Contrastos

El mateix dia m'arriben dues notícies relacionades amb la vida animal de caire completament diferent. Una és l'anunci d'un concurs de fotografia, el II Concurso Descubre y conoce el Valle de Vió. La vall de Vió (Bal de Bió o Ballibió, en aragonès) es troba la Pirineu d'Osca, prop de la vall d'Ordesa. El pòster que anuncia el concurs és atractiu, un collage de vint-i-cinc fotografies molt boniques de llocs --de vegades només són detalls-- que es troben en l'esmentada Vall. Segons indiquen, un mínim de dues fotos estan fetes a cadascun dels nuclis habitats que hi ha a la Vall i que constitueixen el municipi de Fanlo: Buerba, Buisán, Fanlo, Nerín, Sercué, Vió i Yeba. Les persones que concursin hauran d'identificar els llocs on han estat preses les fotos i per demostrar que els han localitzat, hauran de fotografiar-los amb un enquadrament similar al de la foto del pòster.

Fins aquí, tot molt bé. Crec que és una iniciativa molt bona per promoure el coneixement de la vall de Vió. Allò que no m'ha agradat, però, són el primer i el segon premi que concedeixen. Els copio textualment. El primer : "Permiso de caza de un sarrio, utilizándolo o no, o su dinero en metálico equivalente (1000 €) para un acierto mínimo de 24 fotografias". El segon: "Permiso de caza de un corzo, utilizándolo o no, o su dinero en metálico equivalente (600 €) para un acierto mínimo de 22 fotografias". Hi ha també un tercer premi de 300 € per a qui encerti un mínim de vint fotografies, i premis de consolació (samarretes i gorres) per als qui encertin a partir de deu fotos.

El sarrio (Rupicapra rupicapra) és com anonemen a l'Aragó l'isard o camussa (en castellà també rebeco o gamuza) i el corzo és el cabirol (Capreolus capreolus). L'isard és un bòvid (els mascles tenen banyes que no es ramifiquen) i el cabirol és un cèrvid (els mascles tenen banyes ramificades). Vegeu-los:

Isard del Pirineu francès, amb coloració estiuenca (Foto: Wikimedia Commons)

Cabirol (Foto:Marek Szczepanek, Wikipedia Commons)

Tant de bo les persones que guanyin el concurs optin per rebre l'equivalent en metàl·lic.

La notícia de caire oposat m'arriba amb la revista ADDA (Asociación Defensa Derechos Animal), que publica l'associació del mateix nom. En el darrer número (38, juny 2009) hi ha un article del filòsof Jesús Mosterín que parla d'animals artiodàctils, l'ordre al qual pertanyen isard i cabirols, però centrant-se en els bòvids, especialment el toro, bou o vaca (Bos primigenius taurus), del quals fa temps és un gran defensor, però amb poc èxit perque les curses de braus --les corridas-- no sembla que ara per ara hagin de desaparèixer. Bòvids i cèrvids són animals remugadors i, segons Mosterín, "[l]os rumiantes son los más pacíficos de todos los artiodáctilos." Per sort, però "son especialistas en la huida [...] están siempre alerta ante el peligro de ser atacados por los predadores." Els humans em sembla que són els pitjors depredadors d'aquests animals, perquè no els cacen per necessitat, per alimentar-se'n, sinó pel plaer d'obtenir un nou trofeu.

També llegeixo a ADDA que estan posant a Internet el contingut de l'arxiu de la revista, que es publica des de fa dinou anys. A més aniran incorporant al web els continguts dels números que es publiquin, si bé es farà passats sis mesos de la publicació. Espero que aviat funcioni l'enllaç i es pugui consultar la revista.