diumenge, 6 de juliol del 2008

Vells carrers de la infantesa

Fa poc recordant les revetlles de San Joan de la meva infància, vaig escriure: "Vaig viure uns anys al carrer Cardener de Barcelona (aleshores se'n deia 'Cardoner'), en el barri 'de la Salut', que ara forma part del districte de Gràcia, i la foguera de Sant Joan es feia en un descampat que hi havia a tocar d'uns horts (suposo que ara no deu existir el descampat ni tampoc els horts)."

El carrer Cardener, de Barcelona, aproximadament el 1952.
El primer cotxe que s'hi veu, al fons, era un Ford T,
del 1927,
que va comprar el meu pare de segona mà.

Doncs l'endemà d'escriure aquelles línies vaig passar pels carrers de la meva infantesa. Vaig anar a un acte que es feia en aquell barri i en sortir, a quarts de nou d'un vespre encara assolellat, m'abellia passejar una mica. I ho vaig fer per carrers que m'eren molt familiars, intentant recordar com eren aleshores i comparant-los amb el present. Vaig veure botigues que ja existien aleshores, per exemple la cansaladeria que hi ha en la cantonada dels carrers Providència i Vilafranca, on la meva mare comprava una cansalada molt bona i ens la menjàvem fregida amb cigrons d'una botiga de llegums cuits del mateix carrer. La plaça Rovira ha millorat molt; ara és una plaça on fa bo d'estar-s'hi. Abans quedava partida pel tramvia. Hi havia la parada de final i inici de dues línies: el 39 i crec que el 33. Al fons hi havia el cinema Rovira, que era un dels més barats del barri (el Texas encara ho era més).

Pujant pel carrer Rabassa vaig arribar a Sant Salvador, on hi havia hagut la meva escola en una torre que anys més tard vaig saber que era un obra de Puig i Cadafalch. Malauradament, el seu lloc està ocupat per una casa de pisos construïda segurament a l'època Porcioles, quan poc importava el valor històric o arquitectònic d'una construcció, si en el lloc que ocupava es podia especular i treure'n uns bons beneficis. I caminant pel carrer de Sant Salvador anava reconeixent les cases que veia quan tornava a casa de l'escola.

Amb la porta de ferro baixada, la papereria "La Salud" (ara es diu "La Salut") semblava la mateixa! Era on compràvem cada setmana els tebeos de la família: el TBO (em sembla que el meu pare era el primer a llegir-lo), la meva Florita, i el tebeo amb personatges que eren animals, per als meus germans (hi sortia una mena de superconill, imitació de Superman, que va arribar més tard). Més endavant també hi compràvem el Pulgarcito, el DDT i el Tiovivo. En el vidre de la porta d'entrada hi tenien unes cordes horitzontals i hi penjaven els tebeos recents amb agulles d'estendre. En passar pel davant podíem saber si ja havien arribat els de la setmana.

Vaig pujar pel carrer de La Granja fins al meu carrer, el carrer Cardener. No hi ha hagut molts canvis, en els edificis que ja existien aleshores. Hi vaig reconèixer la bodega on cada diumenge anàvem (els meus pares amb la mainada) a prendre el "vermut". No ha canviat molt, però feia més goig aleshores. En recordo especialment les patates fregides --eren xip, però fetes allà mateix-- i uns caragols deliciosos. Més enllà de la bodega, en aquells anys no hi havia cases, només el descampat on es feia cada any la foguera de Sant Joan. El descampat limitava amb un hort molt gran que cultivava un pagès de ciutat: un home petit i rabassut, i una mica deforme, que vestia pantalons negres i una faixa també negra a la cintura. Era molt malcarat i s'emprenyava si la mainada l'observava mentre treballava; ens escridassava perquè marxéssim. No sabíem com es deia, però entre nosaltres, per referir-nos-hi l'anomenàvem "el Geperut". On hi havia el descampat, ara hi ha cases. Suposo que els horts també deuen haver desaparegut.

Vaig passar després per la plaça del Nord, que continua essent una plaça de terra en la part central, i vaig seguir pel carrer Martí. La fàbrica de xocolata que hi havia fa anys (em sembla sentir-ne aquella flaire dolça i veure el terra del carrer sempre d'un color marronós) i feia cantonada amb el Torrent de l'Olla (que es deia carrer Menéndez y Pelayo) és ara un institut o escola de disseny amb nom italià.

I del Torrent de l'Olla ja vaig fer cap al metro de Fontana, sortint al carrer Gran de Gràcia per la placeta prop de la qual hi havia hagut el cinema Selecto, on a més de les dues pel·lícules i el Nodo, feien varietés, un espectacle que podia ser de cant, ball, jocs de mans, etc.

