El 2004, en inscriure'm per crear aquest blog, vaig haver de posar-li un nom. El títol triat no és original. Fa anys Marta Pessarrodona
va titular així uns articles per al diari Avui, en record de Virginia Woolf, que va anomenar "La lectora corrent" uns reculls de crítica literària.

dissabte, 19 d’abril de 2008

Elvira Rawson de Dellepiane, i Puerto Madero


Puente de la mujer, a Puerto Madero (Buenos Aires)
Foto: Banfield. Wikimedia Commons

El 19 d'abril de 1867 va néixer a Buenos Aires Elvira Rawson de Dellepiani, una de les primeres dones que van obtenir un títol universitari a l'Argentina. Quan va llicenciar-se en medicina, el 1892, només hi havia una altra dona metge: Cecilia Grierson (1859-1934), que havia acabat els estudis el 1889. Rawson havia estudiat magisteri i va fer de mestra un any abans de començar a estudiar medicina. Es va doctorar amb una tesi titulada Apuntes sobre la higiene en la mujer.
Elvira Rawson de Dellepiani
http://www.mvhbr.com.ar/fotos/elvirarawson.gif


A més de la seva activitat professional en el camp de la higiene i la puericultura, Rawson va dedicar-se a la defensa dels drets de la dona i a la lluita per la millora de les seva condició social. Va tenir una destacada actuació en el Primer Congrés Femení Internacional, que va celebrar-se a Buenos Aires el 1910, en el qual va participar en les sessions de sociologia, dret i educació. El 1919 va fundar, amb Alfonsina Storni. Adelina di Carlo i Emma Day, la Asociación Pro Derechos de la Mujer. Aquesta associació i la Unión Feminista Nacional van lluitar pel vot femení, fins i tot organitzant un simulacre de votació on les dones tenien les seves urnes per votar, tot i que els seus vots no tinguessin cap validesa. Fins al 1951 no s'aconseguirà el vot per a les dones a l'Argentina. Aleshores, Rawson estava ja retirada de tota activitat pública i professional. Va morir a Buenos Aires el 1954.

A Puerto Madero, el barri més jove i amb més vitalitat de Buenos Aires, hi ha un carrer dedicat a Elvira Rawson de Dellepiane. Però Rawson no és l'única dona a qui aquest nou barri ha dedicat un carrer. L'esmentada Cecília Grierson també en té un, i el tenen també altres dones que han destacat en diversos camps: literatura, pedagogia, política, teatre, etc. Una de les dones que es recorda en els carrers de Puerto madero és Azucena Villaflor (1924-1977), una de les fundadores de les Madres de Plaza de Mayo, que va ser segrestada i desapareguda fins que el 2005 se'n van identificar les restes entre les d'uns cadàvers que el 1977 s'havien trobat a les platges de Buenos Aires. A més de carrers amb noms de dona, a Puerto Madero hi ha el Puente de las Mujeres, dissenyat per l'arquitecte valencià Santiago Calatrava i inaugurat el 2001, i s'hi estant construint dos edificis bessons de prop de 44 pisos que són les torres Mulieris. D'aquesta manera, aquest jove barri de la ciutat ret un homenatge a les dones argentines.

1 comentari:

Gloria ha dit...

Quin post més interesant!!! Quan tinguis la possibilitat de passejar per Puerto Madero, veuràs com emociona caminar per carrers amb nom de dona. Una abraçada!!