, que és com anomenen en anglès aquesta boira (fog) causada per la contaminació, pel fum (smoke). Pel que fa a la temperatura, gent que hi viu em diu que estan convençuts que l'escalfament de la Terra és una realitat. Jo mateixa, en diverses ocasions he vist un Londres amb un temps que semblava més propi del sud d'Europa, amb temperatures estiuenques de fins a 35 graus (devia ser el 1995) i la gespa dels parcs esgrogueïda, o una tardor de dies ben assolellats (els 2006). Si la previsió del temps de la BBC és encertada, em sembla que aquesta setmana serà bastant calorosa a Londres: hi he vist anunciades temperatures màximes superiors a 30 graus.

Londres és una ciutat on sempre m'agrada tornar i que no em canso mai d'explorar. D'aquí a unes hores hi faré cap una vegada més, però no sé si tindré gaire temps per fer exploracions. Hi vaig a un congrés i el programa és molt atapeït, amb workshops previs al congrés i una excursió a Norwich per visitar diversos centres de recerca un cop hagi acabat. De tota manera, el fet d'allotjar-me en una residència de l'Imperial College, en un campus plenament urbà, però amb gespa i arbres, i a quatre passes de Kensignton Gardens, de la Royal Geographical Society i dels museus de South Kensington, on en dos d'ells (el de Ciència i el d'Història Natural) hi ha dues activitats del congrés, ja fa que el viatge em resulti molt engrescador.

Fa un parell de dies ja vaig baixar la maleta i anit vaig començar a omplir-la, amb el neguit que sempre m'entra de pensar que m'oblidaré alguna cosa. Abans em feia una llista amb tot el que m'havia d'endur, però ja fa temps que vaig desistir de fer-la perquè igualment m'oblidava sempre alguna cosa. Ara únicament si hi ha res especial que m'hagi d'endur, em deixo una nota ben visible.

La meva propera entrada en el bloc potser serà una crònica londinenca.

Foto: Museu d'Història Natural, Londres (M. Piqueras, novembre 2006)