El 2004, en inscriure'm per crear aquest blog, vaig haver de posar-li un nom. El títol triat no és original. Fa anys Marta Pessarrodona
va titular així uns articles per al diari Avui, en record de Virginia Woolf, que va anomenar "La lectora corrent" uns reculls de crítica literària.

dijous, 18 de juny de 2009

Coses que no sé explicar-me

On deuen haver anat a parar les parelles dels mitjons desparellats que tinc en una cistella, amb l'esperança que algun dia surtin els companys per algun racó?

On deuen haver anat a parar les tapes de les caixes per a la nevera que l'han perduda i les caixes de les tapes escadusseres que no tenen caixa a la qual tapar? (No han estat intercanviades; en tinc de mides molt diferents, i cap de les caixes sense tapa encaixa amb les tapes sense caixa.)

D'on deuen haver sortit els petits cargols i peces inidentificables que de tant en tant apareixen pel terra i vaig acumulant a la cuina en una caixeta (de les que no tenen tapa)?

I on deuen haver anat a parar els cargols que un bon dia m'adono que manquen d'algun moble o d'algun aparell i que no tenen res a veure amb els trobats?

Les úniques coses que puc sospitar, no on han anat a parar, però sí qui les ha fet desaparèixer, són gomes d'esborrar, gomes per subjectar coses (les que són com una anella elàstica), llapis de fusta i clips que desapareixen de tant en tant. Alguna vegada que hem mogut un d'aquells mobles que habitualment no es mouen del seu lloc, a més de la pols acumulada sota hi ha aparegut el botí acumulat al llarg del temps per la gata i pel gat que li va fer companyia durant bastants anys.