El 2004, en inscriure'm per crear aquest blog, vaig haver de posar-li un nom. El títol triat no és original. Fa anys Marta Pessarrodona
va titular així uns articles per al diari Avui, en record de Virginia Woolf, que va anomenar "La lectora corrent" uns reculls de crítica literària.

dimarts, 9 de juny de 2009

Gats entre pedres quasi mil·lenàries

Corbatas, el Bilbaíno, Bernabé són els noms d'alguns gats que viuen en un refugi que vaig veure ahir al matí en el barri antic de Vitoria / Gasteiz, en un racó de la ciutat antiga, a costat de la muralla medieval. Els gats abandonats o nascuts en el carrer hi troben aixopluc, menjar i aigua. Un grup de persones amants dels animals tenen cura d'ells, passen estones en aquell lloc jugant amb els animals, els desparasiten, els duen al veterinari si tenen aspecte d'estar malalts, i també els fan castrar per impedir que proliferin. Els gats semblen viure molt tranquil·lament en aquell espai limitat per una tanca, però ampli, amb terra, herbes i un o dos arbres, i entre restes arqueològiques: la muralla del segle XI i una nevera del segle XIX.

Quan es va establir el refugi, el 2007, les despeses per adequar l'espai van córrer a càrrec de l'Ajuntament de la capital alabesa. Em va semblar molt positiu que un ajuntament es preocupés dels gats abandonats i que ho fes no pas eliminant-los o tancant-los en espais com presons de dimensions molt reduïdes, sinó facilitant-los un lloc ampli i un mitjà de vida adient. De tota manera, després vaig assabentar-me que fa uns mesos el mateix Ajuntament volia fer desaparèixer aquest refugi, i els seus defensors van engegar una campanya de recollida de signatures per tal que els gats poguessin seguir vivint en aquell lloc.

No sé si la campanya va tenir èxit, però el cas és que de moment els gats continuen en el seu refugi de la muralla. I semblen molt feliços. Algunes vistes del refugi:




En aquest vídeo de Youtube es pot veure millor el refugi i els gats, i la gent que se'n preocupa:


En el vídeo, una dona explica una cosa terrible: que hi ha qui arrenca (o fa arrencar) les ungles als gats perquè no esgarrapin sofàs, butaques i cortines!

No sé quan tornaré a Vitoria, però quan ho faci m'agradaria poder veure de nou gats i gates corrent i jugant per la muralla medieval.

4 comentaris:

Cristina ha dit...

A Roma també hi ha un refugi de gats entre les ruïnes, ana no en recordo el nom del carrer, però era molt cèntric. Jo sóc una fan dels gats. Si un dia vaig a Vitoria/Gasteix m'agradarà anar-los a veure. Una abraçada!!

Mila ha dit...

Hi pensave el mateix, a Roma, al Foro, hi havie gats, i una espècie d'associació hi tenia cura. S'els veie ben tranquils, els amos de les ruïnes... Fins i tot vaig comprar un calendari dels "gats de Roma".
Us desitjo un bon dia!

La lectora corrent ha dit...

En el vídeo sobre el refugi dels gats de Vitoria un home diu que al Colisseu de Roma hi ha una colònia d'uns 300 gats. I sé que n'hi ha més en altre llocs de la ciutat. Però a Itàlia hi ha una llei de 1991 (la 281, del 14 d'agost) que diu que els gats que viuen en llibertat seran esterilitzats i retornat al grup en què vivien i que únicament se sacrificaran els gats que pateixin una malaltia greu o incurable. Per altra banda, segons aquella llei, la persona que abandoni gats, gossos o altres animals que covisquin amb ella a casa rebrà una sanció administrativa per la qual haurà d'abonar una multa que quan es va fer la llei (el 1991) anava dels cinc als deu milions de lires (d'aprox. 43.000 a aprox. 859.000 pessetes).

uncnoun ha dit...

Ja havia sentit els tema dels gats romans, però hi vaig anar aquest hivern i l'únic lloc on hi havia una acumulació gran (i a la vista) de gats era a l'"Area Sacra dell'argentina".