El 2004, en inscriure'm per crear aquest blog, vaig haver de posar-li un nom. El títol triat no és original. Fa anys Marta Pessarrodona va titular així uns articles per al diari Avui, en record de Virginia Woolf, que va anomenar "La lectora corrent" uns reculls de crítica literària.

dimecres, 6 d’abril de 2011

A alguns els agrada el fred

Si jo fos un bacteri, seria dels anomenats termòfils, els que creixen millor quan la temperatura és alta. A l'hivern, defujo del fred i busco sempre llocs amb calefacció. A l'estiu, viuria molt bé si no fos per la dèria que té la nostra societat a mantenir molts ambients tancats a temperatures inferiors a les que fa en el mateix lloc a l'hivern, quan hi ha calefacció. He dit que seria termòfila, però no pas hipertermòfila; hi ha microorganismes que no en tenen prou amb una mica d'escalfor, sinó que en volen molta. N'hi ha que s'han trobat a temperatures fins i tot superiors a la d'ebullició de l'aigua.

Per altra banda, hi ha també microorganismes a qui agrada el fred i en llocs com les aigües o els gels dels pols es troben la mar de bé. (També hi ha altres éssers vius a qui agrada el fred extrem. Recordo que Carles Pedrós comença el seu llibre Desert d'aigua. Crònica d'un científic varat a l'Àrtic tot afirmant que és feliç mentre condueix una moto de neu per una banquisa àrtica a 30 graus sota zero.)

A la natura, els extrems de temperatura que s'han detectat compatibles amb la vida són 113 graus Celsius, en el límit superior, i uns 18 graus sota zero en el límit inferior. Hi ha organismes que toleren temperatures molt més baixes, però no quan porten una vida activa. Per exemple, una manera de conservar els microbis i línies cel·lulars d'altres organismes és mantenint-los en nitrogen líquid, a 196 graus sota zero. En tornar-los a la temperatura ambient, emprenen de nou la seva activitat cel·lular.

Paisatge de l'Antàrtida (A. Mandemaker)
El que no es coneixia fins ara era l'existència d'organismes que poguessin viure ja sigui en el gel ja sigui en ambients amb temperatures properes a la d'ebullició de l'aigua. Doncs, bé, segons explica la revista Nature en la seva versió en línia, sembla que hi ha éssers que estan dotats metabòlicament per a suportar aquests dos extrems. Si més no, així ho ha descrit l'equip de recerca de la Fundación Biociencia, de Xile, que dirigeix Jenny Blamey. En les mostres que van recollir en la 47a expedició a l'Antàrtida organitzada per l'Instituto Antártico Chileno, han aïllat uns 300 microorganismes, un 70 per cent dels quals són espècies que no es coneixien. Tal com esperaven, hi han trobat espècies adaptades al fred, però va ser una sorpresa que un microorganisme aïllat del gel antàrtic pogués créixer en el laboratori a 95 graus Celsius.

A més dels microbis resistents a les temperatures extremes, n'han trobat d'altres que també són extremòfils pel que fa a altres factors. Per exemple, una espècie de Deinococcus, bacteri que resisteix radiacions que acabarien amb qualsevol altre ésser viu. Però a més de resistir les radiacions, també resisteix el fred, perquè ha estat aïllat 15 metres per sota del permafrost, la capa de sòl que es manté glaçada contínuament. O els microorganismes que viuen en medis molt àcids (acídòfils) i d'altres que toleren grans concentracions de sal (halòfils).

De moment, aquests resultats es coneixen perquè els investigadors ho van explicar en una roda de premsa a Punta Arenas (Xile). Tanmateix, no han estat encara publicats en forma d'un article científic --o més-- , que hagi superat la revisió per experts típica de les revistes científiques serioses. Esperem a veure si, amb la seva publicació, es confirma que estem davant d'una trobada transcendent.

Per saber-ne més:
- Segura Ortiz, P (2011) Antarctic microbes live life to the extreme. Nature News online 4 April 2011.
- Rothschild LJ, Mancinelli, RL (2001) Life in extreme environments. Nature 409:1092-1011

Potser us interessarà:
- El llac Vostok: a punt d'arribar-hi (18.01.2011)
- Un llac a 4000 metres de profunditat (26.08.2008)

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Molt interessant. M'he passat molts anys corregint tesis de biologia i m'agrada tenir-ne més coneixements a nivell divulgatiu, ja que jo sóc de lletres. El teu post conté aquests dos elements: coneixement científic i llenguatge divulgatiu. Felicitats!

La lectora corrent ha dit...

Gràcies, lector o lectora anònim. Si t'has passat anys corregint tesis de biologia, suposo que el llapis vermell el deus haver gastat molt. Malauradament, a les carreres de ciències no hi ha --que jo sàpiga-- assignatures relacionades amb la llengua i amb l'escriptura. Conec professors i també estudiants de carreres de ciències que es preocupen per la llengua, però malauradament en són una minoria.