El 2004, en inscriure'm per crear aquest blog, vaig haver de posar-li un nom. El títol triat no és original. Fa anys Marta Pessarrodona va titular així uns articles per al diari Avui, en record de Virginia Woolf, que va anomenar "La lectora corrent" uns reculls de crítica literària.

dissabte, 26 de maig de 2012

Feta la llei feta la trampa: la llista Robinson

Ahir, cap a les vuit del vespre van trucar a l'intèrfon de casa meva. Em va estranyar, perquè no esperàvem ningú. Era un home d'una operadora de telefonia i Internet! Deia que volia explicar-me les excel·lències de la fibra òptica, que ara tenim disponible al barri. No podia creure que, a més de l'assetjament que ens fan per tants mitjans, ara també vinguessin a assetjar-nos en persona.

Després, però, hi he caigut. Fa algunes setmanes vaig donar-me d'alta de la llista Robinson, aquesta llista on t'apuntes per no rebre publicitat per part de les entitats que també hi estan apuntades. Pots triar els mitjans pels quals no desitges rebre cap comunicació d'aquestes empreses: trucades telefòniques, sms, correu postal o correu electrònic. Crec que vaig triar-les totes.

Com que poden passar fins a dos mesos abans que les empreses tinguin el teu nom i deixin d'assetjar-te, hi ha la possibilitat, quan t'hi inscrius, d'indicar algunes empreses a les quals vols comunicar de seguida que no vols rebre publicitat seva per aquests mitjans. Jo vaig fer-ho amb unes quantes de les més pesades, però no totes eren a la llista. Sí que hi era una operadora de la qual vaig donar-me de baixa el mes de març. M'havien estat assetjant amb trucades i deixant-me sms en què em deien que era molt important que parlés amb ells.

No sé si va ser pel fet d'haver-me apuntat a la llista Robinson o perquè es van cansar que no agafés el telèfon ni fes cas dels sms, però l'assetjament d'aquella companyia es va acabar. Anit, després de dir a aquell home que no m'interessava que m'expliqués res, vaig pensar allò de "feta la llei, feta la trampa". A través de la llista Robinson he demanat que no m'assetgin per telèfon o per correu, i l'empresa compleix el seu compromís de no fer-ho per cap d'aquests mitjans. Però no té cap compromís pel que fa venir a assetjar-te personalment a casa!

L'assetjador d'ahir al vespre no anava només a casa meva. Després de penjar l'intèrfon, vaig sortir al balcó i encara el vaig poder veure a costat de la porta de l'escala. Duia unes llistes a la mà i hi escrivia alguna cosa. Devien ser les llistes de persones a qui havia d'anar a assetjar. Malgrat que em va emprenyar molt aquesta intrusió, en el fons l'home em va fer pena. No deu ser una feina molt agradable, la seva.

Entrades relacionades:
- Què hem fet per merèixer aquest assetjament? (04.12.2011)
- De nou l'assetjament telefònic (01.08.2011)
- Pagar els esquetllots (o cornuts i pagar el beure) (27.02.2009)
- Assetjament telefònic (21.01.2009)
- Intrusisme telefònic (23.07.2008)

3 comentaris:

Anònim ha dit...

Estava buscant informació sobre les llistes Robinson per a apuntar-m'hi jo també i he topat amb el teu blog. Només volia comentar el fet de l'aparició sobtada de l'home de la carpeta que esmentes, perquè crec que no té res a veure una cosa amb l'altra.

Fa uns anys vaig fer la mateixa feina que ell, i tens raó amb que no és una feina massa agradable. Aquestes llistes que dius que duia te les dóna l'empresa quan t'assigna una "zona" a "treballar" (és a dir vendre a porta freda). A l'home de la carpeta li van donar una sèrie d'adreces: carrer, número de portal i, segons l'empresa que el subcontractés, els pisos als quals trucar (sense saber els noms o números de telèfon de qui hi viu) que són els no clients de la companyia per la qual està treballant (i segons l'empresa ni això li dirien, depenent del nivell de legalitat de l'empresa subcontractant), i amb això la seva feina consisteix en trucar aquells veïns de la seva llista i vendre'ls els serveis de la companyia en qüestió.

És pel fet que aquesta feina és tan horrible, quan la fas, et menges el malestar de les persones a qui vas a vendre (perquè ets la quinzena persona que truca al timbre o per telèfon aquest mes, o bé perquè li estàs venent meravelles d'una companyia que li ha donat un servei nefast i de la qual per fi s'ha desvinculat per complet, però tu no saps ni una cosa ni l'altra!). A més hi ha moltes empreses subcontractants que treballen per la mateixa empresa i, quan tu dónes una zona per "feta" (perquè ja has parlat amb els veïns que havies de parlar), aquella mateixa zona és assignada a una altra persona de la teva mateixa empresa, i no ha passat ni una setmana! I el mateix en totes les empreses que ho fan... és normal que la gent estigui molesta!

I si això passava amb els que van pis per pis, per telèfon encara és més ràpid, per això no serveix de res dir que no et truquin més, perquè demà el teu telèfon figurarà en la llista d'una altra persona que potser ni treballa a la mateixa empresa on treballa la que t'ha trucat avui... és un cercle viciós que no s'acaba mai. L'home de la carpeta dius que et va fer pena, i tens raó: aquest ritme de negatives i menjar-te el malestar dels demés no es pot aguantar per sempre i en poc temps, o plegues perquè has trobat una altra feina, o agafes la baixa per estrès o et fan fora per no complir amb el número de vendes que requereix el teu contracte laboral.

Una altra cosa que podria haver passat és que aquella companyia de la qual et vas donar de baixa estes intentant tornar a captar clients que havien fet com tu, i per això vingués un comercial a vendre't els serveis de la companyia. Últimament això ho fan molt les editorials també...

Mercè Piqueras ha dit...

Lector anònim, t'agraeixo el testimoni com a "home de la carpeta" que has estat. El trobo molt interessant i l'he copiat en una nova entrada del bloc perquè hi hagi més gent que el llegeixi.

Anònim ha dit...

Nomes una pregunta: el botxi te alguna mena de responsabilitat quan executa algu? O n'esta totalment exempt nomes perque compleix amb la tasca que li encomanen?