El 2004, en inscriure'm per crear aquest blog, vaig haver de posar-li un nom. El títol triat no és original. Fa anys Marta Pessarrodona va titular així uns articles per al diari Avui, en record de Virginia Woolf, que va anomenar "La lectora corrent" uns reculls de crítica literària.

diumenge, 30 d’agost de 2015

Al barri hi ha de tot

"Al barri hi ha de tot" és un eslògan que va difondre l'Ajuntament de Barcelona fa alguns anys. Jo no sé si a tots els barris hi ha de tot, però crec que en el meu --Les Corts-- sí que n'hi ha, de tot --o gairebé-- sobretot si considero el barri en sentit ampli, com a districte. En realitat, aquell tot de l'Ajuntament em sembla que es referia al comerç: que no cal sortir del barri per trobar qualsevol cosa que ens faci falta comprar. Jo l'ampliaria a molts altres aspectes de l'activitat ciutadana, com ara l'educació, la cultura, el lleure o la salut.

Mercat de Les Corts
Pel que fa al comerç, l'oferta és molt àmplia. Tenim un mercat municipal que, després d'unes dècades d'ensopiment, va renovar-se el 2007 i ara gaudeix d'una salut bastant bona. Hi ha nombrosos supermercats que fins fa uns anys convivien amb botigues petites de les de tota la vida; una convivència que va acabant-se perquè malauradament les botigues de sempre van desapareixent a mesura que els propietaris es jubilen o que no poden o no saben posar-les al dia perquè siguin competitives. Tenim, com en tants barris de la ciutat, nombroses botigues de fruita i verdura que aquests darrers anys proliferen arreu. I també botigues de queviures regentades per paquis o xinesos, que no saps ben bé com es poden mantenir, perquè en general la parròquia és força minsa. I ara proliferen també les botigues de pa. I les anomeno 'botigues' perquè són comerços de pa, no pas fleques o forns. És cert que n'hi ha moltes que couen una part del pa que vénen, però es pa preparat de manera industrial i després congelat fins al moment de coure'l. Quan passejo pel barri i veig tantes botigues de fruita i de pa, penso que potser visc en un barri de panarres vegetarians.

El Supermercat Humil és petit, però està molt bé
Com que són musulmans, tanquen per celebrar la festa del Ramadà
Per a productes que no són d'alimentació, tenim grans magatzems i alguns centres comercials, tot i que jo, sempre que puc, prefereixo comprar en una botiga de barri (ferreteria, sabateria i roba, merceria, perfumeria, papereria, consumibles d'informàtica, complements per a la llar, sunyers i matalassos, instruments musicals). I naturalment, els inefables basars xinesos que podrien fer seu l'eslògan de l'Ajuntament i escriure a la porta "Aquí hi ha de tot". Per cert, des de fa alguns anys la comunitat xinesa està expandint les seves activitats. A més dels restaurants i basars, ara els xinesos tenen perruqueries i centres de massatge, bars, fruiteries, gelateries, minisúpers i fins i tot hi ha una floristeria xinesa que fa molt de goig. El primer cop que hi vaig comprar unes plantes, vaig caure en el parany dels prejudicis. Em va atendre una noia xinesa, que vaig pensar que era la dependenta de la senyora "del país" que hi havia darrere el taulell. Després vaig adonar-me que qui manava i donava ordres a l'altra era la xinesa.

A Les Corts hi ha també moltes botigues de serveis com ara d'informàtica, gestories, perruqueries i centres d'estètica, sabaters, proveïdors de telefonia i connexió a internet, escoles de música, d'anglès i de matemàtiques per dur-hi la mainada en sortir d'escola. N'hi ha on s'aprenen manualitats: per a fer mitja, per a fer patchwork, etc. I bars, restaurants, cafeteries... I també hi ha botigues "de moda", que no vull dir que vengui roba i complements, sinó que estan dedicades a productes i serveis que en èpoques determinades tenen un gran auge però després pràcticament desapareixen. Per exemple, les botigues que compren or. En els darrers anys n'he vistes sorgir diverses i algunes ja han desaparegut. Potser perquè qui pensava que podria solucionar els seus problemes econòmics si venia les joies o altres objectes d'or que tingués ja ha venut tot el que tenia per vendre.

