El 2004, en inscriure'm per crear aquest blog, vaig haver de posar-li un nom. El títol triat no és original. Fa anys Marta Pessarrodona
va titular així uns articles per al diari Avui, en record de Virginia Woolf, que va anomenar "La lectora corrent" uns reculls de crítica literària.

diumenge, 1 de juny de 2008

Sobre els blocs (o blogs)

El gestor d'aquest bloc m'indica que aquesta entrada serà la número 200. La majoria, escrites el 2008. Seguint el costum anglosaxó, en iniciar l'any em vaig fer el propòsit de donar una mica de vitalitat al bloc i publicar-hi una entrada diària. De moment, gairebé sempre ho he fet. Les vegades que he fallat ha estat perquè tenia altres coses que m'impedien dedicar una estona al bloc o perquè era de viatge i sense accés a Internet.

De vegades em pregunten a què està dedicat el meu bloc. He hagut de respondre aquesta pregunta per classificar-lo en agregadors de blocs i ahir mateix per respondre una enquesta . Si hi havia un llista de temes, no he pogut incloure'l en cap d'ells perquè és un calaix de sastre. (El meu cervell també és un calaix de sastre, amb mil interessos, molts d'ells segurament inútils.) Mirant les etiquetes, la que hi predomina és la de 'reflexions personals' (82), però és perquè de la majoria dels temes tractats em surt sovint alguna reflexió. En segon lloc hi ha 'ciència' (64; i per cert, una opció que no apareix en l'enquesta que vaig respondre ahir); però aquest no és un bloc exclusivament de ciència. I les entrades a les quals poso l'etiqueta de ciència, sovint porten també alguna altra etiqueta sobre un aspecte aparentment allunyat de la ciència. Les etiquetes que segueixen, per ordre de freqüència són: societat (41), dona (23), Barcelona (21) i llengua (20).

Diuen que els blocs monotemàtics tenen més èxit. Però no és èxit el que jo busco amb aquest bloc. Per una banda, ho faig per distreure'm. Per una altra, per transmetre a altres persones algunes idees meves o per fer públiques coses que crec que mereixen ser-ho. Hi ha una secció del meu bloc (La comissaria virtual), que vaig encetar-la perquè algunes persones m'havien suggerit que publiqués el meu recull de pifiades. De tota manera, encara que no em llegís ningú, el fet d'escriure aquests textos i publicar-los ja em satisfà. De vegades hi he escrit coses que he comentat en alguna conversa o en algun fòrum d'Internet. D'altres, l'entrada en el bloc podria ser un esbós per a un futur article.

Reconec que fer el bloc ha estat també un repte a la tecnologia. Feia anys que tenia ganes de tenir un web, però no me'n veia en cor; el llenguatge html és massa complicat per a mi i estava segura que no me'n sortiria. Un bloc, en canvi, és el web per a persones curtes de gambals en el camp de la informàtica. Vaig començar el bloc de la mateixa manera que vaig tenir un Mac quan els PC encara no havien incorporat el Windows o coses semblants, quan els usuaris de PC havien d'escriure en aquelles pantalles negres amb lletres verdes i omplir-les d'ordres per a mi incomprensibles. I en el bloc, he anat aprenent coses a poc a poc. Primer, a introduir-hi fotos; després, posar-hi vídeos de youtube, enllaços a altres blocs o webs, i incloure-hi la llicència de Creative Commons; més endavant, enllaços "vius" com el de l'Avui.

Fa uns mesos vaig apuntar-me a Adsense, que et posa anuncis i, si tens la sort de tenir moltes visites i que algunes cliquin en els anuncis, amb el temps et pot donar uns dinerons. Però l'anunci que més sortia quan jo hi entrava era un de buscar parella. Sé que hi ha la manera de dir que no vols que en el teu blog o web surti un determinat anunci, però no vaig saber fer-ho. I quan vaig canviar al model avançat de blogspot --el que faig servir ara, perquè encara és més fàcil per a ineptes informàtiques com jo-- vaig haver d'introduir de nou tots els enllaços i altres coses que hi tenia, i vaig passar de l'Adsense. Com que no crec que mai tingui tantes visites perquè em sigui rendible, ho vaig deixar córrer. Una cosa que m'agradaria aprendre és fer que els enllaços que tinc a altres blocs fossin "vius"; és a dir que se sabés quan publiquen una nova entrada. Ho he vist en algun lloc, però no sé com es fa.

