El 2004, en inscriure'm per crear aquest blog, vaig haver de posar-li un nom. El títol triat no és original. Fa anys Marta Pessarrodona
va titular així uns articles per al diari Avui, en record de Virginia Woolf, que va anomenar "La lectora corrent" uns reculls de crítica literària.

dissabte, 5 d’abril de 2008

Algunes reflexions entorn de l'aigua

1a reflexió: malbaratament d'aigua o manca d'higiene?
Fa un parell de dies vaig assistir a un acte que es feia a l'edifici Forum. Vaig anar al lavabo i, per rentar-me les mans, vaig haver de prémer un botó d'aquells que fan que l'aigua comenci a rajar i al cap d'una estona el doll s'atura automàticament. Em vaig remullar les mans, me les vaig ensabonar, me les vaig esbandir i mes les vaig assecar. L'aigua encara seguia rajant! No sabia què pensar: si la meva rentada de mans era insuficient i hauria hagut de dedicar-hi més estona, o si allò era un malbaratament d'aigua.

2a reflexió: per què no han consultat abans els experts?
Fa setmanes, per no dir mesos, que el problema de la manca d'aigua en algunes comarques de Catalunya és un fet que es veia venir. Però només en parlaven els polítics i els tertulians de radios i televisions, aquests personatges que molta gent creu que parlen ex cathedra i que són tan infal·libles com abans es deia que ho era el papa de Roma. Per fi aquesta setmana veig que alguns mitjans de comunicació dediquen un espai a qui pot opinar de l'aigua amb coneixement de causa. Vilaweb publica una entrevista (en vídeo) a l'ecosociòleg --o socioecòleg, ara no recordo com es defineix ell mateix-- Ramon Folch, i avui La Vanguardia inclou unes declaracions de Narcís Prat, catedràtic d'ecologia de la Universitat de Barcelona. Es polítics, però, deuen haver consultat aquests o altres científics amb capacitat per opinar sobre el problema que ara ens preocupa tant? Ahir, en un dinar de treball en què els membres del Consell Català de la Comunicació Científica (C4) van debatre temes diversos amb Ernest Benach, president del Parlament de Catalunya, es va tractar, entre d'altres, de la necessitat que el Parlament compti amb assessors sobre temes de ciència. Hi ha decisions que no s'haurien de prendre a partir del que opinen --o senten-- els polítics, sinó després d'escoltar les opinions raonades de qui coneix el tema. En principi, l'oposició sol rebutjar tot el que proposa qui és en el Govern i, al contrari, el Govern sol rebutjar qualsevol proposta que sorgeixi de l'oposició. Això, ara i quan manaven "els altres". I després volen que els votem?

(Actualització 07.04.2008. La Vanguardia de diumenge 6 d'abril 2008 inclou un debat sobre l'aigua en què participen l'esmentat Ramon Folch, Josep Alabern, enginyer, i Josep Dolz, catedràtic d'enginyeria hidràulica.)

(Actualització 08.03.2008. Em va passar desapercebuda l'entrevista que Joaquim Elcacho va fer a Narcís Prat, catedràtic d'Ecologia de la Universitat de Barcelona, publicada al diari Avui el 20 de març 2008)

3a reflexió: que gran era Margalef!
Vaig tenir la sort de ser alumna de Ramon Margalef quan l'ecologia era una assignatura optativa en les estudis de biologia. En els meus apunts --que sempre prenia, malgrat que Margalef no fos partidari que la gent prengués notes a classe, i que encara conservo-- per algun lloc hi deu haver els seus comentaris sobre l'aigua. Quan ens deia que l'aigua podria arribar a ser un bé escàs en el planeta, gairebé ens feia riure. Escassa l'aigua, que era pertot --si més no, a casa nostra-- i que es llençava sense que ningú no tingués la sensació d'estar llençant una cosa valuosa? Quina visió de futur més encertada la de Margalef!