El 2004, en inscriure'm per crear aquest blog, vaig haver de posar-li un nom. El títol triat no és original. Fa anys Marta Pessarrodona
va titular així uns articles per al diari Avui, en record de Virginia Woolf, que va anomenar "La lectora corrent" uns reculls de crítica literària.

dijous, 24 de juliol de 2008

I si m'anés a viure a Asunción?

Quan jo era petita vaig aprendre un cançó que deia "¡Al Paraguay, guay, yo no voy, voy, porque temo naufragar!" (seguia amb allò de "lléveme a París, si es que le da igual..."). Doncs bé, ara que els naufragis són un perill molt remot per al transport de passatgers, potser que em plantegi anar-me'n a viure a la capital del Paraguay, Asunción. Si més no, els euros que aquí em volen de les mans, allà donarien per a molt més.

I si dic que voldria anar-me'n a Asunción i no pas a l'Havana o a Pernambuco és perquè l'Informe Mercer sobre el cost de la vida del 2008 diu que Asunción és la ciutat del món on la vida és més barata per als estrangers. De tota manera, com que no sé quines són les ciutats que han estat considerades en aquesta anàlisi econòmica (en el web només inclou les dades de 5o ciutats, si es vol tenir l'informe sencer cal comprar-lo), potser encara n'hi deu haver alguna on podria obtenir més pels mateixos euros.

El ranking de les ciutats més cares per als estrangers que hi van a viure (una altra cosa és el turisme) revela dades sorprenents. Per exemple, tradicionalment es considerava Tokio la ciutat més cara del món, especialment pels preus de l'habitatge, que són desorbitats. Doncs la ciutat que ocupa el primer lloc, no és Tokio, ni tampoc és Londres (una altra candidata), sinó Moscou. La llista pren com a punt de comparació el cost de la vida a Nova York, a la qual dóna una puntuació de 100. Doncs, segons les dades del cost de la vida el març de 2008, la puntuació de Moscou és de 142,4, la de Tokio de 127, i la de Londres de 125. Madrid n'ocupa el lloc 28è (96,7) i Barcelona el 31è (95,2).

La llista reflecteix el bon estat de l'euro en relació a altres divises, especialment el dòlar: de les 50 ciutats més cares, més de 30 són europees. (De tota manera, l'euro no és la moneda de Rússia ni d'altres països europeus amb ciutats incloses en aquest grup de les més cares.) I l'única ciutat dels Estats Units que hi ha entre aquestes 50 és Nova York, la que s'ha pres com a patró.

Que sigui més car viure a Tokio, a Londres, a Oslo, a Ginebra, a París, a Helsinki, fins i tot a Hong Kong, que a Barcelona, no m'ha sorprès. Però mai no hauria imaginat que la vida fos més cara a San Petersburg (103,1), a Estambul (99,4), Sao Paulo (97,0) o a Lagos (Nigeria, 95,9) que a la meva ciutat. Més barates que Barcelona, però entre aquestes primeres 50, es troben també Douala (Camerun, 95,1), Dakar (Senegal, 92,2), Almaty (Kazakhstan, 90,7) i Mumbai (Índia, 90,3). Segons l'informe, Barcelona és també més cara que algunes ciutats europees que jo hauria suposat més amunt en el ranking, com ara Munic (93,1), Berlin (93,0) i algunes altres d'alemanyes, o Brussel·les (92,9).

És una llàstima que el web de Mercer només ens mostri les ciutats més cares. De les barates n'esmenta algunes. Asunción n'és la campiona, amb una puntuació de 52,2. Altres ciutats on triar a Sud-amèrica són Quito (54,6), Buenos Aires (62,7) i Montevideo (63,2). Aquesta és una classificació en la qual m'hauria agradat que la meva ciutat obtingués una puntuació bastant més baixa.