El 2004, en inscriure'm per crear aquest blog, vaig haver de posar-li un nom. El títol triat no és original. Fa anys Marta Pessarrodona
va titular així uns articles per al diari Avui, en record de Virginia Woolf, que va anomenar "La lectora corrent" uns reculls de crítica literària.

dijous, 24 de juliol de 2008

Natura i art al Pavelló Mies van der Rohe

Fa un parell de dies vaig assistir a un acte oficial que va tenir lloc al Pavelló Mies van der Rohe del parc de Montjuïc, el pavelló d'Alemanya que l'arquitecte Ludwig Mies van der Rohe (1886-1969) va dissenyar per a l'Exposició de Barcelona de 1929. L'havia vist tot passant-hi a prop moltes vegades des que el van reconstruir fa poc més de vint anys, però mai no havia tingut l'oportunitat de visitar-lo i poder veure'l amb atenció per dins. Dir 'per dins' potser no sigui massa encertat, perquè enlloc tens la impressió de ser 'dins'. Siguis on siguis, sempre hi ha contacte amb l'exterior.

Hi ha arquitectes que són intemporals, que el seu estil es veu sempre actual. O potser no sigui ben bé així; ens semblen actuals ara perquè van avançar-se en el temps, iniciant línies arquitectòniques que posteriors generacions d'arquitectes han anat desenvolupant. Però potser en el seu temps semblaven extravagants, com ho va semblar Gaudí a tanta gent. Mies van der Rohe és un d'aquests arquitectes que jo anomeno intemporals, com també ho són el francès Le Corbusier (1887-1965), el finlandès Alvar Aalto (1998-1976) o el nord-americà Frank Lloyd Wright (1867-1959).

El Pavelló Mies van der Rohe podria haver-se instal·lat a l'Expo de Sevilla de 1992 o a la de Saragossa que se celebra enguany i hauria estat una obra extraordinària de finals del segle XX o dels inicis del XXI. Encara que sembli contradictori, el que trobo d'extraordinari en aquell pavelló és la simplicitat del seu disseny, de línies rectes, amb predomini de l'horitzontalitat. I el bon aprofitament dels materials naturals: roques d'una gran bellesa emprades en els murs del pavelló, que són alhora elements de construcció i decoratius; el terra, l'aigua, i els còdols.

El terra i els murs exteriors del pavelló són de travertí, una roca sedimentària calcària, esponjosa, amb forats que deixen les restes de matèria orgànica (plantes i alguns animals) que, en comptes de fossilitzar-se, ha estat degradada:


L'ònix, de capes concèntriques, amb què estan fets alguns murs:

La reproducció de l'escultura de George Kolbe que sembla multiplicar-se en reflectir-se en l'aigua i segons des d'on es miri també en els murs i el vidre que té al davant:

En l'estany dels còdols, un altre estàtua, aquesta estàtua humana que va participar en un espectacle de dansa en què pedra i aigua i llum tenien un paper destacat:

Fotos: M. Piqueras

Actualització 25.07.2008
Misteris de las informàtica i d'Internet. Des d'ahir al vespre, les imatges que acompanyen aquesta entrada del meu bloc semblava que haguessin desaparegut o s'haguessin fet invisibles. Finalment m'he decidit a pujar-les de nou des de l'ordinador. Justament quan ja n'havia carregades un parell, han reaparegut totes les que vaig posar-hi ahir.

3 comentaris:

merike ha dit...

Meravellós! Interessant de veure això! Estimo arquitectura.

Alvar Aalto també ha dissenyat un pavelló: Pavelló de Finlàndia, Exposició Universal de 1937 (París) La meva casa és prop de dos edificis importants ha dissenyat, el Finlandiatalo, Auditori Finlàndia i el Kulttuuritalo, Casa de la Cultura. Gràcies per esmentar-li.

Lectora corrent ha dit...

Al juny vaig estar a l'Auditori de Helsinki per a la cerimònia del lliurament dels premis Millennium de tecnologia. L'altra vegada que vaig ser a Helsinki l'havia vist per fora, però no havia pogut veure'n l'interior. Em va agradar molt. I vaig veure la Technical University, dissenyada també per Aalto, en aquella ciutat que hi a costat de Helsinki (quina memòria!, no en recordo el nom). No sé quants anys tenen aquestes edificacions: 40, 50? Podrien haver estat construïdes el 2000. No han perdut gens d'actualitat.

merike ha dit...

Els edificis a Espoo, Otaniemi, s'han construït en un període llarg de temps, des de 1952 fins a 1975. No tots ells són d'Alvar Aalto. Dipoli és de Raili (Paatelainen) i Reima Pietilä, un matrimoni posterior.. També els nostres altres arquitectes famosos Kaija i Heikki Sirén han fet alguns edificis. Fins i tot dissenyaven la nostra casa de camp d'estiu! El president Urho Kekkonen en donava un com això al líder soviètic Nikita Hrutshev!!!

FINLAND: MIDSUMMER AT THE COTTAGE album | Merike | Fotki.com

Per una mica de raó no porto les seves respostes al meu gmail encara que sempre deixo una marca en el comentari que faig. Era un accident pur que veia que hagi respost a mi.

És meravellósa!

Christian Ferras, H.v.Karajan, Berliner Philharmoniker Sibelius; Violin Concerto in d(Op.47) III.Allegro ma non Tanto - Song - MP3 Stream on IMEEM Music