El 2004, en inscriure'm per crear aquest blog, vaig haver de posar-li un nom. El títol triat no és original. Fa anys Marta Pessarrodona
va titular així uns articles per al diari Avui, en record de Virginia Woolf, que va anomenar "La lectora corrent" uns reculls de crítica literària.

divendres, 4 d’abril de 2008

Les cadenes arriben a la blogosfera

Fa algunes setmanes, una amiga em va concedir un premi per aquest bloc, un tipus de premi que, en acceptar-lo, et compromets a posar-ne el dibuixet-logotip en algun lloc del teu bloc i a triar unes quantes persones a les quals tu també els el concedeixes. No vaig traspassar-lo a ningú ni vaig confirmar la meva acceptació, perquè abans de fer-ho volia informar-me, saber d'on havia sortit aquell premi i per quins blocs havia passat abans que m'arribés. Però estava molt enfeinada i van anar passant els dies sense que ho fes.

Ahir una lectora del meu bloc em va concedir un altre premi. Segueixo tan enfeinada com fa setmanes, però la curiositat va poder més que l'obligació i em vaig posar a fer la cerca sobre els dos premis: "Pico de Oro" i "Premi Dardo 2008". Primer vaig buscar-los a Google, però no vaig trobar-hi res que m'indiqués d'on havien sorgit. Aleshores vaig decidir fer la investigació de manera gairebé manual. Com que cada persona que rep el premi (no és clar si és un premi; en alguns llocs diuen que són "nominacions", però d'altres ho consideren directament un premi) indica qui li ha concedit, vaig anar retrocedint des del bloc de la dona que me havia regalat el premi Dardo 2008 per veure si podia arribar allà on s'havia originat.

És curiós el recorregut que vaig anar seguint: blocs de gent lletraferida, de persones del món de la tecnologia, d'altres interessades per la política, algunes de MOLT ficades en política (amb enllaços a comunitats de blocs i webs amb noms com ara "blogs proRajoy", "Plataforma enemigos de Zapatero", "antizp.org", "gracias aznar", "Rompe con Zapatero" o a mitjans de comunicació "lliures" com la COPE. Alguns, tirant a esotèrics; d'altres, a eròtics; i uns quants, senzillament diaris personals.

Quan he arribat al que feia 13 tirant enrere, m'he trobat amb un conflicte. A l'autor d'aquell bloc, el premi li havia arribat per dues vies diferents. N'he seguit una d'elles. En el nívell 19è, de nou he hagut de triar un dels dos blocs que li havien passat el premi. I en el nivell 21è, eren quatre els blocs que havien concedit el seu premi a la mateixa persona. En el 23è, he decidit aturar-me i fer números.

En el premi Dardo 2008, es demana a cada persona premiada (o 'nominada', que no m'ha quedat massa clar) que triï 15 blocs als quals passar-los el guardó. Això vol dir que, si en el primer nivell se'n trien 15 i després cadascuna d'aquestes quinze persones (2n nivell) n'ha de triar també 15, en el tercer nivell hi haurà 225 (15 x 15, que és 15 elevat a 2) blocs premiats, els quals també triaran cadascun 15 blocs. En el 4rt nivell, doncs, seran 3375 (225 x 15), que triaran 15 blocs cadascun. I en el 5è nivell, seran 50.625 (3375 x 15). És a dir, que el nombre augmenta de manera exponencial i el nombre persones que reben el premi en un nivell determinat és igual a 15 elevat al número del nivell anterior al que es vol calcular.

Google permet fer càlculs exponencials amb el seu cercador. Si voleu calcular la potència d'un número N elevat a un número a, només heu d'escriure N^a en la casella del cercador general. Per exemple, per saber el nombre de persones del 5è nivell que hauran rebut el premi Dardo, escriviu en el cercador: 15^4

