El 2004, en inscriure'm per crear aquest blog, vaig haver de posar-li un nom. El títol triat no és original. Fa anys Marta Pessarrodona
va titular així uns articles per al diari Avui, en record de Virginia Woolf, que va anomenar "La lectora corrent" uns reculls de crítica literària.

diumenge, 20 d’abril de 2008

Convidada a signar per Sant Jordi!

Ves per on, jo creguda que això de signar llibres per Sant Jordi era una tasca reservades als autors i autores consagrats (perquè s'ho mereixen o perquè les editorials han fet una gran campanya de marketing) i enguany m'han convidat a signar-ne. La Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació (FCRI) muntarà una parada de llibres a la Rambla, a l'alçada de la plaça Reial, en la qual exposaran llibres de divulgació científica i al llarg del dia hi haurà autors de les obres exposades per signar llibres a qui els compri (i vulgui que li signin, naturalment!).

Entre els llibres que la FCRI tindrà a la venda en aquella parada hi haurà les obres que han guanyat el premi de literatura científica que organitza la mateixa FCRI. I com que casualment el 2004 el vaig guanyar jo, amb un llibre de títol Cròniques de l'altra veritat, ve't aquí que m'hi han convidat. No em faig moltes il·lusions, però. La meva hora --11 a 12 del matí-- és l'hora dels jubilats, les mestresses de casa i les escoles. No sé jo si aquest públic tindrà gaire interès pels llibres de divulgació. Nois i noies d'ESO o de batxillerat potser haurien de tenir-ne, i fins i tot el meu llibre els podria agradar perquè l'acció --el llibre combina ficció i assaig-- se situa en un institut d'ensenyament secundari. Però tindré un handicap molt gran: a la mateixa hora, hi haurà en aquella parada un "mediàtic", Jaume Vilalta el periodista director del programa de TV "Què, qui, com", i coincidiré parcialment (ell arribarà a les 11.30) amb Josep Enric Llebot, autor de El temps es boig?, un llibre que segurament resultarà més atractiu ateses les circumstàncies meteorològiques actuals.

Potser si haguessin pensat a exposar les Passejades per la Barcelona científica, que vaig escriure fa uns anys amb Xavier Duran i del qual el 2007 va sortit la tercera edició posada al dia, tindria més èxit. Com que hi ha també les edicions castellana i anglesa, fins i tot podria ser que algun turista s'animés a comprar-lo, perquè visualment és molt bonic, ple de fotografies i il·lustracions i mostrant un aspecte poc conegut de la ciutat.

Amb un cop d'ull a la llista d'autors i autores que el 23 d'abril passarem per la parada de la FCRI, veig que hi haurà vuit homes i quatre dones. I de les quatre dones que hi serem, les altres són: Núria Pérez (ha elaborat la guia de lectura Cent llibres de ciència), Elisabet Pedrosa (autora de Criatures d'un altre planeta, crònica d'una lluita contra la síndrome de Rett) i Assumpció Forcada (biòloga, poeta i cantautora, que signarà llibres de poesia; vaig parlar d'ella en un apunt d'aquest bloc). Avui dia hi ha moltes dones en el món de la literatura, també en el món de la ciència i en el del periodisme científic. Tanmateix, a l'hora d'escriure llibres de divulgació --assaig o novel·la científica-- on són les dones? Per què hi ha científics que fan divulgació i en canvi no hi ha científiques dedicades a aquesta tasca? Sé que hi ha alguns científics que dediquen les seves vacances a escriure. Podrien fer-ho també les científiques? Aquests escriptors de temps de vacances, deuen escriure a més de tenir cura de la mainada, de cuinar i netejar l'apartament o caseta de vacances, de posar la rentadora, estendre i recollir la roba, de baixar a la platja o anar a passejar al poble i d'anar al mercat o al super? Potser el paradigma de la manca "d'habitació pròpia" de Virginia Woolf encara no està superat i podria estendre's a la literatura científica.

2 comentaris:

uncnoun ha dit...

Al final vas signar molts llibres?

La lectora corrent ha dit...

Em sembla que van ser uns quatre i tots per a gent que coneixia!