El 2004, en inscriure'm per crear aquest blog, vaig haver de posar-li un nom. El títol triat no és original. Fa anys Marta Pessarrodona
va titular així uns articles per al diari Avui, en record de Virginia Woolf, que va anomenar "La lectora corrent" uns reculls de crítica literària.

dijous, 17 de juliol de 2008

Fent de turista a Barcelona

De tant en tant va bé que vinguin amics i amigues de fora per poder fer una mica la turista per la pròpia ciutat i deixar la feina per unes hores, encara que les tasques pendents siguin aclaparadores com ho són les meves aquests dies. Dimarts vaig fer-ho. Vaig acompanyar una parella finlandesa, de Turko, en Vesa Niikangas i la seva dona, que han vingut per assistir a l'ESOF2008 i aprofiten per conèixer la ciutat. Els vaig recollir en el seu hotel, al Paral·lel, i vam fer un recorregut pel Raval i pel barri Gòtic. Vaig procurar mostrar-los alguns indrets que sovint passen desapercebuts als turistes, tot i que també vam passar per d'altres típicament turístics.

Vam visitar l'església i el claustre de Sant Pau del Camp, on feia molt de temps que jo no havia estat, perquè sempre la veia tancada. Ara ho fan millor, cobren una entrada --modesta, tenint en compte que és una joia del romànic-- i és obert gairebé cada dia, a part dels diumenges per a la missa.

Capitells del claustre de Sant Pau del Camp

A la Rambla del Raval vam aturar-nos davant del gat de Botero:


Com que m'havien demanat informació sobre restaurants, els vaig mostrar Casa Leopoldo, en el carrer de Sant Rafael i El Cafetí --més modest que Casa Leopoldo, però un lloc que trobo molt agradable--, i on fan un menú molt ajustat. Després vam fer cap al conjunt que formen l'antic Hospital de la Santa Creu (ara Biblioteca de Catalunya, vegeu-ne la foto a la dreta), l'antiga Casa de convalescència (ara seu de l'Institut d'Estudis Catalans) i la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya.

A l'altre costat de la Rambla vam aturar-nos a l'església del Pi; era l'hora millor, quan el sol n'il·lumina el rosetó des de l'exterior:


Vam voltar després pel barri jueu --el Call- i alguns carrerons propers a la Catedral. No vam poder veure les restes de la muralla romana que hi ha en una botiga del carrer del Call, ni l'antiga sinagoga o les restes del temple d'Hèrcules, al cim del Mons Tabor (16,9 metres sobre el nivell del mar!) perquè ja havien tancat. Únicament la placa jueva del carrer Merlet, perquè és a la façana d'un edifici:


Un racó que els va agradar molt --també a mi m'agrada molt-- és la plaça de Sant Felip Neri, amb aquell aire de plaça dura veneciana (el lleó de Sant Marc a la façana del gremi de sabaters contribueix a l'estampa veneciana) i el record, en la façana de l'església, de la bomba que hi va caure durant la guerra (in)civil.

Vam acabar a El Portalón, el bar de tapes de tota la vida del carrer Banys Nous, on la pedra de la paret és original, no posada al damunt com fan en molts bars creats de novo, i les taules i bancs de fusta són els mateixos des de fa molts anys.

Va ser una passeig agradable, per llocs on sempre m'agrada tornar. La nota negativa: la brutícia i la pudor de pixum que hi ha en alguns llocs. Ja sé que la culpa la té la gent que embruta, però hi ha llocs, com ara el passatge que va del carrer Sant Rafael al carrer Hospital, on semblava que fes mesos que no s'hi hagués fet neteja.

Fotos: M. Piqueras

3 comentaris:

Montse ha dit...

Molt bon dia, Mercè.

Trist això d'haver de pagar entrada per entrar a Sant Pau del Camp. Encara recordo una època en què, en passar-hi (sovint, per cert) sempre hi entrava...

Les trobo a faltar, aquestes incursions, sobretot al claustre, que sembla fer per a nines.

La lectora corrent ha dit...

Crec que els 2 euros (1 per a jubilats) que fan pagar és una manera de preservar l'espai. Tenint en compte on està situada l'església i com estan de bruts i destrossats i pudents alguns espais públics del Raval, a mi no em sap greu pagar per entrar-hi i trobar-mo net com una patena (adient la metàfora, tractant-se d'un espai religiós, oi?). Podrien fer un passi per a veïns, perquè qui hi viu a prop no ahgués de apgar o pogués fer un abonament.

Montse ha dit...

Tens raó, Mercè: mesura necessària. De tota manera, que trist que s'hagin d'establir aquestes mesures.

Barcelona fa pena per gairebé tot arreu... Tan bruta... Tan abocada al turisme i tan d'esquena al ciutadà...

No sé si és que jo m'estic fent gran :) o és que realment la ciutat està decadent...