El 2004, en inscriure'm per crear aquest blog, vaig haver de posar-li un nom. El títol triat no és original. Fa anys Marta Pessarrodona
va titular així uns articles per al diari Avui, en record de Virginia Woolf, que va anomenar "La lectora corrent" uns reculls de crítica literària.

diumenge, 21 de juny de 2009

Les PAU i Josep Carner

Amb el Google ja passa, això: hi busques una informació i pots anar a parar a llocs que no tenen res a veure amb la informació que cercaves. Però pot ser que hi trobis coses que et despertin més interès que allò que buscaves al principi. D'aquesta manera és com ahir vaig anar a parar a un web de la Generalitat que conté els exàmens de les proves d'accés a la universitat (les famoses PAU) d'enguany. El dia que es van fer els exàmens vaig sentir al Telenotícies i després ho vaig llegir a la premsa, que nois i noies es van queixar que la prova de català havia estat molt difícil. Els dos textos proposats per triar perquè en fessin el comentari eren el poema Bèlgica, de Josep Carner, i un fragment d'una introducció a La Ilíada.

No vaig poder resistir la temptació de clicar l'enllaç per veure l'enunciat de l'examen i poder jutjar si de debò va ser una prova tan difícil com van dir els mitjans, reflectint l'opinió de molts i moltes estudiants. En algun mitjans fins i tot deien que havia estat la prova més dura de totes les d'enguany. El poema de Carner és aquell que comença així:

Si fossin el meu fat les terres estrangeres,
m'agradaria fer-me vell en un país
on es filtrés la llum, grisa i groga, en somrís,
i hi hagués prades amb ulls d'aigua i amb voreres
guarnides d'arços, d'oms i de pereres;

...on es filtrés la llum, grisa i groga, en somrís
Tervuren, afores de Brussel·les (M. Piqueras, setembre 2007)

L'examen constava de tres apartats: 1) comprensió; 2) expressió i comentari crític i 3) reflexió lingüística sobre el text. En el primer apartat es demanava resumir els components principals de la ciutat ideal a què es refereix el poeta en les dues estrofes centrals del poema; buscar en el text alguns exemples de parelles d'elements contraris; explicar el significat de dues imatges en el text i com es relacionen entre elles; i buscar un sinònim per als termes 'plegades', 'trèmula', 'eminents' i 'desert', en el context del poema.

En el segon apartat, calia desenvolupar, en un màxim de 200 paraules, bé un comentari literari del poema de Carner, bé sobre la poesia èpica i la poesia lírica, tot destacant-ne les diferències. I el tercer era sobre aspectes lingüístics com ara identificar totes les oracions principals, tots els substantius pertanyents al lèxic del regne vegetal en les dues primeres estrofes, anàlisi gramatical d'una frase i també una sobre fonètica.

L'altra opció era un text, no de La Ilíada, com vaig sentir en algun lloc, sinó del pròleg d'una edició moderna, de 2008, d'aquesta obra clàssica; les preguntes no semblen ni més fàcils ni més difícils que les de l'opció Carner. Tot i que no calia conèixer la Guerra de Troia (suposo que es deu estudiar en alguna assignatura d'ESO o Batxillerat) o haver llegit La Ilíada per poder fer bé l'examen, el coneixement del context podia ajudar a fer-lo millor. Però suposant que algú ho hagués oblidat o no ho hagués estudiat mai, en la part de redacció es donava una opció que permetia poder sortir-se'n molt bé: "Relacions entre el cinema i la literatura" (l'altra era "Què en sé, de la Guerra de Troia, i per quines fonts [escolars, literàries, cinematogràfiques, etc.] he arribat a saber-ho").

Si aquesta prova de català ha estat la més difícil del conjunt de les PAU del juny de 2009, espero que hi hagi un aprovat massiu. Intento ficar-me en la pell d'un/a estudiant que ha acabat ara el batxillerat i no puc imaginar que n'hi hagi que no puguin respondre mitjanament bé, si no totes, bona part de les preguntes. I si de debó és molt difícil per al seu nivell, penso que caldria revisar la situació de l'ensenyament a Catalunya.