El 2004, en inscriure'm per crear aquest blog, vaig haver de posar-li un nom. El títol triat no és original. Fa anys Marta Pessarrodona
va titular així uns articles per al diari Avui, en record de Virginia Woolf, que va anomenar "La lectora corrent" uns reculls de crítica literària.

dimarts, 29 d’abril de 2008

Diari d'un científic a l'Àrtic

Un any més es duu a terme una experiència molt interessant de divulgació de la recerca que és fa en ambients extrems com són les zones polars. És un dels projectes que es presenten a través del portal "Recerca en acció", pensat principalment per a les escoles, que hi poden participar de diverses maneres: fent preguntes als investigadors i investigadores, tractant de resoldre alguns enigmes que es plantegen en el web, proposant experiments, etc. De tota manera, aquest web atraparà també persones que tot i que faci anys que han deixat l'escola mantinguin viva la seva curiositat i allò que els anglosaxons defineixen com the sense of wonder, la capacitat de meravellar-se, pròpia sobretot de la infància.

El projecte que s'ha encetat fa un parell de dies es titula "L'expedició a l'Àrtic. La vida microbiana al congelador de la Terra". En la pàgina web del projecte, Carles Pedrós-Alió, microbiòleg de l'Institut de Ciències del Mar-CSIC, de Barcelona, publica un diari de l'estada de sis setmanes a bord del trencaglaç canadenc Amundsen. Fins al 5 de juny, Pedrós-Alió descriurà la seva experiència en el vaixell i per la banquisa àrtica. L'objectiu bàsic d'aquesta campanya de recerca a l'Àrtic és esbrinar com respon l'ecosistema de l'oceà Àrtic a l'augment de temperatura de la Terra. És un projecte pluridisciplinari en què participen investigadors de diversos camps per estudiar les condicions de la plataforma continental de la zona de la desembocadura del riu Mackenzie i del golf d'Amundsen.

El Mackenzie, amb 1738 km de recorregut, és el riu més llarg de Canadà; juntament amb els seus afluents Peace i Finlay, formen el segons curs d'aigua més llarg de Nord-Amèrica, amb 4241 km de recorregut i amb una conca fluvial de 1.805.000 metres quadrats. La descàrrega d'aquest riu al mar és notable. És un riu que té una gran amplada, entre uns 1,6 km i més 3 km en molts punts del seu recorregut; en les zones on hi ha illes, pot arribar a tenir 5 km o més d'amplada. Les pluges i el trencament del gel d'aquelles terres habitualment glaçades, segurament afectaran el medi marí i poden causar grans canvis en la fauna de les regions àrtiques, en la circulació de les aigües oceàniques i fins i to poden potenciar el canvi climàtic.

Carles Pedrós-Alió ha participat en nombroses expedicions a l'Antàrtida i també coneix les regions de l'Àrtic. El 2004 va participar en una altra campanya de l'Amundsen, i les seves experiències estan recollides en el llibre Desert d'aigua. Crònica d'un científic varat a l'Àrtic (La Magrana, 2007). En una ressenya d'aquest llibre que vaig fer per a la revista Mètode, vaig escriure:

Un llibre en què l'autor comença dient "Sóc feliç. En aquest precís instant sóc eufòricament feliç. Estic conduint una motoneu per sobre de la banquisa àrtica..." anima a continuar la lectura. Fins i tot a qui resulti difícil d'imaginar que algú pugui ser feliç a 30 graus sota zero (50 sota zero amb el factor corrector del vent). Però s'entén que els altres factors ambientals facin l'autor ser feliç en aquell paratge aparentment inhòspit i el facin sentir "un agraïment indefinit de poder gaudir d'aquest espectacle prodigiós, una excitació interior, com si això, en aquest precís moment fos la materialització del paradís." I és que Pedrós-Alió ens transporta admirablement a aquell paradís de glaç i ens transmet amb el seu llibre una mica d'aquella felicitat que ell traspua.

Estic segura que les cròniques Pedrós-Alió de la campanya del 2008 a l'Amundsen seran tan interessants com les de l'estada que va fer en aquell trencaglaç el 2004 i que van quedar recollides en l'esmentat llibre; alhora un llibre de viatges i un text divulgador que no oblida els aspectes humans dels seus personatges i que té en compte també aspectes històrics. I n'estic segura perquè conec Pedrós-Alió des de fa anys i sé que, tot i la seva passió per la ciència, els seus interessos van molt més enllà del seu món professional. Per adonar-se'n, però, només cal llegir la primera entrada de les seves cròniques del 2008, en què inclou aspectes històrics i descriu les aventures de l'explorador Karl Weyprecht.