El 2004, en inscriure'm per crear aquest blog, vaig haver de posar-li un nom. El títol triat no és original. Fa anys Marta Pessarrodona
va titular així uns articles per al diari Avui, en record de Virginia Woolf, que va anomenar "La lectora corrent" uns reculls de crítica literària.

dijous, 3 de juliol de 2008

Tireu confits, que són podrits

Buscant en un calaix el CD amb el programari de l'escànner (aquests dies estic treballant en un altre ordinador i no aconsegueixo connectar-hi), m'han vingut a les mans uns DVD en què el meu germà Joan va gravar les fotografies dels àlbums de família que havia fet el meu pare. (El regal que el Joan ens va fer a mi i als altres germans, amb aquests DVD, no té preu!) M'he oblidat del problema amb l'escànner i no he pogut evitar la temptació de mirar-ne un d'ells, el que conté les fotos més antigues, la majoria fetes des de mitjans de la dècada de 1940 fins a la meitat de la següent.

El meu pare va ser un gran aficionat a la fotografia i durant molts anys ell mateix revelava les fotos i se'n feia les còpies. I devia fer servir molt bons materials, perquè les fotos es conserven molt bé. N'he copiat unes quantes d'aquells àlbums antics a l'ordinador i de tant en tan en posaré alguna en aquest bloc.

Començo avui amb un parell de fotos que el meu pare va fer a Sant Pere Pescador, amb ocasió del bateig de la meva cosina Elvira. Jo només tenia quatre anys, acabats de fer, però ho recordo. És la primera vegada que tinc el record d'haver sentit cantar a la mainada en un bateig aquella cançó de "Tireu confits..." I la imatge que conservo en la memòria és la que es veu a la foto, presa des del balcó:

La mainada --i no tan mainada, perquè també hi anaven algunes persones grans-- cantaven una cançó de la qual he sentit amb els anys versions diverses, però la que més recordo és aquesta: Tireu confits, / que són podrits. / Tireu avellanes, / que són torrades. / Si no en voleu tirar, / el nen es morirà.

El padrí (o era el pare? o el padrí i al padrina?) llençava a la mainada confits ('peladilles', els anomenàvem) i em sembla que també alguns caramels i de vegades monedes de cinc i deu cèntims. Si es resistien o eren gasius a l'hora de llençar-los, la mainada afegia uns versos que començaven: Padrí pollós / has criat un gos. / Padrina pollosa / has criat una gossa... (No es pot dir que fossin políticament correctes.)

En l'àlbum de família hi ha també algunes fotografies preses davant la porta de l'església del poble, però he triat aquesta altra, que m'ha semblat més representativa del que era la vida en aquell poblet de l'Alt Empordà.


Al davant, alguns familiars amb la criatura batejada (la mare, evidentment no hi era; després del part, les dones no es consideraven 'pures' fins que no havien passat la quarantena, i estava molt mal vist que assistissin al bateig dels seus fills i filles, que solia fer-se pocs dies després del naixement). Al darrera, a la dreta, s'hi veuen dos guàrdies civils; són gairebé davant la caserna, que feia cantonada. La foto està presa a la cantonada del carrer Major amb el carrer que va cap al pont del Fluvià, i que era la carretera que duia a l'Armentera.

Fotos: S. Piqueras

3 comentaris:

joana ha dit...

Les fotografies "groguenques" formen part de la nostra història personal i és bo recuperar-les.

Mercè ha dit...

De vegades, les fotografies ràncies de la nostra infància i joventut ultrapassen l'àmbit de la nostra història personal. Aquestes dues del bateig ge la meva cosina podrien haver estat del bateig de qualsevol altra criatura nascuda en aquell poble --o en molts altres-- en aquella època.

joana ha dit...

Tens tota la raó.
Són un document històric-social.