A la comunitat blocaire (o blogaire) catalana, hi ha el debat sobre si se n'ha de dir 'blog' o 'bloc'. Jo m'he decidit per 'bloc', entre d'altres coses, perquè acostumo a ser obedient quan es tracta de llengua i aquest és el terme que ha aprovat el TERMCAT. Ja m'agradava 'bloc' quan vaig veure es feia servir a Vilaweb; a més trobo prou convincents els motius pels quals la comissió que ho va tractar en el TERMCAT es va decantar per 'bloc'. Hi ha qui diu que un bloc és un tipus de llibreta, un objecte físic i que per això hauria de mantenir-se 'blog'. En canvi, i pel mateix motiu, jo crec que és molt adient dir-ne 'bloc', perquè és un lloc on escrius. No és el primer cas de trasllat de termes d'objectes físics al món virtual. En el meu ordinador tinc un escriptori, una paperera i moltes carpetes, Per què no puc tenir un bloc a Internet?

8 comentaris:

Jesús M. Tibau ha dit...

En relació a la teva pregunta sobre Premiscat, no hi hia entrades restringides, i si no pots entrar a la pàgina, suposo que deu ser per un error puntual.

Olga ha dit...

Gràcies per mantenir el bloc. A vegades em fas riure, a vegades aprenc coses noves i sempre em sento ben acompanyada...

Joan Vicenç ha dit...

Sobre la qüestió de si bloc o blog, et recomano la lectura del blog de Gabriel Bibiloni. Hi ha un parell d'entrades sobre aquest tema, un d'ells és aquest:

http://bibiloni.cat/blog/?p=363

La lectora corrent ha dit...

A l'Olga:
Si sé que faig companyia a algú, ja em em dono per satisfeta.


A Joan Vicenç:
Sobre la preferència de Bibilioni i d'altres per "blog", entenc la seva posició, però no la comparteixo. Un dels criteris que fa servir Bibiloni per a la defensa d'aquest terme és la freqüència d'ús. A mi això no em val; el que ho digui una majoria no vol dir que hagin fet la millor tria. A més, les majories amb el pas del temps també poden canviar pel que fa a l'ús de les paraules. Quan jo era petita, la gent, després de posar un 'sellu' a una carta la tirava al 'bussó' de correus. Ara, en canvi, a les poques cartes que s'envien per correu postal, la gent acostuma a posar-los un 'segell' i les tiren a la 'bústia'.

Amb blog/bloc, el Termcat va equivocar-se la primera vegada, però aleshores era clarament un error de concepte. Havien triat un terme ('diari interactiu personal') que no descrivia la realitat del bloc, perquè hi ha blocs que no són interactius i n'hi ha que no són personals.

Manel ha dit...

Només fa una setmana que et llegeixo, et va descobrir la meva dóna quan preparàvem l'entrada de can Deu, m'agraden, molt els teus "post".

T'haig d’agrair que fessis referència a TERMCAT, el diumenge els vaig demanar ajuda amb terminologia de cata en català, i avui mateix m'han respost, més que satisfactòriament.

Treballen molt bé.

La lectora corrent ha dit...

A Manel: Gràcies per les floretes. I m'alegra saber que el TERMCAT t'ha resolt algun dubte lingüístic. Per cert, una "cata", no és un "tast"? Trobo que els tastadors de vins tenen una gran imaginació a l'hora de definir-ne les característiques: quan vaig llegir que hi havia un vi que "huele a sayas de novicia", vaig pensar si el tastador hauria ensumat mai les "sayas" d'alguna novícia (encara n'hi deu haver?)

Manel ha dit...

Ja he eliminat "cata" del meu vocabulari. gràcies. molt bo això de la novicia

la Teresa ha dit...

Jo també et vull felicitar pel teu bloc. M'agrada perquè sempre expliques coses interessants i ho fas d'una manera molt entenedora.