El 2004, en inscriure'm per crear aquest blog, vaig haver de posar-li un nom. El títol triat no és original. Fa anys Marta Pessarrodona
va titular així uns articles per al diari Avui, en record de Virginia Woolf, que va anomenar "La lectora corrent" uns reculls de crítica literària.

dimecres, 17 de juny de 2009

Vist pel carrer

Fa molts anys el presentador d'un programa de ràdio que no recordo qui era repetia sovint: "La ciudad es un millón de cosas." No sé si serà un milió, però posaria la mà al foc que més de 900.000 sí que ho deu ser. I és que caminar pels carrers de la ciutat, a més de ser bo per al cos --si no hi massa cotxes-- pot ser molt entretingut. Només cal observar al voltant.

He vist moltes vegades policies, guàrdia urbana, gent que treballa en obres al carrer o que fan alguna tasca de vigilància, amb armilles grogues antireflectants, com les que es porten --o s'haurien de portar-- en el cotxe. No havia vist mai, però, la mainada d'un parvulari equipada també amb les armilles antireflectants. (Si cliqueu damunt la foto podreu ver-la augmentada i apreciar-ho millor.) Era dilluns 15 de juny i la mainada devia tornar del parc de la Ciutadella. Travessaven un pas de vianants a costat dels antics jutjats:


Dimarts, al carrer Comtes de Belloch vaig veure això:


Cinc homes que vestien granotes de mecànic --mes fresc que el mono-- empenyien un cotxe d'un model que quan jo era petita ja era antiquat. A més, al cotxe li faltava el morro. Van anar empenyent carrer amunt fins que van arribar a la porta d'un taller mecànic.

Em vaig quedar amb les ganes de preguntar-los des d'on l'havien dut empenyent.

Actualització 17.06.2009, 16.35
Com m'ha indicat el Vigilant, és un Citroën 11. No és tan antic com jo em pensava, aquí se'n veu un que té la matrícula de Barcelona 107447 (el meu pare va tenir una Vespa comprada el 1955 aproximadament i si no recordo malament era un 103000 i escaig). Potser Citroën va fabricar aquest model durant molts anys i per això jo tenia la idea que quan era petita ja n'hi havia de vells. I no deu ser tan estrany trobar-ne algun pel carrer, perquè m'he assabentat que els lloguen per a casaments.

Per cert, vegeu la foto del Citroën 11 que he esmentat abans, publicada en un fòrum d'Internet, on qui l'ha enviada sembla que hagi fet la foto ell mateix (diu que se'l va trobar aparcat pel carrer) i compareu-la amb el tercer cotxe que es veu en aquest web de l'empresa que lloga cotxes clàssics per a casaments. És la mateixa, fins i tot amb amb el mateix marc negre.

7 comentaris:

Xavier Caballé ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Xavier Caballé ha dit...

Compte! Els de Belloch són comtes :)

vigilant ha dit...

El locutor em penso que era Arribas Castro.
El cotxe jo diria que és un Citroën 11, dels que s'anomenaven "Pato".

amparo ha dit...

quina entrada més boniqueta i entretinguda.

La lectora corrent ha dit...

Xavier, gràcies per l'advertiment. En veure-ho ara m'ha fet una mal als ulls! Ja està corregit. Però no sé com es pot fer en el Blogger que es vegi la paraula ratllada i que es vegi la correció. (És possible que els comtes de Belloch fessin "comptes" dels seus guanys i que expliquessin "contes" a la seva mainada.)

Vigilant, gràcies per omplir els meus buits de memòria. Jo també crec que era Arribas Castro el de "la ciudad es un millón de cosas". I sí que era un Citroën 11.

Gràcies, Amparo. De tant en tant va bé distreure's una mica. I el carrer ens dóna moltes ocasions de distracció. I gratis!

Jordi ha dit...

La canalla de la primera foto són de l'EMB Puigmal, de la classe dels Titelles (és que el meu nano hi va). Sí, com que és una escola bressol sense pati, van cada dia (que no plou o fa massa fred) al parc de la Ciutadella.

Per cert, no en tindràs més fotos? Hi veig alguns dels amics del meu nano, i intueixo que ell és a la foto, amb samarreta de ratlles, amagat, a la tercera filera.

Ens ha fet molta gràcia l'entrada al bloc. Moltes gràcies.

Mercè Piqueras ha dit...

Jordi, que petit és el món! Trobar-te a Internet la foto d'un grup de la classe del teu fill! Una foto que vaig fer en veure'ls, casualment, creuar el carrer quan jo sortia del Castell del Tres Dragons (Museu de Ciències Naturals).

Vaig veure un grupet de nens i nenes que anaven a travessar el carrer amb les seves armilletes grogues i els vaig terobar molt graciosos (a més de ser una mesura molt prudent).

Mentre vaig treure la càmera i la vaig engegar, ja havien travessat i unes motos aparcades al xamfrà feien que no es veiessin bé. Aleshores vaig adonar-me que encara hi havia un altre grupet a punt de travessar el carrer i és el que es veu a la foto.

Ho sento, però no en tinc cap més. I mirant-la amb deteniment, m'adono que, com dius, a la tercera filera es veu un bracet amb samarreta de ratlles i per baix uns altres peuets. Però el teu fill i el seu company o companya de filera caminen tan ben acoblats, que semblen una sola personeta.