Va ser un passeig agradable. De bona gana hauria picat al timbre del pis on vaig viure de petita. Quanta gent hi deu haver viscut des que vam marxar-ne, el 1959? I quin tipus de persones devien ser? Quina deu ser ara la vista des de les seves finestres? En el record les veig com "La finestra indiscreta", perquè el nostre pis no tocava al carrer, sinó a l'interior de l'illa, on hi ha molta més vida. M'agradava observar les galeries de les cases de l'altre costat. Suposo que encara m'agradaria; si alguna vegada he estat en alguna casa de l'Eixample, aquells patis interiors i les finestres i galeries em semblen molt més interessants que la façana del carrer.

7 comentaris:

merike ha dit...

I love to "read" you with the traductor and this time it failed just before the part where you talk of DDT:-) So I will read more later but you already have given me an idea for a post on my blog about the place where I used to live and my old school which I just took a photo of some weeks ago! I write in English as you understand it. It always amazes me how people don't comment you in large numbers, probably as you don't much comment yourself, no other reason is understood by me, this is a marvellous blog. I learn so much here and what is best, your language is perfect, you always have the accents in the right places which makes Mr Translendium happy! Of course there still remains a great deal to figure out like a Sherlock Holmes.. Do you have a Catalan detective whose name you would use here instead?:-) Salut!

Anònim ha dit...

The DDT to which I referred was not the pesticide, but the name of a weekly comic (tebeo), as were comics also Pulgarcito, Tiovivo, Florita and TBO (from the latter, the name "tebeo" originated to call comics for children both in Catalan and Spanish).

I thank you for your comments, you indeed flatter me. And I congratulate you on the effort you make, not only at reading Catalan blogs, but also at keeping yourself a blog in Catalan. És un bloc molt interessant, que recomano. I té unes fotos de Finlàndia molt boniques És pot veure a l'adreça
http://menamictolosan.blogspot.com/

merike ha dit...

Public Home | Merike | Fotki.com

A la meva pàgina de perfil el lloc web personal és el meu lloc de foto. Era més divertit sentir sobre el DDT.. Ja estava pensant en escarabats!!!

Kiitos!!!

JoRDi JVR ha dit...

Lectora corrent, gràcies! jo també acabo de visitar el teu blog i m'ha agradat molt..et seguiré visitant!
També et dono les gràcies per contar en el meu blog els teus records de la plaça Lesseps, un lloc de BCN que ha cambiat molt en el pas del temps (massa potser) i del qual soc veí.
En quant al mot "plaza de la Cruz" et remeto aquest link on hi podrás trobar informació per veure d'on prové el nom:
http://graciapedia.gracianet.cat/wiki/pla_a_de_la_creu

Saluts!

elisenda ha dit...

Hola! Estic buscant informació sobre l'escola de la que parles. Jo hi vaig anar de molt petita així com els meus germans. Nosaltres vivíem al carrer Sant Salvador n 64, cantonada amb Alzina. Tinc uns records molt llunyans d'una torre amb jardí i la seva tanca, i que la mare sempre parlava de Doña Rosario. No en sé res mes. Em pots ajudar? Moltissimes gràcies, tot just ara he descobert el teu blog i n'estic gaudint. Fins aviat!

Mercè Piqueras ha dit...

Elisenda, l'escola a què et refereixes es deia "Academia de Nuestra Señora del Rosario" i la doña Rosario de qui parlava la teva mare n'era la propietària i directora. L'edifici era una casa modernista de dues plantes. A la part superior tot eren classes i a la planta baixa hi havia un parell de classes petites i la resta era la casa de la directora. De la seva casa, l'únic espai que vaig veure mai era una sala molt bonica amb una xemeneia modernista on un any ens van fer fotos davant d'un pessebre per regalar a casa com a nadala.

El patí/jardí era força gran i per la part del carrer San Salvador tenia una tanca de ferro forjat (la part superior; la part inferior era d'obra). Per la part del carrer Rabassa era un mur i des del carrer no es veia el patí

Era una escola petita (en el meu curs de batxillerat érem només sis alumnes!). Per al batxillerat, oficialment era de nenes, però també hi anava algun noi i recordo que una vegada que havien anunciat que hi hauria una inspecció, van dir als nois que quan confirmessin la visita de l'inspector, els dirien quin dia era perquè aquell dia no anessin a l'escola. Crec que mai va arribar a venir l'inspector.

elisenda ha dit...

T'agraeixo molt la teva informació Mercè, es fantàstic tornar a reviure els records tan macos que tinc de petitona. Segueix amb aquest blog que es molt interessant! Gràcies pel teu interés!