El 2004, en inscriure'm per crear aquest blog, vaig haver de posar-li un nom. El títol triat no és original. Fa anys Marta Pessarrodona
va titular així uns articles per al diari Avui, en record de Virginia Woolf, que va anomenar "La lectora corrent" uns reculls de crítica literària.

diumenge, 20 de juliol de 2008

Ciència per a tothom

Estic esgotada després de tres dies d'ESOF. Hi ha un programa tan atapeït i tantes coses per veure-hi! Aquest matí m'he oblidat l'acreditació per entrar a la zona restringida, on es fan les activitats per a la gent inscrita, i per no tornar a casa a buscar-la, m'he dedicat a recórrer la zona oberta al públic, amb activitats de divulgació.

Demà, dilluns, al matí he de moderar una taula rodona en una sessió sobre nous usos d'Internet en la comunicació científica (no en recordo el títol exacte, però el contingut és aquest), que també és oberta al públic. I a la tarde seré en una altra activitat oberta al públic, però fora del recinte de la fira: la lectura dramatitzada d'Oxigen, de la qual vaig escriure alguna cosa en aquest bloc fa poc (i també d'un dels seus autors, Roald Hoffmann). Es farà a les cinc, a l'Institut d'Estudis Catalans.

A l'ESOF divulgatiu hi ha alguns muntatges molt espectaculars, però de vegades el públic s'ho passa millor en estands senzills on es fan demostracions d'experiments que es poden fer amb coses que tothom té a l'abast o que poden aconseguir-se fàcilment.

Per exemple, la Universitat de Girona té un estand on la mainada pot fer molècules amb paper (papiroflexia) o amb globus (globoflexia). En la foto se'n poden veure algunes. Tot i que no es poden apreciar molt bé (si cliqueu damunt la foto, podreu veure-la ampliada) em sembla que la que hi ha penjada, feta amb globus, és un ful·lerè. Damunt la taula n'hi ha unes fetes amb paper, que potser també siguin ful·lerens, però no n'estic segura. Hauré de preguntar-ho a Miquel Duran, químic i vicerector de Política Científica de la Universitat de Girona, que suposo que s'ho ha passat tan bé com s'ho augurava en el seu bloc.

I a l'estand dels núvols, el físic Jordi Mazón ha fet uns experiments molt senzills però que deixaven bocabadat el públic. Coses que si les fes en un escenari podrien passar per jocs de màgia. Però no hi ha màgia al seu darrera, només principis científics. A més de fabricar un núvol en una ampolla buida d'aigua, ha "fabricat" un huracà amb una llauna buida de refresc i ha fet passar un ou pel coll d'una ampolla molt més estreta que el mateix ou. Mireu-lo a la foto, quan ja era a mig entrar, com està de deformat.

Un estand que sol tenir bastant de públic és el del tango. Una parella explica la història i la física del tango, i ho fan de manera pràctica, amb música i ballant. Estudia els moviments d'aquest ball des del punt de vista de la física i les interaccions entre els cossos de la parella ballarina. la projecció del centre de gravetat els permet mantenir l'elegància del ball, i la conservació del moment angular ajudar a fer millor els girs de la dansa.

Petit espectador del tango

Fotos: M. Piqueras