El 2004, en inscriure'm per crear aquest blog, vaig haver de posar-li un nom. El títol triat no és original. Fa anys Marta Pessarrodona
va titular així uns articles per al diari Avui, en record de Virginia Woolf, que va anomenar "La lectora corrent" uns reculls de crítica literària.

dissabte, 19 de juliol de 2008

Reflexions d'una barcelonina

Primera reflexió
Quines són les primeres coses que veu la majoria d'habitants de Barcelona en sortir al carrer? Hi ha una gran probabilitat que siguin: brutícia, una oficina de "la Caixa", brutícia, xiclets enganxats al terra, brutícia, algú parlant per un mòbil, brutícia...

Segona reflexió
El que més m'agrada de viatjar en metro o autobús a l'estiu, amb l'aire condicionat al màxim, és el plaer de sentir l'escalfor del carrer a la sortida.

3 comentaris:

Carles Güell ha dit...

Bon article per reflexionar

un amic, un nen jugant, un amo passejant el seu gos, la veïna, el cotxe que t'agrada, que fa sol, ...
Hi ha moltes coses agradables per trobar quan surts al carrer a Barcelona
En els xiclets i la paperera no m'hi fixo

La lectora corrent ha dit...

Tens raó que també es poden veure moltes coses agradables en sortir al carrer a Barcelona. Però he vist tanta brutícia aquests dies passats, que em venien en ment aquells versos d'Espriu sobre la seva pobra trist, dissortada terra.

Potser perquè sóc una enamorada de la meva ciutat, encara em saben més greu la brutícia, la manca de civisme, de respecte i de sensibilitat de molta gent pel que fa als bens comuns.

Pel que fa als xiclets, de vegades he pensat que es podria fer un exercici matemàtic col·lectiu durant la setmana de la ciència i que les escoles calculessin els milions de xiclets enganxats al terra que hi ha a Barcelona fent càlculs en diversos barris. Però potser no seria políticament correcta aquesta activitat, perquè posaria en evidència com estan alguns carrers.

Montse ha dit...

Totalment d'acord pel que fa als nivells d'incivisme, Mercè. Jo n'estic esparverada.

Aquest cap de setmana m'he desplaçat fora de la ciutat en RENFE Rodalies i millor no t'ho explico... O sí: tothom es treu les xancletes i posa els peus en el seient del davant, la gent escolta música pel mòbil, la gent beu... I no parlo d'aquells que de vegades se'ls titlla de "xusma"...

Els trens... Can Pixa... Quina llàstima, quin fàstic i quina vergonya...