El 2004, en inscriure'm per crear aquest blog, vaig haver de posar-li un nom. El títol triat no és original. Fa anys Marta Pessarrodona
va titular així uns articles per al diari Avui, en record de Virginia Woolf, que va anomenar "La lectora corrent" uns reculls de crítica literària.

dijous, 10 d’abril de 2008

Microbis per al Max

Aquest apunt en el meu bloc és molt especial. Està dedicat al Max, que avui fa sis anys. Cada any m'agrada felicitar-lo. Però en una felicitació enviada per correu electrònic no és fàcil posar-hi imatges. I com que enguany vull explicar-li algunes coses sobre microbis, crec que algunes imatges poden ser molt aclaridores i he decidit posar-li aquí la meva felicitació. A més, m'han dit que aquest any ja podrà llegir ell tot sol la felicitació.

Max, l'any passat et vaig parlar de l'aigua i l'any anterior et vaig explicar què passa quan la Lluna es posa enmig de la Terra i del Sol. L'aigua, el Sol i la Lluna es poden veure fàcilment. Però avui et parlaré d'una cosa que normalment no podem veure: els microbis.

Un microbi és un ésser viu (les persones també som éssers vius, com també ho són els gats i tots els altres animals, i els arbres, l'enciam i totes les altres plantes i bolets). En què es diferencia un microbi dels altres éssers vius? Més que en cap altra cosa, en la seva mida. Un microbi és tan petit, que normalment no el podem veure. Cal tenir molts microbis junts --milions de microbis-- perquè els puguem distingir. És com si un astronauta mirés la Terra des d'una nau espacial: no podria veure-hi una persona sola. Però sí que podria distingir una ciutat molt gran, on hi hagués milions de persones.

Nosaltres també podem veure alguns microbis quan es troben formant grups de molts milions. I no et pensis que ocupen molt de lloc. Per exemple, en el forat d'un botó d'una camisa teva hi podrien cabre gairebé 8 milions (8.000.000) d'un microbi que es diu Helicobacter pylori, que viu a l'estómac de motes persones. Per estudiar els microbis, es fa que en creixin molts milions junts sobre uns platets de vidre on se'ls posa aliment. Aquest platet es posa en un lloc on hi hagi molta escalfor, però no massa. Al cap d'unes hores (o d'uns dies, segons el tipus de microbi), damunt del platet es veuen uns puntets que s'anomenen "colònies". Cada colònia està formada per milions de microbis que tots són iguals, i els puntets poden ser de colors diferents, segons sigui el color dels microbis que el formen. N'hi ha que són de colors que no criden l'atenció, però alguns poden ser de colors molt vius: vermell, blau, verd, groc fosforescent.... Mira aquests microbis quin color més vermell tenen (semblen gotes de sang)!:

Cada puntet de la foto és una "colònia" i té milions de bacteris.
Foto: www.flickr.com/photos/ajc1/631190344/

Per veure els microbis es fa servir un instrument que es diu microscopi, que fa que les coses es vegin centenars o milers de vegades més grans del que són, i el nostre ull ja pugui apreciar-les. En la foto que ve a continuació, cada puntet ja no és una colònia de milions de microbis, com en la foto anterior, sinó que es un sol microbi. Si el veiem gran és perquè la foto s'ha fet a través d'un microscopi.

Encara que a la foto no s'apreciï molt, aquest microbi,
que es diu Staphylococcus aureus (això és com si fos el seu
nom i cognom), és de color groc, daurat.

http://www.biology4kids.com/extras/dtop_micro/7821_580.jpg

Hi ha microbis de moltes menes. N'hi ha de bons i n'hi ha de dolents. Quan ens posem malalts o quan tenim diarrea (caguetes) moltes vegades la culpa pot ser d'algun microbi (dels dolents) que ha entrat dins del nostre cos per la nostra boca, per una ferida o pel nas quan respirem.

De tots els milions de tipus de microbis que hi ha al món, són molt pocs els que produeixen malalties. N'hi ha molts que no ens fan res, ni mal ni bé; d'altres que els necessitem per tenir bona salut: i n'hi ha també alguns que es fan servir per fabricar aliments o alguns productes que ens són molt útils o que ens agraden.

Si vas a la cuina de casa, segurament hi trobaràs coses que no es podrien fabricar si no tinguéssim algun tipus o altre de microbis. Per exemple, el iogurt, el formatge, la cervesa, el vinagre, el xorisso... I un aliment que tothom menja gairebé cada dia: el pa.

Barres de pa
Font: Newspa, revista del Gremi de Flequers de la Província de Barcelona

El pa està fet amb farina, aigua i sal que es barregen per formar una massa que després es posa al forn. Però només amb farina, aigua i sal, el pa seria una massa aplastada i atapeïda, que hauríem de rosegar molt per menjar. Allò que fa que el pa sigui com és, més o menys tou i amb foradets per dins, és una cosa que es diu llevat. I què és el llevat? Doncs són uns microbis. Són de forma rodona, com unes boletes i no es poden veure quan estan d'un en un, però es compren en una mena de pastilles --com si fos mantega-- on hi ha molts milions. Mira com són les boletes de llevat (vistes a través del microscopi):

Saccharomyces cerevisiae, el llevat que es fa servir pe fer pa
http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/d/d9/S_cerevisiae_under_DIC_microscopy.jpg

Mira si són petites aquestes boletes de llevat, que només en un forat del nas te'n cabrien més de 8 bilions, un nombre enorme, impossible de comptar (8.000.000.000.000).

Quan es prepara la massa per fer pa, a més de la farina, l'aigua i la sal, s'hi posa un tros de la pasta de llevat que conté milions d'aquestes boletes. Quan es barreja tot, aquestes boletes s'escampen per tota la massa. Aleshores es deixa que facin la seva feina durant unes quantes hores. I quina és aquesta feina? L'única que saben fer: s'atipen de massa i deixen anar un gas. És com si es tiressin pets després d'haver menjat molt, però com que no poden treure'ls pel cul, perquè no en tenen, el gas surt a través de la paret de les boletes (és com si a les persones se'ns escapessin els pets a través de la pell). Aquell gas que treuen necessita un espai i com que la massa del pa abans de coure és tova, el gas que surt de les boletes l'empeny i forma unes petites bombolles, que són aquests foradets que veiem en el pa.

Després d'unes hores, la massa amb el llevat s'haurà inflat més o menys. S'ha de posar al forn sense esperar massa, perquè si no, la massa començaria a desinflar-se. Això passa perquè el gas que havien deixat anar les boletes (els seus pets), va escampant-se i acaba travessant la massa i sortint fora. És com si omplíssim un globus bufant-hi dins, que anirà fent-se gran, però si parem de bufar i el gas troba la manera d'escapar-se a través de les parets del globus, es desinflarà.

En alguns forns de pa es pot comprar llevat (segurament a Vilassar de Mar hi haurà algun forn que en venguin). És com una pasta de color grisós, una mica humida, i fa una olor molt especial, que hi ha a qui li agrada molt i a qui no li agrada gens.

El llevat es fa servir també a les pastisseries. Avui, que és el teu aniversari, segurament tindràs un pastís amb espelmes per bufar, oi? Fixa't en la pasta del pastís. Hi veuràs molts forats petitons. Doncs s'han fet com els del pa, també amb llevat. Quan et mengis el teu tros de pastís (el més maco de tots els talls que surtin en tallar-lo), pensa que allò tan bo que estàs menjant no hauria estat igual de bo si uns microbios no haguessin ajudat a fer-lo.

Per molts anys, Max!