El 2004, en inscriure'm per crear aquest blog, vaig haver de posar-li un nom. El títol triat no és original. Fa anys Marta Pessarrodona
va titular així uns articles per al diari Avui, en record de Virginia Woolf, que va anomenar "La lectora corrent" uns reculls de crítica literària.

dissabte, 12 d’abril de 2008

"Coraggio di aver paura"

Acostumo a dir que no m'interessa la política, però potser allò que no m'interessa són els polítics --i les polítiques, però de moment són encara minoria. Avui, dia de reflexió a Itàlia, he volgut saber alguna cosa de les eleccions en aquell país, més enllà del que ens diuen els nostres mitjans. Però com que no m'agraden els polítics, he anat a buscar el que en pensen persones del que anomenem la "societat civil" i el primer nom que se m'ha acudit ha estat el del director de cinema Nanni Moretti, una de les persones que van prendre part en els primers girotondi italians.

Els girotondi --literalment, 'rotllanes'-- són els moviments ciutadans que van sorgir a Itàlia com a protesta contra el govern que presidia Berlusconi i en nom de la defensa dels principis democràtics. Són considerats moviments d'esquerres perquè van mostrar una forta oposició al govern e dreta de Berlusconi. Tanmateix, han estat molt crítics també amb els partits centristes i d'esquerra. Un dels fundadors d'aquests moviments ciutadans és el filòsof Paolo Flores d'Arcais, director de la revista Micromega. A Youtube he trobat una entrevista que Flores d'Arcais fa a Moretti en relació a les actuales eleccions. Comença més aviat com un diàleg i Flores d'Arcais diu a l'entrevistat que ell té por de Berlusconi i afegeix "ho il coraggio di avere paura" (tinc prou coratge per tenir por). Una por que és compartida per molta gent i que podria ser el factor que, en aquestes eleccions, fer aturar Berlusconi en la seva nova escalda per a dominar el país.



Nanni Moretti parla de la desil·lusió que ha tingut amb l'esquerra (ja va ser molt crític amb la centreesquerra en el seu famós discurs de la piazza Navona de Roma del 2002), però considera que encara hi ha un abisme entre el centreesquerra de Veltroni que s'oposa a Berlusconi i la coalició de dretes que presideix l'home de negocis que vol fer d'Itàlia el seu negoci particular, i justifica el vot a Veltroni com un vot contra Berlusconi. Com Flores d'Arcais, Moretti també te por d'un home com Berlusconi que, si guanya, pot fer canviar la llei electoral per convertir Itàlia en un país presidencialista i que faciliti la seva reelecció en les següents eleccions.

En el web de la revista Micromega hi ha algunes entrevistes (en vídeo o veu) a diversos intel·lectuals italians, a més de Moretti. L'actor i autor teatral premi Nobel de literatura Dario Fo explica que, malgrat les seves crítiques contra el centreesquerra, ha canviat la seva intenció de vot i votarà Veltroni per frenar Berlusconi. I Andrea Camilleri (el creador del comissari Montalbano), que havia declarat obertament que no aniria a votar, justifica el seu canvi d'idea també per la por a un govern en mans de Berlusconi.

El mateix Flores d'Arcais diu que "un vot de menys a Veltroni és un vot en favor des Cavaliere". L'entenc molt bé. Ja fa temps que els meus vots en les eleccions no són un vot en favor d'uns, sinó en contra d'altres.