El 2004, en inscriure'm per crear aquest blog, vaig haver de posar-li un nom. El títol triat no és original. Fa anys Marta Pessarrodona va titular així uns articles per al diari Avui, en record de Virginia Woolf, que va anomenar "La lectora corrent" uns reculls de crítica literària.

divendres, 25 de maig de 2012

"Querido señor Presidente"

Què pensaríeu si rebéssiu un correu electrònic en què una persona amiga us envia un article titulat "Querido señor Presidente: es usted un hijo de puta. Usted y sus ministros"? Cal afegir que l'autor és una persona venerable i admirada del món de la cultura: José Luis Sampedro. I qui ha iniciat la tramesa --ves a saber per quants milers o potser milions de persones ha passat aquest text abans que no el rebés jo-- ha afegit al peu:
José Luis Sampedro, para quien no lo sepa, tiene 94 años. Una persona capaz de seguir desarrollando sus ideas, publicando novelas, escribiendo artículos, etc. Y ya no sólo eso, sino hacerlo con ese entusiasmo, seguridad y el toque revolucionario, de cambio, que tienen muchas de sus frases y pensamientos.
A mi, que José Luis Sampedro s'adrecés al Presidente i els seus ministres dient-los que eren uns fills de puta no m'ha agradat. És un insult que mai no faig servir i tampoc no m'agrada sentir-lo, perquè penso que no va adreçat a qui se li envia, sinó a la seva mare. A més, en general, em mereixen més respecte les putes que les persones a qui es vol insultar.

Tampoc no m'ha agradat el títol perquè no em semblava propi del tarannà de José Luis Sampedro. Per tant, m'he posat a fer una mica d'arqueologia per Internet i no m'ha costat gens esbrinar que es tracta d'un text falsament atribuït a aquest autor. En el seu web oficial hi ha una nota en què ho explica. Com que no hi ha un enllaç directe i penso que, amb el temps és possible que la treguin, la copio aquí:
¡AVISO IMPORTANTE!
El viernes 11 de mayo de 2012, en la página web Izquierda Digital, se publicó el artículo titulado "Querido señor Presidente: es usted un hijo de puta. Usted y sus ministros ", atribuyendo FALSAMENTE la autoría a José Luis Sampedro, dicen los responsables de la página web que por error y así consta en una aclaración posterior.
Lamentablemente, a pesar de la corrección, el texto sigue circulando atribuido a José Luis Sampedro. Por esta razón, José Luis Sampedro desea desde su página web desmentirlo y manifestar su descontento.
Al mismo tiempo confía en que sus lectores y seguidores, conocedores de su estilo, no necesiten de esta nota para saber que él es cuidadoso con el estilo, el tono y el lenguaje sin sustituir argumentos por insultos.
La meva intuïció, doncs, no anava desencaminada quan he pensat que aquell text que he rebut no s'adeia al tarannà de José Luis Sampedro. Ell no té pèls a la llengua a l'hora de dir el que pensa, però com diu la seva nota, no substitueix arguments per insults; quan acusa algú raona molt bé per què ho fa, i ho fa sense insultar. Podeu escoltar la seva lucidesa en el discurs de la seva investidura com a Doctor Honoris Causa que precisament ahir, 24 de maig de 2012, li va concedir la Universitat d'Alcalá de Henares.

No fa molts dies, van córrer per twitter unes piulades atribuïdes a Umberto Eco en què el semiòleg italià anunciava la mort de Gabriel García Márquez. El rumor es va estendre a Facebook, que va ser el primer lloc on vaig veure la "notícia". També hi vaig notar un tuf a enredada i, efectivament, després es va saber que el fals Umberto Eco era un periodista italià a qui agrada inventar-se entrevistes i difondre falses notícies. És una actitud que perjudica molt la seva professió, encara que ell digui que ho fa per provar que la gent es creu tot el que troba a Internet.

Al llarg dels anys he rebut falsos escrits de García Márquez, de Borges i d'altres que ara no recordo. Cal anar molt en compte i comprovar sempre l'autenticitat del que ens envien, sobretot si al finald el correu diu "reenvia-ho".

Potser us interessarà:
Umberto Eco y García Márquez (aquest bloc, 14.05.2012) Falsa notícia de la mort de García Márquez, difosa per un fals Umberto Eco.