L'última botiga "de moda" que hi recordo, em sembla que només va durar uns mesos. Era al costat del mercat de Les Corts i hi venien cigarretes electròniques. Feia anys que en sentia parlar, però no havia vist mai cap cigarreta electrònica fins que un dia, en passar davant d'aquella botiga, que havia estat tancada molt de temps, hi vaig veure un grup de persones que en celebraven la inauguració (vaig deduir-ho per les safates amb pastes i copes de cava que tenien en una taula). Algunes duien una cigarreta a la boca, però non treien fum. Potser si m'hagués aturat hauria vist que treien vapor, perquè sembla que és això el que fan. De seguida vaig anar descobrint per la ciutat moltes més botigues de cigarretes electròniques; però de la mateixa manera que van proliferar, han anat desapareixent. Tot i que deien que aquestes cigarretes serveixen per deixar de fumar, perquè se'n pot graduar el contingut de nicotina, em fa l'efecte que no deu ser tan útil com s'anunciava. 

Zona Universitària: arc de Gaudí
Pel que fa a l'educació, no cal moure's del districte de Les Corts des que la criatura comença a anar a l'escola bressol fins que surt de la universitat amb un títol sota el braç (fa anys es podia dir que això era com sortir amb un pa sota el braç; ara, allò que proporciona la universitat, més que un pa, és la cartilla de l'atur). I es pot triar entre escola pública o privada de tota mena: laica, religiosa, moderna i oberta, conservadora o carca fins al moll de l'os. Les persones adultes i les que ja formem part d'allò que es diu gent gran o tercera edat també poden seguir educant-se gràcies a programes especials i a les conferències i cursets de tota mena que organitzen diverses entitats públiques o privades. I hi ha dues magnífiques biblioteques on la gent no va únicament a llegir, sinó a participar en activitats culturals diverses, des de clubs de lectura a conferències i cursets o sessions de cineclub. També es fan moltes activitats culturals en els diversos centre cívics; un d'ells situat en una joia de l'arquitectura modernista: Can Déu.

Institut Universitari Dexeus i Clínica

Com a molts barris de Barcelona, un signe preocupant de la salut econòmica de la ciutat és la proliferació de botigues buides. Els cartells que anuncien que un local es traspassa, es ven o es lloga són abundants a Les Corts. M'agrada veure que de tant desapareixen els cartells i s'obren nous negocis. Malauradament, n'hi ha que no duren gaire. Els darrers anys he vist inaugurar, molt a prop de casa meva, dues noves escoles d'anglès pensades per a la mainada, amb una decoració molt acurada i atractiva per a les criatures. En una d'elles, després de fer-hi moltes obres, que m'imagino que representaria una inversió enorme --potser tots els estalvis, qui sap si fins i tot algun préstec--, durant tot un curs gairebé mai no hi vaig veure que hi entrés o en sortís cap criatura. Després van tancar. L'altra, que no semblava tan ambiciosa pel que fa a les instal·lacions, per ara es manté, tot i que sembla que només va fent la viu-viu.

Cinema Renoir, darrer dia (21.06.2012)
Ara m'adono, però, que una cosa que teníem perquè hi hagués gairebé de tot al barri, la vam perdre el 2012: el cinema. L'únic que hi havia era el Renoir-Les Corts, amb sis sales, on es podien veure pel·lícules en versió original. Quina llàstima el seu tancament! Per sort, els locals que ocupava el cinema finalment acullen un equipament cultural: La Caldera, un fàbrica de creació de dansa i arts escèniques. Seguiré enyorant el cinema, però tenir aquesta "fàbrica" i no una botiga de mobles o electrodomèstics en el seu lloc és un consol.

Performance a La Caldera (20.06.2012)
Fotos: M. Piqueras