El 2004, en inscriure'm per crear aquest blog, vaig haver de posar-li un nom. El títol triat no és original. Fa anys Marta Pessarrodona
va titular així uns articles per al diari Avui, en record de Virginia Woolf, que va anomenar "La lectora corrent" uns reculls de crítica literària.

dilluns, 21 de juliol de 2008

El disseny del segle XX

Aquesta és groga. Les vespes originals tenien un to verd grisós, em sembla

A la capella de l'Antic Hospital de la Santa Creu i Sant Pau hi ha una exposició sobre disseny del segle XX (pràcticament de la segona meitat del segle), excepte uns texans de marca Levi, que són del 1890. La majoria de peces exposades són objectes de la vida quotidiana. N'hi ha que, malgrat els anys passats continuen essent presents en les nostres vides i sense variar gaire o gens el disseny original, com ara els esmentats texans, els bolígrafs Bic, la cafetera Bialetti Moka Express (les anomenades cafeteres italianes, en la seva primera època), o els rellotges Swatch. En canvi, d'altres, com ara la batidora Túrmix, es veuen passades de moda.

Una cosa em va cridar l'atenció: que de les 34 peces exposades, 6 fossin objectes dissenyats per Javier Mariscal. Després vaig veure que ell és el director de l'exposició. Això és com si a un escriptor li encarreguessin una antologia d'autors dels darrers 50 o 60 anys i ,de 34 textos, 5 fosssin signats per ell. Seria adequat, per més bon escriptor que fos?

Quin invent, aquests setrilleres que no degoten!

El Macintosh Classic, un dels primers que vaig fer servir

Bic naranja escribe fino, Bic cristal escribe normal...
Qui no ha tingut mai a les mans un Bic cristal?

Fotos: M. Piqueras

2 comentaris:

uncnoun ha dit...

En una entrevista que li van fer sobre aquesta exposició comentava que l'havia fet desde un punt vista molt personal, prioritzant els dissenys que ell havia utilitzat. Amb això justificava que els seus propis dissenys havien estat molt importants per a ell mateix.

Lectora corrent ha dit...

Si és així, ho entenc, però aleshores crec que el títol de l'exposició hauria de ser un altre, per exemple, "Xavier Mariscal i el disseny del segle XX".

La tria dels objectes és molt subjectiva i segurament una altra persona n'hauria triat de diferents. Si hagués estat dirigida per una dona, potser hi hauríem vist alguna rentadora o una fregona.