Premeu l'enllaç "search" i Google us dóna el resultat d'aquesta operació: 50.625

La meva curiositat per saber d'on ha sorgit el premi Dardo era gran, però com que encara toco de peus a terra, he posat un límit a la cerca enrere. M'he aturat en el nivell 23è a partir de la persona que me l'atorgava a mi. Si m'incloc també jo, són 24 nivells. Suposant que la cadena hagués començat en el darrer bloc al qual he arribat, el nombre de recipients del premi en el meu nivell (el 24è) seria igual a 15 elevat a 23. Quan els resultats dels càlculs de potències tenen ja moltes xifres, Google els dóna amb alguns decimals i una potència de deu, i quan he escrit en el buscador 15^23, el resultat que m'ha donat ha estat: 1,12227415 x 10^27. Tenint en compte que 10^27 és un 1 seguit de 27 zeros, el nombre de blogs que hem rebut el premi Dardo en el meu nivell hauria de ser de bilions de bilions. Però això no indicaria el nombre total de blogs "premiats", perquè caldria sumar els de cada nivell: 1 + 15 + 225 + 3375 + 50.635, etc. (Hi ha una fòrmula per calcular-ho, però fa tants anys que la vaig aprendre, que ja l'he oblidada).

La població mundial era, fa unes hores, de 6.658.797.462, un nombre de persones molt inferior nombre de blocs que he obtingut en els meus càlculs. Com és possible? Per una banda, suposo que hi ha molta gent que no segueix la cadena. Per una altra, hi ha moltes repeticions. Per exemple, en la cerca que he fet, he trobat blocs que havien rebut dues, tres o fins i tot quatre vegades, i d'altres que se'ls concedien mútuament. El que és estrany és que no el tingui ja tothom.

A més dels premis "Arte y Pico" i "Dardo 2008" esmentats, n'he trobat uns quants més per la xarxa de blocs: alguns amb noms com "Resistencia", "Blogger que atrapa", "Blog que brilla", "Blogger del dia", "Calidez", "Blog solidario", "Blog dorado", "Blog amigable""Diz que até não é" o "Brillante Weblog 2008". Comença a haver-hi una epidèmia i si no s'atura, els blocs aviat no donaran abast a escriure entrades donant les gràcies pels premi rebuts i seleccionant-ne d'altres per passar-los el guardó. Però, qui deu inventar-los i per què, aquests premis? Se m'acut que potser sigui algú que vulgui estudiar xarxes: deixa anar un premi i l'envia a un blog que troba per atzar, amb la indicació que se li enviï a un nombre determinat de persones. Al cap d'un temps fa un recorregut com el que jo he fet, però en sentit contrari i pot estudiar el recorregut seguit pel premi. Com que cada persona que el rep ha d'indicar en el seu bloc de qui l'ha rebut i a qui l'ha concedit, el camí es pot fer en els dos sentits.

Agraeixo molt que les dues persones que han triat el meu bloc per a sengles premis ho hagin fet, però he decidit no contribuir a la propagació d'aquesta epidèmia. Per tant, si volen, poden passar a un altre bloc el premi que m'havien concedit a mi. I sentiria molt que es molestessin per la meva decisió; no és un menyspreu al seu gest, de debò.

Alguns dels premis que he vist per la blogosfera:








4 comentaris:

la Teresa ha dit...

Mercè

Gràcies per tota aquesta recerca de 24 llibres i pel post tan interessant. M'he fet un tip de riure i també m'ha encès la curiositat. Llàstima que no hagis pogut trobar el culpable de tota aquesta parafernàlia... Entenc que no vulguis contribuir a la propagació del Premi Dardo 2008. De totes maneres, jo te'l continuo donant (el premi o la nominació, tan li fa). Per a mi, continua essent una petita (o gran il·lusió). De fet, què seria la vida sense això? Qui no està content és perquè no vol, que diu la dita. Al cap i a la fi, un petit logo al blog no fa mal a ningú. I, a més, també aprecio molt la intenció de la persona que me l'ha concedit.

Et continuaré llegint.

joana ha dit...

Has fet una feinada, Mercè:-)
Tranquil·la: no passa res.
Besades

La Catalunya del futur ha dit...

He trobat trobat molt divertit el teu escrit sobre els premis-cadena de blogs. Mai no n'havia sentit a parlar.
Per altra part et felicito pel teu blog perquè és força interessant.
Sort !

La lectora corrent ha dit...

Gràcies, Teresa i Joana pel vostre premi, jo també us n'envio un de simbòlic pels vostres blocs, tan diferents però on sempre em ve de gust fer una parada.

I a La Catalunya del futur, gràcies per les floretes. I és estrany que no t'hagis trobat encara amb cap d'aquest premis perquè la blogosfera n'està inundada. A més, n'estan sortit moltes varietats.